Julian Assange podrà apel·lar contra l'extradició als Estats Units

El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les refusa les garanties presentades pels Estats Units sobre el dret a acollir-se a la llibertat d'expressió

4 min
Stella Assange, al centre, a la seva arribada aquest matí de dilluns a la seu de Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, al centre de Londres, per assistir a una vista que pot ser clau per al futur del fundador de WikiLeks.

LondresVictòria parcial per a Julian Assange. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les li ha concedit aquest migdia de dilluns el dret a una apel·lació completa contra l'extradició als Estats Units. Les garanties que els magistrats van demanar a Washington per assegurar-se que no se’l condemnaria a mort han sigut acceptades com una “promesa executiva inequívoca”, però no aquelles amb què podria buscar acollir-se al dret a la llibertat d’expressió que recull la Primera Esmena de la Constitució del país.

La nota diplomàtica enviada pel ministeri de Justícia dels Estats Units mantenia no que Assange pogués "confiar" en els drets de la primera esmena, sinó "simplement que podia intentar plantejar-los" davant de l'hipotètic tribunal nord-americà que el jutgés. Per tant, no descartaven la possibilitat que, com a estranger, no s'hi pogués acollir, també pel fet que els delictes dels quals l'acusen –diferents càrrecs d'espionatge– estan relacionats amb la seguretat nacional i, en conseqüència, era decisió del tribunal si l'hi garantiria o no. En aquestes condicions, el Tribunal Superior de Londres no ha acceptat el plantejament nord-americà.

Amb tot, el viacrucis judicial d'Assange no s'ha acabat. Perquè de moment, i fins que la pressió política no continuï perquè els Estats Units retirin l'acusació –si mai ho arriben a fer–, el fundador de WikiLeaks seguirà tancat a la presó de màxima seguretat del sud de Londres on va ingressar el 2019 fins que no se celebri el nou procés d'apel·lació. I encara podria trigar un any.

En aquest mateix sentit s'ha pronunciat Stella Assange, la dona de Julian Assange, en la seva primera declaració davant de la seu del Tribunal després que s'hagués comunicat la decisió. "Els jutges han pres la decisió correcta. Després de dos anys des que es va emetre l'ordre [d'extradició per part dels Estats Units], aquest cas hauria de ser abandonat. L'administració Biden l'hauria d'haver abandonat des del primer dia. Ara és el moment adequat perquè l'administració de Biden ho deixi. Així que, sisplau, les persones que als Estats Units tingueu el poder de prendre una decisió, sobreseieu aquest cas ara. No deixeu que això continuï més". Adreçant-se als congregats, Stella Assange ha recordat que el cas "és polític" i atempta contra "la llibertat d'expressió". I ha afegit: "El nostre fill gran, que acaba de fer tot just set anys, l'única memòria que té del seu pare és a la presó."

Des de primera hora d'aquest matí s'han concentrat davant de la seu del Tribunal més dos centenars de persones, a l'espera de la decisió clau dels magistrats. Entre els congregats hi havia l'exlíder laborista Jeremy Corbyn i qui va ser el seu ministre d'Economia, John McDonnell. Una vegada més, però, Julian Assange no ha pogut assistir a la vista.

Tot i que els dos jutges que la presideixen, Victoria Sharp i Jeremy Johnson, li han donat permís per assistir-hi, el seu estat de salut l'hi impedeix, un motiu d'angoixa per a la seva família i el seu equip legal. "Les dues últimes vegades que el vaig visitar a la presó em preocupava el seu estat de salut mental i física", ha assegurat aquest matí Rebecca Vincent, de Reporters Sense Fronteres, que des de fa quatre anys segueix el procés d'extradició del Regne Unit als Estats Units.

En opinió de l'advocada, el fet que els jutges hagin concedit permís per apel·lar en relació amb les proteccions de la Primera Esmena i la llibertat d'expressió és "un molt bon resultat, ja que suposa que les qüestions centrals d'aquest cas seran considerades adequadament pels tribunals britànics". Els advocats tenen temps fins a les 2 de la tarda del 24 de maig per presentar un esquema de cas acordat.

Partidaris de Julian Assange, davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, al centre de Londres, aquest matí de dilluns.

El fundador de Wikileaks, que farà 53 anys aquest juliol, continua en règim de quasi aïllament a la presó de màxima seguretat de Belmarhs, al sud de Londres, des que l'abril del 2019 va ser expulsat de l'ambaixada de l'Equador a Londres, on es refugiava de la persecució judicial nord-americana. En aquell moment va ser detingut per les forces de Scotland Yard i sentenciat a 50 setmanes de presó per haver eludit el règim de llibertat provisional. Finalitzada la condemna, ha continuat a la presó arran de la sol·licitud d'extradició dels Estats Units.

"Cada dia, des del 7 de desembre del 2010, el Julian ha patit alguna forma de detenció", recordava Stella Assange la setmana passada en una conferència de premsa a Londres. En aquella data es van iniciar els diferents casos legals contra l'activista –de violació i abusos presumptament comesos a Suècia l'agost d'aquell mateix any, i finalment retirats–, pocs mesos després que Wikileaks guanyés notorietat per la publicació de proves que demostraven els crims de guerra dels Estats Units, tant a l'Iraq com a l'Afganistan. El mitjà de comunicació també va difondre 250.000 cables secrets de la diplomàcia nord-americana. Washington sempre ha argumentat que la publicació de tota aquella informació va posar en risc la vida d'agents sobre el terreny. Per això acusa Assange de violar les lleis contra l'espionatge.

Els últims dies, a mesura que s'acostava la celebració de la vista d'avui, la situació personal d'Assange s'ha agreujat. Stella Assange va explicar que l'activista pateix "molt estrès i té problemes per dormir".

A més de la pressió política que estan exercint el primer ministre australià, Anthony Albanese, i dos terços del Parlament del país, que demanen als Estats Units la retirada dels càrrecs contra Assange, dijous quatre diputats britànics –un laborista, un conservador, un del Partit Verd i un d'independent– van sol·licitar una investigació sobre el paper de la Fiscalia de la Corona en el cas de les presumptes al·legacions de violació i abusos d'Assange que són l'origen de totes les penalitats legals per les quals ha passat des de finals del 2010.

stats