La justícia nord-americana no veu odi en els atacs contra els asiàtics
Aquest tipus d'assalts s'han multiplicat durant la pandèmia però és difícil demostrar-ne la motivació racista
Nova YorkUn vespre fred de febrer, un home xinès caminava prop del barri de Chinatown de Manhattan quan un desconegut se li va acostar corrent per darrere i li va clavar un ganivet a l’esquena. Per a molts nord-americans d’origen asiàtic, l’apunyalament va ser espantós, però no sorprenent: va ser vist simplement com l’exemple més recent de violència racista contra els asiàtics durant la pandèmia.
![Biden, durant el seu discurs a Atlanta, davan de Kamala Harris.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
L'assaltant, però, un home de 23 anys del Iemen, no havia dirigit la paraula a la víctima abans de l’atac, segons els investigadors. La Fiscalia va concloure que no hi havia proves suficients per demostrar que hi hagués una motivació racista. L’atacant va ser acusat d’intent d’assassinat, però no d’un delicte d’odi.
Aquest anunci va indignar els líders de la comunitat asiàtica de Nova York. Molts van protestar davant l’oficina del fiscal del districte de Manhattan per demanar que l’apunyalament fos investigat com un crim d’odi. Estaven cansats que les autoritats ignoressin el que, des del seu punt de vista, són assalts racistes. “Diguem les coses pel seu nom! –reclama Don Lee, activista comunitari que va parlar en aquella manifestació–. No són atacs a l’atzar. Demanem que es reconegui que s’estan produint aquests crims”.
Aquesta frustració va esclatar a nivell federal recentment, quan Robert Aaron Long, un home blanc, va ser acusat d’haver matat a trets vuit persones, incloent-hi sis dones d’ascendència asiàtica, en locals de spa de l’àrea d’Atlanta, el 16 de març. Els investigadors van dir que era massa aviat per determinar-ne la motivació. Després de ser detingut, Long va negar cap biaix racista i va dir als agents que havia dut a terme els tirotejos com una forma de venjança per la seva “addicció sexual”.
Provar la motivació
Aquest i altres atacs recents han plantejat preguntes complexes que cal respondre per provar una motivació racista: ¿els assalts simplement van tenir víctimes asiàtiques per casualitat? ¿O bé els atacants van escollir asiàtics a propòsit però sense verbalitzar-ho i, per tant, sense que es pugui demostrar davant d’un tribunal?
A l’estat de Nova York, per considerar que aquest tipus d’atacs són delictes d’odi, els investigadors haurien de demostrar que les víctimes van ser escollides a causa de la seva raça. Però demostrar un motiu racista pot ser particularment complicat en el cas dels atacs contra els asiàtics, segons els experts, perquè no hi ha cap símbol àmpliament reconegut d’odi als asiàtics, comparable per exemple a una esvàstica. A més, històricament moltes víctimes asiàtiques eren propietaris de petits negocis que van ser atracats, la qual cosa complica determinar-ne la motivació. “Hi ha un prototip reconeixible en els crims d’odi contra els negres, els jueus o els homosexuals. Són molt més evidents”, diu Lu-in Wang, professor de dret a la Universitat de Pittsburgh.
“Poques vegades he vist que fossin acusades de delictes d’odi persones que formen part dels grups socialment més privilegiats. Sovint el que t’acabes trobant són persones negres acusades de delictes d’odi”, diu Anne Oredeko, advocada de la unitat de justícia racial de la plataforma Legal Aid. De fet, fins fa pocs dies l’única persona que havia sigut processada per un delicte d’odi contra els asiàtics aquest any a la ciutat de Nova York era un taiwanès, que va ser acusat de pintar grafits contra els xinesos a les parets d’uns quants negocis de Queens.
La Fiscalia del districte de Manhattan ha imputat un delicte d'odi a Brandon Elliot, un home de 38 anys que dilluns va apallissar brutalment una dona filipina prop de Times Square, a Nova York, mentre li cridava: "Tu no ets d'aquí!" La víctima, Vilma Kari, de 65 anys, va rebre una puntada de peu al pit mentre caminava pel carrer, a plena llum del dia, i després va ser colpejada repetidament al cap, també amb el peu. Tot i així, només va patir una ruptura de pelvis i contusions al cap i al cos. Les imatges enregistrades per una càmera de seguretat mostren com, mentre la dona patia l'agressió, diverses persones ignoraven completament la situació.
L'agressor va passar 16 anys a la presó després d'haver matat la seva mare amb tres punyalades al pit, el 2002. Des del 2019 està en llibertat condicional.
Entre les grans ciutats dels Estats Units, Nova York és la que va experimentar un increment més gran de delictes d’odi contra ciutadans asiàtics l’any passat: segons la policia, el 2020 hi va haver 28 incidents d’aquest tipus, pels tres del 2019. Molts d’aquests van tenir a veure amb acusacions contra els asiàtics d’haver escampat el coronavirus, en línia amb la retòrica de l’anterior president nord-americà, Donald Trump, que es referia al covid-19 com a “virus xinès” o com a “Kung Flu”, un joc de paraules entre el kung-fu i la paraula flu, “grip” en anglès.
El president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar aquest dimarts l'aprovació de diverses mesures que tenen com a objectiu lluitar contra la proliferació d'atacs als nord-americans d'origen asiàtic. Entre aquestes iniciatives hi ha la creació d'un equip de treball orientat a combatre la xenofòbia contra els asiàtics, la formació dels cossos de policia perquè detectin aquest tipus de discriminacions o la creació d'un fons de 49,5 milions de dòlars destinat a eliminar les barreres lingüístiques amb què topen les víctimes asiàtiques de violència de gènere o sexual. Les dificultats de comunicació s'han assenyalat com una de les causes que fan que sovint els asiàtics no denunciïn les agressions que pateixen.
"No ens podem quedar en silenci davant l'increment de la violència contra la comunitat asiàtica. Aquests atacs són un error, són antiamericans i s'han d'acabar", va tuitejar dimarts Biden.
