Kaja Kallas, la successora de Borrell que anhela la victòria d'Ucraïna i obvia Gaza
L'ex primera ministra d'Estònia té un to molt bel·ligerant contra Putin, però deixa en segon pla la guerra entre Palestina i Israel
BarcelonaJosep Borrell era una de les veus més propalestines i bel·ligerants de la Unió Europea contra el govern de Benjamin Netanyahu. Com a cap de la diplomàcia comunitària, el dirigent socialista es va erigir en el contrapès de gran part dels líders europeus i de la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que tenen un posicionament clarament prosionista. Amb la marxa del líder català, però, la UE s'ha quedat sense la nota dissonant pel que fa a la guerra de Gaza, i la seva successora, l'ex primera ministra d'Estònia Kaja Kallas (Tallinn, 1977), no està disposada a agafar-li el relleu en aquesta croada.
Kallas està alineada en aquest sentit amb el consens general de la Unió Europea o de la mateixa Von der Leyen. Condemna amb més vehemència els atacs de Hamàs contra Israel que no pas els de les tropes israelianes contra els palestins, i deixa el conflicte de Gaza completament en un segon pla. Per contra, centra el seu discurs gairebé únicament en defensar el poble ucraïnès i en advertir de l'amenaça que suposa el règim de Vladímir Putin per a la Unió Europea, especialment per als països de l'Est. Així doncs, costa sentir-la parlar de la guerra de Palestina i Israel i, encara més, lamentar els gairebé 45.000 palestins morts per l'exèrcit israelià.
L'ex primera ministra estoniana, que aquest dilluns liderarà el seu primer Consell d'Exteriors de la UE, no amaga la seva animadversió contra el règim de Putin. Sempre ha reivindicat que la seva història familiar i carrera política estan molt lligades a la lluita d'Estònia contra l'expansionisme rus. Els seus besavis van ser dissidents destacats de la Unió Soviètica i van estar tancats en camps de presoners. Més endavant, el seu pare, Siim Kallas, també va ser un dels líders de l'alliberament nacional del país i, quan va caure el règim comunista, va esdevenir ministre d'Exteriors, primer ministre i comissari de la Comissió Europea.
Al seu torn, Kallas també té un currículum que l'avala com a flagell del Kremlin, fins i tot abans que llancés l'atac contra Ucraïna. Sempre ha criticat que la Unió Europea es refiés de Moscou i, entre d'altres, en depengués energèticament, i no estigués disposada a revertir-ho. Per posar un exemple, segons la revista Politico, Kallas va enfrontar-se en una cimera europea el 2021 a l'excancellera alemanya Angela Merkel i el president francès, Emmanuel Macron, per evitar que convidessin el líder rus a una trobada de líders europeus.
Una veu bel·ligerant
Kallas va ser apuntalada en gran part pels països de l'Est, els bàltics i els nòrdics. Cada vegada guanyen més pes econòmic i influència dins del bloc comunitari i volen començar a ocupar més càrrecs de poder dins de les institucions europees. A més, en plena guerra d'Ucraïna, anhelaven controlar Exteriors i continuar pressionant el bloc comunitari perquè no deixi d'ajudar Ucraïna i ampliar les sancions contra Rússia. En aquest context, van trobar en l'ex primera ministra d'Estònia el perfil ideal.
Ara bé, els estats membres del sud o de l'oest de la Unió Europea que senten més llunyà –almenys geogràficament– el perill del règim de Putin prefereixen un to més rebaixat contra Rússia. De fet, en més d'una trobada de líders europeus aquests estira-i-arronses s'han fet evidents, i dirigents com el president espanyol, Pedro Sánchez, s'han mostrat crítics contra les advertències d'una potencial guerra mundial per part del president polonès, Donald Tusk, o la mateixa Kallas.
La primera polèmica de Kallas en aquest sentit va arribar quan, a principis de mes, al cap de poques hores de ser cap de la diplomàcia europea, la líder estoniana va assegurar des de Kíiv que "la Unió Europea vol que Ucraïna guanyi la guerra". És a dir, va anar un pas més enllà del consens del bloc comunitari: "Donar el suport necessari a Ucraïna tot el temps que faci falta" per ajudar-la en la defensa de la invasió de Rússia. En general, però, els líders del bloc eviten utilitzar cap mena de vocabulari que doni a entendre que es vol derrotar Putin o que pugui provocar una escalada en el conflicte.
Les declaracions de l'ex primera ministra d'Estònia en el seu primer viatge a la capital ucraïnesa van aixecar polseguera als passadissos de les institucions europees i, tot i la insistència de la premsa, els portaveus de la Comissió Europa van evitar ratificar les paraules de Kallas. D'aquesta manera, l'ex primera ministra d'Estònia ja ha demostrat en pocs dies com a cap de la diplomàcia europea que marcarà perfil propi i, malgrat tenir l'obligació de representar el global dels estats membres, tot apunta que seguirà les petjades de Borrell i que se sortirà sovint del guió. Això sí, no pas per defensar Palestina, com el dirigent socialista, sinó per aconseguir el màxim de suport de la UE a Ucraïna i apujar el to contra Putin.