Crisi climàtica

Una jutge obliga la petroliera Shell a reduir un 45% les emissions de CO2 en una sentència històrica

El veredicte holandès obre la porta a futures demandes per forçar empreses contaminants a combatre el canvi climàtic

Membres de l'ONG holandesa Amics de la Terra celebren la sentència que condemna a Shell a reduir les emissions de CO2.
4 min

BarcelonaLa justícia dels Països Baixos ha tornat a emetre una sentència pionera en matèria climàtica. Després d'obligar el govern del país a reduir emissions amb un veredicte històric el 2019, ara obre la porta a forçar també les empreses privades a fer els deures per evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica. I ha començat per dalt de tot, amb el gegant mundial dels combustibles fòssils: la petroliera holandesa Royal Dutch Shell. La sentència emesa aquest dimecres per la jutge Larisa Alwin de la Haia obliga l'empresa Shell a reduir les seves emissions de CO2 un 45% l'any 2030 respecte al que emetia el 2019.

La sentència afirma que la companyia petroliera "pot" i "ha de" complir l'Acord de París sobre el canvi climàtic, que va conjurar el món a retallar les emissions de gasos d'efecte hivernacle fins a arribar al zero net (tenint en compte el que absorbeixen els embornals) a partir del 2050. Per assolir aquesta fita mundial, i evitar així un escalfament global superior a 1,5 ºC, el sector privat i, en especial, el sector dels combustibles fòssils han de contribuir a l'esforç de reducció d'emissions. "Això s'aplica a tothom, fins i tot a Shell", ha dit la jutge. La petroliera holandesa és, de fet, la setena empresa que més CO2 emet al món, en una llista de contaminants mundials encapçalada per la saudita Aramco, Chevron i la russa Gazprom.

La d'aquest dimecres és una condemna històrica perquè per primer cop no demana compensacions econòmiques a una empresa, sinó que la força a canviar de política. La companyia està ara obligada a reduir les seves emissions, tal com reclamava l'ONG que va impulsar la demanda, l'holandesa Milieudefensie o Amics de la Terra. L'organització va portar Shell davant la justícia holandesa al·legant que l'empresa "emet substancialment més que totes les empreses i ciutadans neerlandesos junts". Més de 17.000 ciutadans havien firmat la seva adhesió a la denúncia, que comptava amb el suport d'altres organitzacions ecologistes.

L'empresa, que ja ha anunciat que recorrerà la sentència, es defensava al·legant que la reducció compromesa a París era un tema només dels governs. Però la jutge ha considerat que, atès l'elevat nivell d'emissions de la companyia, té una responsabilitat indirecta cap als drets humans. Tot i així, l'empresa va aprovar el mes de febrer passat un pla de descarbonització per avançar cap a les zero emissions el 2050, apostant per les renovables, i preveia reduir un 6% les emissions el 2023, un 20% el 2030, un 45% el 2035 i arribar al 100% el 2050. Ara la justícia holandesa l'obliga a fer un nou pla més ambiciós, per adequar-se a l'Acord de París.

I la condemna a retallar les emissions no només pel que fa a la seva producció sinó també als seus proveïdors, dins i fora dels Països Baixos. "Això afecta tota una cadena de valor present arreu del món, de manera que tindrà un impacte enorme en les emissions de CO2 del món", deia aquesta tarda en roda de premsa el director de l'ONG Milieudefensie, Donald Pols. L'organització adverteix que si Shell no compleix el veredicte li demanaran "penalitzacions financeres", però confien que compleixi. De fet, si han demanat que el 2019 sigui l'any de referència per a la retallada d'emissions, cosa que farà que sigui menor que si s'hagués aplicat des dels nivells (més baixos) d'emissió del 2010 o anteriors, per exemple, és perquè la transparència de la companyia és més gran en els últims anys "i es pot calcular millor les seves emissions del 2019 de manera que es podrà monitoritzar millor" si compleix o no la sentència, diu Pols.

L'advocat de l'organització, Roger Cox, ha deixat clar que, encara que presenti recurs, Shell està obligada des de ja a reduir les seves emissions un 45% en aquesta dècada: "Ja no pot culpar els consumidors dels seus productes perquè el veredicte deixa clar que té la culpa i la responsabilitat per estar venent productes que contribueixen al canvi climàtic, i que no pot esperar que arribin noves lleis i regulacions sinó que ha d'actuar ja per reduir les seves emissions a tot el món", ha dit l'advocat.

Futura ronda de litigis climàtics

Aquesta nova sentència històrica de la justícia holandesa obre la porta a futures demandes que portin davant la justícia altres empreses que emetin molts gasos d'efecte hivernacle, ja sigui als Països Baixos o a l'estranger. Els impulsors de la demanda holandesa, de fet, han explicat que estan treballant ja amb organitzacions de la societat civil d'altres països per presentar denúncies similars contra altres grans empreses.

Actualment hi ha oberts 1.550 casos judicials en 38 països relatius a la crisi climàtica, tant contra governs com contra ens privats. De tots ells, 1.200 són als EUA. "Aquesta és una gran tàctica per assegurar-nos que la transició energètica es du a terme de debò i esperem que aquesta victòria obri la porta a una altra ronda de casos semblants", ha dit també en roda de premsa Sara Shaw, responsable de justícia climàtica d'Amics de la Terra Internacional. Tot i així, els activistes no han volgut fer públics els casos i els països en què estan treballant per presentar demandes similars.

Segons Pols, "aquest veredicte implica que el litigi climàtic és ara un risc material per a tots els grans contaminants i això farà que els inversors i accionistes d'aquestes grans companyies contaminants" els demanin responsabilitats i "a la pràctica els forçarà a dissenyar ja uns objectius de reducció d'emissions a curt i llarg termini tenint en compte els acords climàtics internacionals". L'activista està convençut que la sentència "no restarà competitivitat" a Shell sinó que l'està obligant a "prendre el lideratge de la transició energètica" cap a les renovables, per poder acomplir la retallada d'emissions exigida per la justícia.

"És una gran victòria per a les generacions futures. Aquesta decisió torna a donar-nos esperança de poder evitar el pitjor, tindrem menys sequeres, menys onades de calor, és un gran salt endavant per aconseguir una terra sana i segura per als meus fills i per a tots els nens del món", ha dit Pols, i ha parafrasejat l'activista climàtica Greta Thunberg per afegir: "El món està en flames i Shell no pot seguir llançant més petroli al foc".

Cap projecte més de gas o petroli, diu l'Agència Internacional de l'Energia
  • Informe Si el món vol arribar a les zero emissions el 2050, tal com dicta l’Acord de París (en emissions netes, és a dir, descomptant l’absorció de CO2 que fan boscos i oceans) per evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica, a partir d’ara no es pot fer “cap nou projecte de gas o petroli, i cap nova mina de carbó o ampliació de mines”. Aquesta premissa, que les ONG climàtiques i els científics fa temps que repeteixen, ara agafa una nova dimensió perquè qui ho diu és l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). En un informe publicat la setmana passada, aquest organisme internacional, que acostuma a ser la veu del sector energètic mundial, plantejava diversos escenaris per poder acomplir les “net zero emissions” l’any 2050, i en cap hi poden aparèixer noves explotacions de gas, petroli o carbó, cosa que no sembla del tot clara per a la indústria, que no ha deixat de posar en marxa nous projectes de futur. Segons l’IEA, amb les polítiques actuals l’escalfament global serà almenys de 2,7 ºC.
stats