Ivan Pustovalov: "El Kremlin podia matar Navalni en qualsevol moment, però no té sentit que fos avui"

BarcelonaIvan Pustovalov (Ekaterimburg, 1979) és un periodista rus que es va haver d'exiliar per la seva oposició al règim de Putin. Va marxar de Rússia el febrer del 2021 i no ha deixat de fer costat a Aleksei Navalni i la seva Fundació Anticorrupció, ara des de Barcelona.

¿La notícia de la mort de Navalni us ha agafat per sorpresa?

— És una notícia horrible: estem en xoc. Però sabíem que un dia o altre passaria. Sabíem que ni ell ni els altres opositors condemnats a llargues penes de presó poden sobreviure entre reixes tant de temps. Crec que Putin, que ja és gran, no vol que cap dels seus opositors li sobrevisqui: vol que tots caiguin abans que ell. Per això aquestes condemnes tan llargues.

¿Aleshores creu que Putin ha ordenat assassinar-lo?

— Ningú pot saber què ha passat realment. Ni tan sols el Kremlin. Estem parlant d’una presó remota, a 30 graus sota zero, en condicions duríssimes. Pot ser que efectivament hagi patit una trombosi, o qualsevol altra cosa. Els seus advocats el van veure fa uns dies i estava bé, però en un lloc com aquest no pots tenir una vida normal. I des del punt de vista polític no veig cap sentit en matar-lo ara. No era un bon moment per a Putin: a les portes de les eleccions del març, i justament el dia que s'anava a anunciar la conquesta russa d'Adviidka, a Ucraïna. I mentre encara durava l'impacte de l'entrevista de Tucker Carlson a Putin... O ara que Biden té problemes per aprovar l'ajuda militar a Ucraïna. Navalni estava a les mans del Kremlin: podien matar-lo en qualsevol moment i no té sentit que fos precisament avui. Però ningú pot excloure que hagi estat una ordre del Kremlin o d'alguna de les moltes persones que hi havia entre Putin i Navalni. En qualsevol cas, el règim és responsable de la mort de Navalni per haver-lo enviat a una presó en condicions terribles a la fi del món.

Navalni va decidir tornar a Rússia el 17 de gener del 2021 des d'Alemanya, on l'havien curat de l'enverinament. Creu que aleshores ell sabia que es jugava la vida?

— No tinc una resposta: a dins l’oposició russa hi ha qui creu que ell confiava que el règim era feble i que hi podria haver un moviment civil massiu contra el seu empresonament. Però jo crec que l'Aleksei era una persona molt rigorosa: era un polític rus que volia estar a Rússia, no a l’exili. Volia estar al seu país amb el seu poble. Crec que després de l'enverinament sabia que li podia passar qualsevol cosa. I estava preparat per afrontar-ho.

Què va aportar Navalni a la història contemporània de Rússia?

— Va ser el primer a destapar la corrupció: i ara qualsevol que vulgui fer carrera política a Rússia, des de l'àmbit que sigui, ha d'abordar aquest tema. Quan Navalni va destapar la corrupció, Putin estava perdent poder i veia erosionada la seva imatge de líder de tots els russos. I va decidir recuperar la idea de la Rússia imperial: una mica com Trump, Putin volia "fer Rússia gran de nou". I així va començar la guerra d'Ucraïna. Potser un error que vam cometre l'oposició russa va ser esperar que Putin estigués malament, esperar el dia que el règim comencés les reformes per posar fi a la corrupció amb eleccions netes, més llibertat... En algun moment va donar senyals d'això, com va passar amb el Mundial de futbol del 2018, però després va optar per convertir-se en un tirà.

Navalni no es va arribar a posicionar contra la guerra d'Ucraïna.

— Navalni sí que estava en contra de la guerra. Era un gran patriota rus, i els patriotes de veritat no poden posicionar-se a favor de la guerra. Però era algú que volia unir tots els russos i oferir ajuda i empatia a totes les parts, també, per exemple, a les famílies de mobilitzats que lluiten per retornar els seus éssers estimats a casa. No volia ser només el líder dels que estan en contra de la guerra d’Ucraïna. I això és el que Rússia necessita ara, algú que s’enfronti al règim i que pugui acabar amb la guerra, però ara ja no el tenim. Un altre problema dels russos és que sempre busquem un líder a seguir.

¿La mort de Navalni reforça Putin o l'afebleix?

— En un sentit el reforça perquè ara els seus crítics s'ho pensaran molts cops abans de fer res. Però des d'un altre punt de vista, ara no hi ha cap diàleg ni cap via per expressar una oposició a Rússia. I sabem per la història que això normalment s'acaba de forma inesperada i amb violència.

¿El moviment opositor té futur, sense Navalni?

— Des de la presó Navalni no podia fer gaire cosa, però era una icona de l’oposició. Tots esperàvem que digués com havíem de continuar. La Fundació Anticorrupció continuarà treballant, però des de l’inici de la guerra d’Ucraïna va perdre popularitat. Encara té molts seguidors, però ningú amb capacitat de lideratge. Hauran de sorgir líders nous, que no estiguin a la presó. Amb la mort de Navalni Rússia ha perdut molt, però no ha perdut el futur.