Mazloum Abdi: "Sense els kurds, serà impossible aconseguir una Síria democràtica"

HasakahEn una base militar fortificada als afores de la ciutat de Hasaka, l’ARA es troba amb Mazloum Abdi (Kobani, 1967), comandant general de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS). L’amenaça d’una imminent operació militar turca sobre el Kurdistan sirià i el futur polític de Síria centren la conversa.

Com valora la situació actual al país i l’amenaça d’un imminent atac turc sobre el Kurdistan sirià?

— El règim d'Assad ha caigut i hi ha un alto el foc a Síria. Només hi ha combats a la nostra zona a causa dels atacs dels grups als quals dona suport Turquia. La seva intenció és travessar l’Eufrates i atacar la ciutat kurda de Kobani. Sabem que l'objectiu de l'Estat turc és desplaçar el poble kurd lluny de la seva frontera. Volen expulsar milers de persones per canviar demogràficament la realitat sobre el terreny.

Això és una neteja ètnica.

— L’Estat turc està centrat en aquest objectiu. De fet, el 2019 van presentar uns mapes a l’Assemblea General de les Nacions Unides on proposaven una zona de seguretat de trenta quilòmetres al sud de la frontera que implica expulsar els kurds. Això és una cosa que acaben de fer a Tel Rifat i Manbij, i volen completar-ho.

Per apaivagar els ànims, les FDS han proposat desmilitaritzar la regió de Kobani, però els atacs han continuat tot i l’alto el foc acordat fins divendres.

— L’Exèrcit Nacional Sirià (ENS) reconeix que no té cap poder de decisió sobre els seus moviments i que hem de parlar amb Turquia. Amb la mediació dels Estats Units hem aconseguit un acord d’alto el foc de quatre dies, però volem que la treva sigui indefinida. També hem proposat que hi hagi de forma permanent presència de tropes dels EUA perquè els turcs no puguin esgrimir que aquesta regió suposa una amenaça.

Turquia els acusa de ser la branca siriana del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Ho són?

— El PKK com a organització no existeix a Síria. Els kurds de Síria no consideren Öcalan com el PKK, sinó com un líder amb una ideologia que els agrada. Sí, alguns milicians del PKK van venir a donar-nos suport en la lluita contra el Daeix. Alguns van tornar al seu país, i els que queden aquí tenen un problema legal que cal abordar perquè puguin marxar, sigui a Turquia o altres llocs.

Com valora la possibilitat que l’Administració Trump decideixi marxar de Síria i posi fi a la seva aliança?

— El primer acord d'alto el foc per evitar que Turquia ataqués Kobani el va proposar el mateix Trump l'any 2019. En aquest sentit, estem mantenint reunions amb senadors del seu equip perquè la seva política torni a ser positiva cap a nosaltres i es pugui implementar un acord semblant.

Al-Julani ha fet una a crida a la convivència de totes les comunitats sirianes i al respecte per les minories. Se’l creu?

— Hem rebut positivament la declaració d’Al-Julani, però hem de valorar les accions i no les paraules. També donem la benvinguda a la seva declaració amb relació al retorn de la població desplaçada d’Afrin. No ha existit diàleg estratègic amb ells fins ara perquè tenim molts fronts oberts amb relació a la situació a Kobani i altres localitats. La nostra relació amb HTS és tàctica pel que fa a coordinació i seguretat per evitar qualsevol enfrontament. Esperem aconseguir un alto el foc permanent a tot el país i començar a parlar amb ells, perquè ara són el govern central a Damasc.

Quin ha de ser l’estatus dels kurds en la nova Síria?

— A la regió del nord-est de Síria volem mantenir l’autogovern i integrar-lo en la futura constitució de Síria. Totes les comunitats de la regió hem d’anar de bracet de Damasc per aconseguir-ho. El mateix passa amb les Forces Democràtiques Sirianes i les forces de seguretat, que han de seguir operant a les regions on ara som presents. Pel que fa als drets dels kurds, s’ha de respectar la seva llengua i que puguem administrar les nostres ciutats, fet que s'ha ignorat durant dècades.

En la futura Constitució siriana s’ha de preveure l’encaix de les Forces de Protecció de la Dona (YPJ)?

— Les YPJ han de protegir la seva singularitat, a més no crec que a escala nacional s’estableixi una força policial o militar femenina a Síria. Així que les YPJ han de protegir la seva continuïtat en aquestes regions i gaudir d’un estatus especial.

L’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Nord-est de Síria (AADNEES) controla moltes regions de majoria àrab on s’han produït protestes els últims dies. Quina és la seva proposta per mantenir l’estabilitat?

— El dimarts vaig estar a Raqqa i em vaig reunir amb el xeic més prominent de la regió. Volen saber quin és el seu encaix en el futur del país. En aquestes zones el Daeix està aprofitant la inestabilitat que ens estan causant els atacs de Turquia per sembrar el caos i atacar les nostres zones.

Quina amenaça suposa una escalada dels enfrontaments amb un possible ressorgiment del Daeix?

— Els combats que s’estan produint debiliten la seguretat dels centres de detenció i en posen en perill la seguretat. Estem alertant a tothom d’aquesta qüestió tan sensible i important. La seguretat d’aquests centres és vulnerable perquè la major part dels guardes són kurds, concretament de Kobani. I aquests guardes pensaran com protegir les seves famílies en lloc de protegir els detinguts del Daeix a les presons.

Per què creu que Occident els hauria de donar suport?

— Dins d’una Síria unida, haurien de donar suport a la nostra causa perquè els kurds sempre seran un exemple de governança democràtica. Sense els kurds, serà impossible aconseguir una Síria democràtica i, per tant, ens han de donar suport perquè puguem participar en les futures converses de formació del govern.

Veu en Israel un possible aliat?

— Els missatges i les declaracions dels israelians semblen donar suport a la causa kurda, esperem que això continuï.