Anna Fifield: “Kim Jong-un afronta el repte més greu del seu mandat”

Anna Fifield és una de les persones que en sap més de Corea del Nord i del seu líder, Kim Jong-un, que al desembre va complir 10 anys al poder. Per al seu llibre El gran successor (Capitan Swing), aquesta periodista neozelandesa va entrevistar centenars de persones, moltes de les quals molt properes al dictador, com el seu xef japonès o la seva tia. Abans ja havia estat corresponsal del Washington Post en diverses capital de l'Àsia i ha visitat diverses vegades Corea del Nord. En les últimes setmanes, Pyongyang ha incrementat les seves proves de míssils. Per a Fifield, l'enfortiment del programa nuclear és una estratègia clara de Kim Jong-un per oferir a la seva població un sentiment d'orgull nacional. "Tots els desertors que he entrevistat odiaven el règim però estaven orgullosos que el seu país pogués tenir unes armes tan poderoses", diu. Un sentiment que pot voler reforçar en un moment de debilitat. Però el cert és que l'extravagant líder nord-coreà és encara un misteri per a molts.

Occident va conèixer Kim Jong-un quan va arribar al poder el 2011, però vostè diu al llibre que ja havia estat escollit als anys 90, quan tenia 8 anys.

— Ell sabia que seria el successor però ningú més ho sabia. No es va anunciar públicament a Corea del Nord ni tan sols fora del seu cercle íntim, però dins de la família sí que se li va dir que seria el futur líder. Al seu germà gran també se li va donar vestit de general i se li va dir que era especial. Crec que Kim Jong-il [el seu pare] intentava tenir totes les portes obertes, que qualsevol dels dos fills fos el líder.

Hi explica alguna anècdota sobre un nen Kim Jong-un amb aires de superioritat.

— Kim Jong-un va tenir una infantesa molt anormal dins d'una família molt disfuncional. Tot i que tenia un mig germà i hi havia més nens a la família, no els va conèixer, només va estar en contacte amb el seu germà gran i la seva germana de sang. Tots tres vivien en un palau reial, no anaven a l'escola ni tenien amics. Quan la resta de Corea del Nord estava literalment morint de fam, als anys 90, ells tenien menjar, joguines i roba d'importació, una vida luxosa que els feia sentir especials. Però va ser una infància molt solitària. Mentre escrivia el llibre fins i tot vaig arribar a sentir llàstima per ell: no podia haver sortit de cap més manera si va créixer així.

Però va estudiar a Suïssa quan era adolescent.

— Sí, allà va tenir una cosa semblant a una vida normal. La germana de la seva mare, que allà es feia passar per mare seva, fa 20 anys va fugir als Estats Units. Quan la vaig entrevistar encara parlava de Kim Jong-un com un noi molt normal, que jugava amb Legos i tenia amics. Per aquesta etapa a Suïssa molta gent va pensar que seria un líder liberal o progressista, però jo sempre vaig pensar exactament el contrari, perquè la seva experiència allà el que li va ensenyar és que fora de Corea del Nord ell no seria ningú, que necessitava mantenir el sistema nord-coreà per poder seguir sent especial.

Al tornar de Suïssa va anar a la Universitat Militar Kim Il-sung, se'l preparava com a successor?

— Sí. La seva mare era una figura de molta influència en el règim i va pressionar perquè li donessin les qualificacions militars i la legitimació que necessitava per ocupar el poder algun dia. Era una dona molt ambiciosa que promocionava els seus fills i boicotejava els altres. Es creu que va ser ella qui va alertar les autoritats japoneses del viatge de Kim Jong-nam, fill gran de Kim Jong-il amb la seva primera dona, que va ser detingut a l'aeroport el 2001. La seva reputació mai es va recuperar d'allò.

Kim Jong-un porta 10 anys al poder i ha enfortit l'arsenal nuclear. ¿Imaginava aquest tipus de lideratge?

— En absolut. Un dels grans motius per escriure el llibre va ser que tothom, fins i tot jo mateixa, ens vam equivocar. Jo estava convençuda que fracassaria, que no seria capaç de mantenir el règim. Un jovenet de 27 anys sense cap qualificació no podria controlar els generals de 80 anys que dirigien el país, i menys encara quan la majoria de nord-coreans ja saben que el seu règim és una mentida.

Com ho ha fet?

— Ha sigut molt estratègic i calculador. I s'ha basat en dues forces: l'amor i la por. Primer, permetent a una petita elit de Pyongyang fer-se molt rica. Hi ha molta corrupció a Corea del Nord, i així els ha fet feliços: aquesta elit és la que té més interès que el sistema continuï. I, en segon lloc, ha mantingut el brutal sistema repressiu que van fer servir el seu pare i el seu avi per assegurar-se que la població tingui por. Saben que si es queixen, ells i les seves famílies poden acabar en un camp de treball.

Què va suposar per a ell les cimeres amb Donald Trump?

— Va poder presentar-se davant la seva població com un líder del mateix nivell que potències com els EUA, la Xina o Rússia. Va ser una campanya de publicitat per al règim. Va anar més enllà dels somnis més salvatges de Kim Jong-un, tenir un president nord-americà que no només viatja a l'Àsia per veure't sinó que minimitza la violació dels drets humans al teu país. Kim va saber perfectament com manipular Trump, sabia que era la seva millor oportunitat d'aconseguir el que volia, com la retirada de tropes nord-americanes de Corea del Sud o la fi formal de la guerra de les dues Corees. El meu llibre està escrit a finals del 2019, i realment vaig arribar a pensar que potser arribava a alguna cosa: un líder nord-coreà molt més atrevit i que s'arriscava més que els anteriors, amb un líder dels EUA també molt poc convencional. Però ja hem vist que tampoc no va funcionar.

Com ha afectat la pandèmia a Corea del Nord?

— Just abans del covid el comerç amb la Xina funcionava i permetia que aquesta classe alta, el 0,1% de la població, mantingués aquest estil de vida luxós, però la pandèmia ha tancat fronteres i ha tallat aquest comerç. També ha provocat que deixessin d'anar-hi els diplomàtics que ens explicaven què està passant a dins i no sabem què hi ha passat. Però, definitivament, ha estat molt dura. Que el mateix Kim Jong-un admeti que estan tenint problemes demostra que ho estan passant malament. Ara bé, no sabem fins a quin punt.

¿Hi podria haver una revolució?

— És difícil de predir. El que és cert és que la majoria de nord-coreans ja saben que el seu sistema és una mentida: tots aquells amb qui he parlat han vist pel·lícules sud-coreanes o japoneses que els demostren que el món exterior és més ric i més lliure. Però tenen molta por i que es revoltin és difícil. Però definitivament crec que Kim Jong-un s'enfronta al repte més gran del seu mandat, perquè va ser capaç de sobreviure a les sancions gràcies al comerç clandestí i el suport de la Xina, però si això ho estronca la pandèmia és difícil veure com pot aconseguir el suport de la gent del seu voltant. Aquesta pandèmia ha estat més devastadora que cap sanció per a Corea del Nord i pot portar el país al punt que la gent no aguanti més.

Últimament se l'ha vist molt més prim, es parlava de problemes de salut i fins i tot es va rumorejar amb una successió en favor de la seva germana Kim Yo-jong.

— Jo solia dir que el gran risc de Kim Jong-un era la seva salut: tenia problemes per respirar i caminar a causa del pes. A les últimes fotografies se'l veu molt prim, si és per una malaltia o perquè s'ha posat a dieta per millorar la salut no se sap. La seva germana té molt de poder, és de les poques persones en qui ell confia. Però mai he cregut que pugui ser la successora perquè és una dona i a sobre jove. Més que la població, la pregunta és si els alts càrrecs militars del règim tolerarien que una dona els manés, i la resposta és no. Però al mateix temps no hi ha ningú més que pugui ser successor, i ella també té aquesta aura mítica de la línia sanguínia dels descendents de Kim Il-sung. No puc dir que sigui ella, però tampoc hi ha ningú més.