Tornen les cartilles de racionament a Rússia: Kaliningrad donarà aliments bàsics als més pobres

BarcelonaLes cartilles de racionament tornaran a Rússia l'any que ve. Aquesta mesura, històricament vinculada a temps de guerra i postguerra, serà recuperada a Kaliningrad a partir d'aquest 2025. L’enclavament rus entre Polònia i Lituània que permet a Rússia una sortida estratègica al mar Bàltic –peça que Stalin es va cobrar en la repartició d’Europa després de la Segona Guerra Mundial– continua sent un focus de tensió en les relacions entre Putin i els seus veïns occidentals. I una de les regions de Rússia més afectades per les sancions imposades per Occident a Moscou per l'agressió contra Ucraïna.

El governador de l’Óblast de Kaliningrad, Alexey Besprozvannykh, va anunciar recentment que les cartilles d’aliments “seran renovades l’any que ve”. I és que no és una mesura nova a la regió, ja que entre l’abril i el juliol del 2022, poc després de l'inici de la guerra a Ucraïna, ja es va implantar davant l’allau de sancions amb què el bloc occidental va reaccionar a la invasió d’Ucraïna, i que temporalment va deixar encara més aïllat un Kaliningrad incapaç d’importar productes via terrestre pel bloqueig que li va imposar Lituània. 

Les raons per les quals les cartilles seran recuperades el 2025 són similars: la inflació a Rússia al mes de novembre va pujar al 8,9%, i ja acumula un augment del 45% des de l’inici de la pandèmia l’any 2020, cosa que ha provocat que “hi hagi grups que no es poden permetre el luxe de comprar certs productes", admet el governador. Les sancions i les limitacions a les importacions russes de països europeus continuen vigents, i si bé Rússia comparteix frontera amb molts altres països asiàtics, la particularitat geogràfica de Kaliningrad, envoltada de països de la Unió Europea, dificulta la seva capacitat importadora.

A priori la UE no ha imposat sancions al comerç d’aliments i mai ha intentat bloquejar la connexió entre Kaliningrad i Moscou. Ara bé, segons l’Observatori de Complexitat Econòmica, l’any 2022 Kaliningrad va exportar productes a l’estranger per valor de 222 milions de dòlars, mentre les importacions en van costar 652, xifres que reflecteixen la dependència dels productes exteriors. De fet, Kaliningrad és el quart importador més important de les 85 entitats federals russes. 

Record soviètic

La inflació i la consegüent pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans també suposa un encariment dels productes i dificulta poder adquirir-los, en una economia que, tot i formar part de ple del territori europeu, està lluny de les que l’envolten. Segons les dades de l'agència russa d'estadística, el PIB per càpita de Kaliningrad era de 715.000 rubles (6.660 euros al canvi) el 2022, una xifra que contrasta amb els aproximadament 20.000 euros de Polònia o els 25.000 de Lituània. Tampoc destaca dins l’ecosistema rus, amb un salari mitjà de 600 euros a l’actual canvi, per sota dels 782 de la mitjana a Rússia. Segons RIA Rating, un centre d’anàlisi econòmica de Rússia, l'enclavament ocupa el lloc 66 de 85 entre les regions russes pel que fa als ingressos de la població, tot i que disposi d’un estatus econòmic especial amb unes taxes impositives molt baixes per afavorir la inversió.

Ara bé, la mesura no serà universal, sinó que les cartilles aniran adreçades a "ciutadans vulnerables”, segons va explicar Besprozvannykh, que va afegir que “la llista de categories serà més àmplia”, sense donar-ne més detalls, ja que l’any 2022 només en podien fer ús pensionistes amb baixos ingressos i famílies nombroses.

Inevitablement aquesta mesura de guerra ha transportat l’imaginari col·lectiu a la Unió Soviètica, que va utilitzar aquest sistema per última vegada des del 1983 fins a la seva dissolució el 1991, pensada com una manera de protecció social per garantir a la població l’accés als productes més essencials. Cal afegir que, igual que a l’URSS, les cartilles a Kaliningrad donarien dret i regularien l’adquisició únicament d’articles considerats fonamentals, com per exemple pa, llet, arròs, cereals, mantega i verdures.

Una ampliació a tota Rússia?

Anatoly Aksakov, cap del Comitè de Mercats Financers de la Duma, es va mostrar favorable al projecte i va demanar “que s’estengui a tota Rússia perquè les persones que ho necessitin sàpiguen que se'ls proporciona un mínim de productes”. Tot i la proposta d’Aksakov, que no és del partit de Vladímir Putin, sembla una fórmula difícil d’estendre a tot el país. Amb un càlcul a l’alça, subvencionar la compra d’una cistella d’aliments bàsics podria costar entre 5.000 i 6.000 rubles que, distribuïts als entre 15 i 20 milions de persones que viuen a Rússia per sota el llindar de pobresa –segons les estimacions extraoficials–, suposaria una despesa d’uns 900.000 milions de dòlars i al voltant d'un 5% dels pressupostos generals del Kremlin. Per tant, el més probable és que les cartilles, si bé podrien multiplicar-se gradualment arreu de Rússia, continuïn sent una mesura a escala regional.