Kosovo fa marxa enrere en la guerra de les matrícules, però la corda amb Sèrbia es tensa
Pristina posposa fins al setembre la prohibició dels documents serbis al seu territori
Mitrovica (Kosovo)Molts l'anomenen la guerra de les matrícules i aquest cap de setmana ha deixat l'últim episodi de tensió, important, entre Sèrbia i Kosovo. Diumenge, sirenes antiaèries sonaven en diversos punts del territori kosovar mentre es bloquejaven carreteres i punts fronterers, es registraven moviments de tropes i es convocaven reunions d'urgència a tots dos governs. Per entendre-ho cal anar uns mesos enrere, quan Pristina va anunciar que, a partir d'aquest agost, ja no acceptaria els documents d'identitat ni les matrícules sèrbies al seu territori, i insistia que es tractava d'una mesura de reciprocitat, ja que Belgrad tampoc no accepta els seus documents ni matrícules. Segons aquestes mesures, que s'havien de començar a implementar aquest dilluns, les persones que entressin a Kosovo amb carnets d'identitat serbis rebrien un document temporal kosovar vàlid durant 90 dies i haurien de substituir la seva matrícula sèrbia per una d'oficial de Kosovo.
L'anunci de seguida va generar malestar entre la minoria sèrbia que viu en territori kosovar, i el setembre del 2021 ja van tallar carreteres i van provocar diversos aldarulls. Aquest diumenge, la situació es repetia deixant estampes similars, i amb una declaració de la missió de l'OTAN –dient que està preparada per intervenir–. Després d'hores de tensió, amb crides a la calma de diversos governs i organismes, l'executiu kosovar ha acabat fent marxa enrere: seguint les recomanacions dels Estats Units, posposa l'aplicació de la mesura al pròxim 1 de setembre.
Segons un comunicat, el primer ministre kosovar, Albin Kurti, ha dit que l'ajornament havia de posar fre a les barricades col·locades pels serbis locals en protesta per la mesura. Per la seva banda, el president serbi, Aleksandar Vucic, apuntava que està treballant "perquè es calmi la situació". Belgrad considera que la intenció de Kosovo amb aquesta mesura és contribuir a l'expulsió de les comunitats sèrbies del nord kosovar. Tots dos executius, a més, s'acusen de voler desestabilitzar la regió.
Alarma a internet, tranquil·litat al carrer
Des de l'autoproclamació de la independència de Kosovo, el 2008, Sèrbia li ha negat qualsevol mena de reconeixement i continua considerant-la una província més del seu país. Tot i que Pristina i Belgrad van iniciar converses intervingudes per Brussel·les el 2013 dins del marc del Procés de Berlín, la contínua influència de Sèrbia sobre les comunitats sèrbies de Kosovo és un dels temes que més enfronten les dues parts, que de tant en tant protagonitzen escaramusses diplomàtiques d'aquest tipus.
Les zones de majoria sèrbia del país continuen estant només parcialment integrades i són un possible focus de violència, perquè sovint segueixen obertament les ordres de Belgrad. Que l'OTAN segueixi desplegada en diversos punts del país –sobretot al nord, a prop de Sèrbia– és només un símptoma d'aquest clima de tensió gairebé permanent.
La nova escalada de tensió va tenir un gran ressò durant la tarda de diumenge, fins al punt que les xarxes socials s'inundaven de missatges que alertaven de l'esclat d'una nova guerra en territori europeu. Però els ciutadans de la zona hi estan més que acostumats i ho relativitzen. A Mitrovica Nord, zona de majoria sèrbia del municipi kosovar de Mitrovica, Majlinda Peci assegura que no està sorpresa i admet que “les sirenes són molestes, però aquí tot funciona igual: la gent surt al carrer sense problema”. El mateix diu Xhorxhina Bami, periodista del BalkanInsight a Pristina: “L'any passat també hi va haver alarmes per això, és una cosa que sol passar”.
Una altra periodista, Una Hajdari, optava per resumir-ho així: "S'han establert barricades similars diverses vegades al llarg dels anys i, si bé indiquen tensions, poques vegades condueixen a escalades armades".