Kènia elegeix Ruto i acaba amb el somni d'Odinga de ser president
El resultat ha estat polèmic, amb part dels delegats de la comissió electoral que rebutgen el resultat, i s'espera tensió als carrers
NairobiWilliam Ruto serà el cinquè president de Kènia després de vèncer en una ajustada carrera amb un 50,49% dels vots per un 48,85% del seu principal rival, Raila Odinga. Amb una diferència de poc més de 200.000 vots i més de 14 milions de votants, l’anunci no ha arribat sense tensió ni violència.
La igualtat ha estat la tònica general en una campanya electoral pacífica en què el recompte s'ha endarrerit més del que s'esperava i ha acabat a cops. La comissió electoral ha tardat sis dies a donar Ruto com a guanyador tot i haver pujat els resultats oficials en línia l'endemà de la votació.
Quatre dels set delegats de la comissió electoral s'han desmarcat del resultat oficial abans que es declarés i els delegats d'Odinga han intentat evitar que Wafula Chebukati, cap de la comissió, anunciés els resultats. El seu cap de campanya, Sairabao Ole Kanchory, ha sigut detingut.
Poc després de l'anunci s'ha vist la polarització generada per la campanya. D'una banda, s'han desfermat les protestes entre els seguidors d'Odinga, especialment al seu bastió a l'oest, així com als barris de Kibera i Mathare, a la capital. En aquest últim, una dona ha mort aquesta nit en estavellar-se el seu cotxe després de rebre pedrades per part de manifestants.
El centre del país i els més humils, claus de la victòria de Ruto
A pocs quilòmetres, també a Mathare, seguidors de Ruto han celebrat la victòria. "Ningú ens pot dir què hem de fer i hem triat Ruto de manera lliure", ha dit Wilson Njau, de 31 anys. Ell va votar al col·legi electoral de Stima Club dimarts passat com la resta dels veïns, que ho celebraven amb cançons i tambors. "No votem aquí per una qüestió tribal", assegurava Sam Mwangi, conductor de camió. Tot i això, la majoria d'aquest districte el formen habitants de l'ètnia kalenjin, la de Ruto, i kikuius, que majoritàriament han donat suport a Ruto.
El suport massiu de l'ètnia kikuiu, majoria al país, ha estat clau per fer pujar Ruto a la presidència en arrasar als cinc comtats de la regió central, on resideix la majoria d'aquesta comunitat, amb més d'un 70% dels vots.
Als seus 55 anys, Ruto ha vençut en les primeres eleccions amb una campanya en què havia apuntat a la gent lluitadora d'orígens humils, orígens dels quals ell presumia malgrat ser multimilionari. Amb el lema Hustler, lluitadors, ha aconseguit atraure una majoria de la població que no té recursos i treballa sense seguretat econòmica al sector informal, que dona feina a un 83% de la població.
Ruto enderroca les dinasties
Tenacitat, duresa i populisme són les característiques principals que s'atribueixen a Ruto. Amb un origen humil i amb tot en contra després de donar l’esquena al seu excap, Kenyatta, ha sabut fer-se valer per aconseguir el suport de la majoria de kenians. El seu ascens s'ha llaurat durant dècades maniobrant en la difícil política keniana, on les aliances canvien cada dos per tres.
Va entrar en política a les joventuts de KANU, el partit polític tradicional del poder, quan governava l'expresident Daniel Arap Moi i va ser vital per assegurar la seva victòria en les primeres eleccions multipartidistes el 1992. Amb ell hi comparteix l'ètnia, la kalenjin, originària de la vall del Rift i una de les més poderoses després de la kikuiu. Des de la seva entrada en política ha sabut maniobrar de manera intel·ligent per poder arribar a la presidència, combinant la seva capacitat per guanyar-se el suport de la seva ètnia amb astúcia en les aliances polítiques. El 2007 va saber separar-se de Kenyatta quan aquest va donar suport a Kibaki per a la reelecció. Aleshores va decidir ajuntar-se amb el que en aquestes eleccions ha estat el seu rival, Odinga. Però després de ser acusat amb Kenyatta per la violència postelectoral que va deixar més de 1.200 morts i enfrontar-se a una possible condemna de la Cort Penal Internacional, va saber unir el seu destí al de Kenyatta i vèncer en les eleccions del 2013 com el seu candidat a la vicepresidència. Tres anys després, la seva causa a Ginebra es va frenar perquè no comptava amb prou testimonis.
Des de la vicepresidència ha anat marcant a poc a poc la seva agenda, confiant que seria el pròxim president. No obstant això, quan Kenyatta li va donar l'esquena el 2018 després de la tensió postelectoral del 2017, va saber reaccionar per posicionar-se com el líder del poble i alhora convèncer la poderosa i rica ètnia kikuiu al centre del país, que es fia més d’ell que d'Odinga, tradicional opositor a qui temen i acusen de caòtic.
Els seus detractors, tanmateix, l'acusen de ser un populista de manual. Ha promès abaixar el cost de vida, principal tema en campanya, en 100 dies. A més, s'ha posicionat de part dels funcionaris, sobretot defensant la comissió electoral de les crítiques per les seves irregularitats, i ha promès apujar el salari a la policia, molts membres de la qual encara són de la seva comunitat, la kalenjin, des de l'època de Moi. D'altra banda, el seu vicepresident, Rigathi Gachagua, està en ple procés d'investigació per corrupció i va passar un dia en custòdia policial a finals de juliol.
Aquest discurs contra les elits i l'Estat, del qual, no obstant, ell forma part, espanta una part de la població, especialment les classes mitjanes, que no volen caos ni reculades democràtiques. “No votaria Ruto; hi ha alguna cosa sobre la seva personalitat, no sabria com dir-ho, potser agressiva”, va dir el dia de la votació Eva Atieno, que als 32 anys va anar a votar amb el seu fill de dos. “Tinc por que es converteixi en un dictador, crec que si guanya es quedaria 20 anys com Moi”, va afegir. Ara és el torn de Ruto i Gachagua de demostrar el contrari. De moment, el president haurà de posar calma perquè no es dispari la violència postelectoral en un clima molt tens.
