Kosovo va a les urnes enmig de la tensió amb Sèrbia i les retallades de Trump

PristinaKosovo triarà aquest diumenge un nou Parlament a les novenes eleccions des de la independència, el 2008, amb la perspectiva de la reelecció dels nacionalistes albanesos que estan al poder des de fa quatre anys. “Votarem el Vetëvendosje perquè és el menys dolent”, diuen Diellza i Drita, dos joves de trenta anys residents a Pristina. El Vetëvendosje (VV) —Autodeterminació— del primer ministre Albin Kurti, es destaca com el favorit encara que ha perdut suport en comparació amb les del 2021, i no queda clar si aconseguirà superar el llindar del 50% per poder formar govern. Els principals rivals del VV són el Partit Democràtic de Kosovo (PDK) i la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK) que s'han alternat al poder en la jove independència, però Kurti ha estat el primer que ha pogut acabar el seu mandat. Els altres partits que concorren en aquestes eleccions són l'Aliança per al Futur de Kosovo (AAK), també de centredreta, i la Llista Sprka, el partit més gran que representa els serbis de Kosovo.

Tensions amb Sèrbia

El mandat d'Albin Kurti ha destacat per l'augment de les tensions al nord amb la crisi de les plaques de matrícula, que va portar, fins i tot, a la dimissió en bloc del personal serbi a les institucions nacionals. Una crisi que es va resoldre amb mediació de Brussel·les i en què es va acordar "de paraula" el reconeixement de facto de Kosovo per part de Belgrad, i la creació de l'Associació de Municipis Serbis (AMS) per part del govern de Pristina. No s'ha complert res, i Kosovo va ser sancionat per Brussel·les i va perdre 500 milions d'euros de fons comunitaris.

El govern de Kurti s'ha trobat més problemes. L'últim, la victòria de Donald Trump. I és que el seu partit mai no ha estat ben vist a Washington –WikiLeaks va filtrar documents que revelaven com els Estats Units es congratulaven de l'empresonament del seu líder 2007–. En aquest sentit, el nou president nord-americà ha suspès l'agència de cooperació internacional dels Estats Units, USAID, que havia compromès 209 milions de dòlars en projectes actius a Kosovo l'any passat. D'aquests, 83 milions han estat congelats, cosa que afecta de manera directa una part important de la població, que s'ha quedat sense feina.

D'altra banda, al continent europeu Kosovo segueix sense avançar en el camí cap a la UE i l'OTAN, que suposen les principals prioritats del país en l'àmbit internacional. En aquest sentit, les tensions amb Sèrbia han complicat la ja de per si llunyana pertinença al club de la UE. Kosovo figura com a candidat potencial, però no para de veure vetat qualsevol avenç per part dels cinc socis europeus que encara no reconeixen el jove país balcànic: Espanya, Grècia, Romania, Xipre i Eslovàquia. Tot i això, també és cert que Kosovo va aconseguir l'aprovació de la seva sol·licitud per entrar al Consell d'Europa el 2023, tot i que encara no s'ha materialitzat.

“Votaré el PDK. En les anteriors vaig votar el VV i no ha complert res del que va prometre” explica Ernera, una jove de vint-i-cinc anys de Gjilan, al sud-est del país. Una crítica que han sabut assenyalar els partits de l'oposició. I és que el VV no ha pogut resoldre els problemes més urgents per a la gent: la taxa d'atur és de l'11,8% i, segons el Banc Mundial, l'economia submergida ronda el 35%. A més, Kosovo és l'únic país de la regió que no compta amb un sistema de seguretat social gratuït, cosa que força els ciutadans a dependre d'una sanitat privada. El govern s'ha centrat únicament en el règim d'assistència social, i s'ha limitat a augmentar les subvencions estatals. D'altra banda, el crim organitzat continua sent un problema al país: fins i tot hi va haver un complot per assassinar Kurti per negar -se a jugar amb les velles regles establertes per l'elit mafiosa que té el suport dels magnats del país.