La justícia argentina ratifica els sis anys de presó per a Cristina Fernández de Kirchner per corrupció

Buenos AiresL’expresidenta i exvicepresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner ha estat sentenciada a sis anys de presó i inhabilitació de per vida per exercir càrrecs públics, aquest dimecres als Tribunals de Comodoro Py a la ciutat de Buenos Aires. La Cambra Federal de Cassació Penal ha ratificat la condemna dictada el desembre de 2022 pel delicte d’administració fraudulenta de recursos en perjudici de l’administració pública. Per ara, Kirchner no serà detinguda, ja que la sentència no serà ferma fins que sigui confirmada per la Cort Suprema, el màxim òrgan de justícia de l’Argentina. Kirchner encara té l’opció d’interposar-hi un recurs. 

L’expresidenta no ha acudit a la sala dels tribunals on s’ha llegit la sentència, i tampoc no hi ha anat la seva defensa. Kirchner, que es trobava en un municipi de l’àrea metropolitana de la capital en una reunió amb l’alcaldessa i 400 dones, va manifestar ahir a les seves xarxes socials el malestar per una sentència que tant ella com els seus partidaris consideraven “cantada” i assenyala un entramat de la dreta política i mediàtica en forma de lawfare per proscriure-la. Mentrestant, a les portes dels tribunals, desenes de persones es concentraven en suport a l’expresidenta, que ha arribat a la tarda a l’Institut Pàtria, centre d’estudis kirchnerista que investiga processos polítics llatinoamericans, entre ovacions i càntics dels seus seguidors. 

En l’anomenada Causa Vialidad, iniciada el 2016, es va investigar si l’empresari Lázaro Báez havia resultat beneficiat amb l’adjudicació de 51 obres públiques vials amb fons de l’Estat a la província de Santa Cruz –feu dels Kirchner–, a la Patagònia, entre els anys 2003 i 2015, durant els governs de Néstor Kirchner i Cristina Fernández de Kirchner. Inicialment, el fiscal general Diego Luciani havia demanat 12 anys de presó pels delictes d’associació il·lícita i administració fraudulenta, però Kirchner va ser absolta del primer, per la qual cosa només se la condemna pel segon delicte, amb la pena màxima prevista, de sis anys. L’obra pública ha estat un dels principals objectius a abatre pel govern ultraliberal de Javier Milei, que l’ha frenat completament per considerar-la costosa i ineficient.

Actualment, la figura de Cristina Fernández de Kirchner és rescatada pel peronisme davant d’un buit evident d'un nou lideratge. Després que l’expresident Alberto Fernández renunciés a la presidència del Partit Justicialista per l’acusació per violència masclista a l’agost, Cristina Kirchner va assumir-ne la direcció la setmana passada. El gest s’interpreta com una intenció de retorn a l’activitat política, amb unes eleccions legislatives a la vista l’any que ve a les quals, a menys que s’executi la sentència avui ratificada, Kirchner podria presentar-se.

Les eleccions legislatives a l’Argentina determinen la composició de les dues cambres i Javier Milei hi té, des de fa mesos, les energies posades: la seva minoria al parlament i al senat és el que acostuma a impedir-li prendre decisions per consens, obligant-lo a recórrer al decret presidencial i alentint la transformació de cap a peus que vol fer de l’Argentina.