Trudeau dimiteix per sorpresa i deixarà de ser primer ministre del Canadà

WashingtonEl primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha anunciat aquest dilluns que dimiteix. En una roda de premsa, el mandatari ha assegurat que renuncia al lideratge del Partit Liberal i, com a conseqüència, al lideratge del país. Tot i això, ha dit que continuarà al càrrec de primer ministre fins que el partit trobi el substitut adequat. La seva dimissió arriba en any electoral, i amb el líder del Partit Conservador, Pierre Poilievre, per davant a les enquestes amb un clar marge de diferència.

"Com tots sabeu, soc un lluitador, i no soc algú que es retiri d'una lluita, especialment quan és tan important com aquesta. Però sempre he estat impulsat per l'amor que tinc pel Canadà, pel meu desig de servir als canadencs i pel que és millor per als canadencs, i els canadencs mereixen una opció de veritat a les pròximes eleccions. I m'ha quedat clar –amb les batalles internes – que no puc ser jo qui porti el pavelló liberal a les pròximes eleccions", ha dit el primer ministre aquest dilluns.

Trudeau ha explicat que la seva decisió arriba "després d'una conversa" amb la seva família. També ha apuntat que, des que va esdevenir primer ministre el 2015, ha lluitat "pel Canadà i la seva gent, per enfortir i fer créixer la classe mitjana", i que va veure com el país s'unia per donar-se suport durant la pandèmia i davant altres desafiaments globals de gran rellevància.

Poc després que s'anunciés la roda de premsa d'aquest dilluns, la primera compareixença de Trudeau des que la viceprimera ministra i ministra de Finances, Chrystia Freeland, dimitís el 16 de desembre passat, els principals mitjans de comunicació del país ja anticipaven que el líder canadenc notificaria al públic la seva intenció de dimitir.

Caiguda de popularitat

Trudeau, que va arribar al poder a finals del 2015, ha hagut de fer front a una impactant caiguda de la popularitat en els sondejos d'opinió arran de l'encariment del cost de vida i la crisi de l'habitatge que pateix el país. L'estocada final ha estat la dimissió de Chrystia Freeland, la seva viceprimera ministra i ministra de Finances, el mes passat. Freeland va acusar Trudeau d'estar més centrat en "estratègies polítiques costoses" que en l'amenaça existencial que representa el retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. La renúncia de la ministra no va fer més que agreujar el malestar que fa temps que es cou al si del Partit Liberal.

Després de guanyar les eleccions, Trump va anunciar una guerra d'aranzels contra els seus veïns i va dir que apujaria un 25% les tarifes de les importacions del Canadà i Mèxic. També va anunciar nous augments per a la Xina. La incertesa política que viu el Canadà ara mateix deixa el país en una situació de debilitat, poc abans que el republicà torni a agafar les regnes dels Estats Units. Fins i tot Trump ha insinuat la idea d'annexionar-se el Canadà referint-se al seu veí com l'estat 51.

Fins ara els liberals més crítics amb el primer ministre havien mantingut les crítiques en privat, ja que Trudeau va ser qui va rescatar el partit després del seu pitjor resultat a les eleccions del 2011. Molts dels actuals legisladors deuen la seva carrera a Trudeau. Però les últimes enquestes de cara a les eleccions que se celebraran al Canadà a l'octubre han posat fi al silenci. La projecció dels liberals anant per darrere dels conservadors amb més de 20 punts de diferència ha estat interpretada com el senyal de la fi de Trudeau.

Impacte global

Les contradiccions del primer ministre respecte a la seva agenda també han anat erosionant la seva imatge al llarg dels anys. Trudeau va prometre lluitar contra el canvi climàtic, però va comprar un oleoducte. Va assegurar que compliria “els estàndards ètics més alts,” però en dues ocasions se l'ha declarat culpable d'haver infringit les lleis sobre conflictes d'interessos. Va dir que el Canadà tornava a tenir presència en el panorama mundial, però els aliats afirmaven que no estava complint amb les seves responsabilitats.

D'altra banda, el seu govern va liderar la creació d'un programa nacional de guarderia de 10 dòlars al dia, va reduir la pobresa infantil, va avançar en la reconciliació amb els pobles indígenes i va imposar un preu al carboni. També va legalitzar el cànnabis recreatiu.

La sortida de Trudeau també representa una mala notícia per als governs progressistes enmig de l'avenç a escala global de l'extrema dreta, que ara se sent esperonada pel retorn de Trump al capdavant d'una de les principals potències del sistema internacional.