L'FBI investigarà Kavanaugh
El jutge acusat d’abús sexual supera el tràmit previ al vot al Senat
Nova YorkL’endemà d’un dramàtic i extraordinari dia, viscut al Senat dels Estats Units com cap altre en dècades, els republicans van situar Brett Kavanaugh a un pas del Tribunal Suprem. El candidat de Donald Trump al màxim tribunal del país va obtenir ahir l’aprovació del comitè de justícia de la cambra alta, el tràmit previ a la votació final del ple. Ho va fer gràcies als vots d’11 dels 21 senadors de la comissió, tots conservadors, i tan sols unes 24 hores després del testimoni emotiu de la dona que l’acusa d’abús sexual.
No obstant això, la ratificació de Kavanaugh continua sent incerta. En un sorprenent gir dels esdeveniments, el senador republicà d’Arizona, Jeff Flake, va demanar als seus correligionaris que retardessin la votació final una setmana per permetre a l’FBI investigar les denúncies contra Kavanaugh. Els líders del seu partit, finalment, van acceptar la proposta. La petició del senador d’Arizona va arribar després d’un debat polític encès i entre protestes de desenes de dones, algunes d’elles víctimes d’assetjament sexual, als passadissos del Congrés.
Flake, un dels tres senadors republicans que han mostrat dubtes sobre la candidatura de Kavanaugh, havia anunciat a primera hora del matí que votaria a favor del polèmic jutge. Però tant la seva cara com el seu llenguatge corporal van revelar la incomoditat amb tot el procés de ratificació, sobretot quan dues dones el van increpar pel seu vot davant de les càmeres de televisió.
“Miri’m quan li parlo. ¿M’està dient que la meva agressió [sexual] no importa, que el que em va passar no importa, i que deixarà que persones que fan aquestes coses accedeixin al poder? Això és el que em diu quan vota per ell”, li va cridar una dona, mentre l’acorralava dins d’un dels ascensors del Senat. L’escena, colpidora, una més d’aquest drama polític, va durar uns cinc minuts. Això, probablement, explica en part la inesperada demanda d’última hora de Flake, poc abans de votar.
Tres vots clau
Durant el debat al comitè judicial, els senadors demòcrates van preguntar una vegada i una altra als seus col·legues republicans per què tenien tanta pressa a tirar endavant la confirmació de Kavanaugh i van insistir a demanar una investigació de l’FBI de les denúncies en contra seva. “Només volem una setmana”-va implorar la senadora de Minnesota, Amy Klobuchar, que es va mostrar esperançada que els senadors republicans que no havien decidit el seu vot fessin “el que és correcte”-. I va recordar que el 2015 els republicans van bloquejar durant més de 10 mesos la confirmació del candidat del llavors president Barack Obama al Suprem, Merrick Garland.
Flake va escoltar les demandes dels bancs de l’altra banda. Segurament també ho van fer les seves col·legues republicanes, la senadora de Maine, Susan Collins, i la d’Alaska, Lisa Murkowski. Tots tres tenen els vots clau que podrien fer descarrilar la ratificació de Kavanaugh.
Els seus companys de partit van insistir que el jutge i exassessor legal de l’expresident George Bush és innocent, a més de víctima d’una campanya política, i el president Trump li va reiterar el seu suport. Però, finalment, tots plegats van aixecar el peu de l’accelerador i van decidir esperar una setmana a les conclusions d’una investigació de l’FBI.
La nominació de Kavanaugh, que ha dividit un país ja molt polaritzat, és una prova de força del moviment #MeToo i del seu impacte a la societat nord-americana.
Els advocats també volen una investigació
L’American Bar Association, una de les principals organitzacions de professionals i estudiants de dret dels EUA, també ha sol·licitat una investigació de l’FBI sobre les acusacions d’abús sexual contra Brett Kavanaugh. El president de l’entitat, Robert Carlson, va justificar la petició per la importància en la nominació d’un càrrec vitalici com és el d’un jutge del Tribunal Suprem. En una carta oberta va assegurar que “votar amb presses” tindrà implicacions a llarg termini, a banda de danyar la reputació del Senat i provocar una pèrdua de confiança de la ciutadania cap a l’alt tribunal que s’encarrega de dictar jurisprudència en temes sensibles com l’avortament o l’ús de les armes.