Julian Assange es declara culpable d'espionatge i ja és un home lliure
El fundador de Wikileaks vola en aquests moments cap a Austràlia, on arribarà poc abans de les set de la tarda, hora local
LondresHores després que Julian Assange es declarés culpable d'espionatge davant de la cort federal de Saipan, la capital del territori nord-americà de les illes Marianes del Nord (al Pacífic), el fundador de WikiLeaks aterrava aquest dimecres al vespre a l'aeroport de Canberra, on els seguidors que l'esperaven van esclatar amb crits de . Va saludar a la multitud mentre caminava per l'asfalt.
Quan s'acostava a la terminal, la seva dona Stella va sorgir amb un ampli somriure a la cara. Assange la va abraçar, aixecant-la del terra abans que la parella es besés.
"El Julian volia que agraïssin sincerament a tothom. Volia ser aquí. Però has d'entendre el que ha passat. Necessita temps, ha de recuperar-se i això és un procés", va dir en una roda de premsa després de l'arribada del seu marit.
Julian Assange és ja un home lliure. El fundador de Wikileaks vola en aquests moments cap a Austràlia, després d'haver abandonat aquesta matinada la cort federal de Saipan, la capital del territori nord-americà de les illes Marianes del Nord (al Pacífic), on la jutge Ramona Manglona ha ratificat el pacte a què l'australià va arribar la setmana passada amb el departament de Justícia dels Estats Units. S'ha posat fi així a una persecució judicial de gairebé catorze anys.
Envoltat d'una munió de periodistes, Assange, de 52 anys, que en farà 53 la setmana vinent, ha sortit de l'edifici sense fer cap comentari i escortat pel seu advocat nord-americà, Barry J. Pollack, i l'advocada australiana Jennifer Robinson, que pràcticament ha estat al seu costat des que es va iniciar, el novembre del 2010, el calvari legal que ha patit.
"De fet, soc culpable", ha dit Assange al tribunal. Com s'havia avançat, l'editor s'ha declarat culpable d'un únic càrrec de conspiració per obtenir i revelar documents classificats de defensa nacional dels EUA, fet que suposa la violació de la llei d'espionatge. Però, al mateix temps que admetia el fet, Assange també ha afirmat que creia que les seves accions haurien d'haver estat protegides per la llei nord-americana: "Treballant com a periodista vaig animar la meva font [l'exsoldat Chelsea Manning] a proporcionar informació que es deia que estava classificada [com a secreta] per publicar-la. Creia que la Primera Esmena protegia aquesta activitat". I encara ha afegit: "Crec que la Primera Esmena i la llei d'espionatge entren en contradicció". Aquesta clàusula de la Constitució dels EUA protegeix la llibertat d'expressió i premsa, a més de la llibertat de religió i de manifestació.
La jutgessa que ha presidit la sessió, Ramona Manglona, ha apuntat posteriorment que l'any 2012 no hauria acceptat els termes de l'acord. Però que el feia seu pel temps que havia transcorregut, i perquè tenia en compte "que no hi havia hagut cap lesió física com a resultat de les accions" d'Assange. A més a més, ha recordat que l'encausat "ja havia complert cinc anys en una de les presons més dures del Regne Unit".
Segons la valoració feta per la jutgessa, el càrrec que ha reconegut Julian Assange li hauria valgut una sentència d'entre 41 i 51 mesos de presó, menys temps del que ha estat privat del llibertat al Regne Unit, on n'ha passat 62 només a la presó de Belmarsh, i encara molts menys (82 mesos), del que va passar en l'autoimposat refugi de l'ambaixada de l'Equador a Londres, a la pràctica també una privació de la seva llibertat.
Prohibida l'entrada als Estats Units
Amb posterioritat a la conclusió del cas, el departament de Justícia dels Estats Units ha emès un comunicat en què ha volgut insistir en una de les idees clau sobre la qual es fonamentava legalment el cas. Al text s'hi llegeix que "[els documents] publicats públicament per Assange i Wikileaks en una forma crua o no redactada va posar en un gran risc les persones que havien ajudat el govern dels EUA". El mateix departament també ha informat que Assange no podrà tornar als Estats Units sense un permís especial. Les paraules de la jutgessa, però, han desmentit aquest extrem.
Un cop ha conclòs el cas, els dos advocats d'Assange, Pollack i Robinson, han fet una breu valoració a les portes del tribunal, en què han destacat l'excepcionalitat de les accions preses per la justícia nord-americana. "El processament de Julian Assange –ha dit Pollack– no té precedents en els cent anys [que fa que està en vigor] la llei d'espionatge. Mai els Estats Units l'han utilitzada per perseguir un editor, un periodista. Julian Assange va revelar informació veraç i digna de notícies, inclosa la revelació que els Estats Units havien comès crims de guerra". L'advocat ha assegurat que Wikileaks continuarà obert i que Assange continuarà lluitant per la llibertat d'expressió.
Per la seva banda, Jennifer Robinson ha emfatitzat que es tractava d'"un dia històric". I ha afegit: "Després de 14 anys de lluites legals, Julian Assange pot tornar a casa lliure. Això també posa fi a un cas que ha estat reconegut com l'amenaça més gran per a la Primera Esmena [de la Constitució]. Espero que el fet d'haver pogut alliberar el Julian contra tot pronòstic, i contra un dels governs més poderosos del món, doni esperança a tots els periodistes i editors que són a la presó" per motius semblants.
Celebració a Austràlia
Al mateix temps que els esdeveniments s'anaven succeint a Saipan, des de Canberra el primer ministre laborista, Anthony Albanese, s'ha felicitat per la conclusió del cas, i ha posat de manifest que ha sigut la tasca diplomàtica del seu govern el que, almenys en bona part, l'ha fet possible: "[L'alliberament] no és un fet que hagi passat en les últimes 24 hores, és un fet que s'ha considerat molt, que ha sigut fruit d'una feina pacient, i que s'ha treballat de manera calibrada, que és com es comporta Austràlia en el concert internacional".
Albanese, que des de l'oposició i com a cap de govern sempre havia defensat la llibertat d'Assange, també ha volgut recordar que "independentment de les opinions sobre les seves activitats, el seu cas s'ha allargat durant massa temps": "No hi havia res a guanyar amb la continuïtat del seu empresonament", ha conclòs. En aquest cas, el primer ministre ha comptat amb el suport de tot l'espectre polític del país.
El vol privat que ha traslladat Julian Assange des de Londres fins a Bangkok primer; des de Bangkok fins a Saipan, després, i en el qual ara està volant, aterrarà a Austràlia poc abans de les 11 d'aquest matí, hora catalana.
A través dels mitjans de comunicació del seu país, on l'està esperant, Stella Assange ha fet una crida per recaptar els 466.000 euros que ha costat el desplaçament, que inicialment ha sufragat el govern de Canberra, però que hauran de tornar pròximament. La setmana vinent per primera vegada des del 2011, Julian Assange podrà celebrar el seu aniversari en plena llibertat. Al costat de la seva dona i dels dos fills que van tenir mentre ell estava refugiat a l'ambaixada de l'Equador.