Kíiv i Moscou tanquen un acord per desbloquejar les exportacions de cereals d'Ucraïna
Se citen a Istanbul per signar un acord per desencallar fins a 22 milions de tones de gra que no poden arribar als mercats
IstanbulUcraïna i Rússia han tancat aquest divendres un acord per posar fi al bloqueig als cereals. Els dos països s'han assegut a la taula de negociacions per crear un corredor al mar Negre, ara vigilat per les fragates russes, per fer arribar els cereals atrapats als ports i que no poden arribar als mercats globals sense ser atacats pels vaixells de Moscou. L'acord, que va fer un pas crucial la setmana passada, s'ha ratificat en una trobada a Istanbul, amb la mediació de Turquia i l'ONU. Per part de Rússia hi ha assistit el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, mentre que el govern ucraïnès ha estat representat pel ministre d'Infraestructures, Oleksandr Kubrakov, que han evitat coincidir a la taula a l'hora de signar el document.
Segons el text –compartit per Andrí Sibiha, cap de gabinet del president ucraïnès, Volodímir Zelenski–, Rússia es compromet a no atacar els vaixells comercials ucraïnesos, mentre que Ucraïna no utilitzarà l'acord per introduir armes al seu país. Turquia, per la seva banda, organitzarà un centre de coordinació a Istanbul per vetllar pel compliment de l'acord. Això sí, el document també especifica una data de caducitat de 120 dies: en cas que una de les parts ho vulgui, després de quatre mesos podrà sortir de l'acord. Sobre les mines, que ara mateix són a tocar de les costes ucraïneses, han acordat que en un futur, si és necessari, un actor indeterminat durà a terme les activitats de desminatge. Kíiv, però, és conscient que les mines són l'arma indispensable per allunyar les fragates russes dels seus ports.
El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha anunciat el pacte, que ha detallat que obre el camí a exportar "volums significatius" de cereals des de tres ports clau d'Ucraïna: Odessa, Txornomorsk i l'illa Iujni. Guterres ha instat Kíiv i Moscou a "implementar plenament" l'acord, que ha assegurat que beneficiarà "països en desenvolupament que es troben al límit de la fallida i persones vulnerables en risc de fam".
Les Nacions Unides fa mesos que alerten de les conseqüències del bloqueig de tones de gra i de la fam que pot portar als països més pobres i dependents dels cereals ucraïnesos. Per això celebren que les negociacions puguin finalitzar de manera satisfactòria per a totes les parts, incloent-hi la mateixa comunitat internacional.
Turquia, conscient que és la primera vegada que la seva mediació pot comportar un pas endavant, és optimista sobre la signatura de l'acord. De fet, el país eurasiàtic ja ha assegut a la mateixa taula i en diverses ocasions les delegacions d'Ucraïna i Rússia des que va començar la guerra, però no havia aconseguit cap avenç substancial per a la pau: els primers intents tenien l'objectiu d'aconseguir un alto el foc i instaurar corredors humanitaris, mentre que aquest té l'objectiu d'alleujar la gana al món. Si tot va bé i l'acord es compleix, serà la primera vegada que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, posa d'acord els dos països enfrontats.
Aquest divendres, durant l'acte oficial, el màxim mandatari turc ha tret pit de la taula de negociació i s'ha mostrat convençut que serà el lloc on la guerra finalitzarà. Erdogan ha avisat que l'acord és el principi d'un acord de pau, sota mediació turca: "Fa quatre mesos ja vam acollir les negociacions entre els dos països", ha afirmat, i ha subratllat que les negociacions continuen i acabaran portant la pau.
El president rus, Vladímir Putin, ja va agrair els esforços al seu homòleg turc a la cimera de Teheran, a principis d'aquesta setmana. I Ucraïna, la més damnificada, pot veure la fi del desbloqueig de les seves collites, tot i que per ara es mostra escèptica sobre l'aplicació de l'acord. Per això el principal assessor de Zelenski, Mikhailo Podoliak, ja avançava aquest divendres al matí que la signatura seria poc amigable: “No signarem cap document amb Rússia, ho farem amb l'ONU i Turquia i n'assumirem les obligacions”. Després, Rússia s'ocuparà de signar un document amb Turquia i l'ONU. I avisava que, “en cas de provocacions, la resposta militar serà immediata”.
Quart exportador de gra
Des que Putin va decidir envair Ucraïna, els cereals han quedat aturats mentre els agricultors avisaven que les bombes i l'artilleria farien malbé les collites i, com a conseqüència, els mercats globals patirien la falta de producte. No és cap broma, ja que abans de la guerra Ucraïna era el quart exportador de gra del món: la collita ucraïnesa representava el 10% del blat, el 16% del blat de moro i aproximadament la meitat de l'oli de gira-sol a escala mundial.
Però mentre la guerra començava a cremar a terra ferma, les fragates russes es feien presents arreu del mar Negre i davant la costa ucraïnesa. I arran del perill d'un atac per mar a les ciutats costaneres, Kíiv minava les aigües per posar fre a l'avenç rus per mar: cap vaixell podia entrar ni sortir de la zona. I això, evidentment, incloïa els vaixells comercials, molts d'ells atracats al port ucraïnès més gran, Odessa, i al voltant.
“Crec que hem arribat al límit. El màxim que podem exportar és d'uns 2 milions de tones al mes”, va dir Taràs Visotski, ministre d'Agricultura ucraïnès, al mes de juny. Abans del 24 de febrer el país tenia capacitat per exportar fins a 6 milions de tones de cereals al mes. Per tant, des que es van aturar els enviaments des dels ports del mar Negre d'Ucraïna, més de 20 milions de tones de gra estan atrapats a les sitges d'emmagatzematge del país o esperant dins uns vaixells que poden marxar però temen que una fragata russa els faci esclatar. L'acord d'aquest divendres, si es respecta, permetrà respirar a fins a 400 milions de persones que, segons l'ONU, estan en risc de fam, i ajudarà a baixar la inflació a tot el món.