Pol Morillas: “L'agenda europea depèn molt del que passi a la segona volta a França”

Com valora els resultats?

— Destacaria dues coses importants. La primera, que l'extrema dreta, entre Le Pen i Zemmour, suma el 30% dels vots, i que, juntament amb l'altre extrem que representa Mélenchon a l'esquerra, és l'alternativa al centre que representa Macron. I la segona, lligada amb això, que el centre que representa Macron és l'única força en aquest espai polític perquè ha eliminat les altres dues forces de centre tradicionals. És curiós que Macron, volent personificar el centre en ell mateix, hagi acabat fent que l'única alternativa a ell siguin les forces més extremes.

Què significa la gran desfeta dels partits tradicionals?

— Mai se sap, perquè a Espanya també hi va haver un moment que es donaven per acabats, i després van ressorgir. Això portarà aquests partits, que s'han quedat per sota del llindar del 5% de vots, a fer una reflexió de fons. Els obligarà a una refundació i d'aquí cinc anys, quan Macron ja no es pugui presentar, el centre haurà de presentar una alternativa, i aquests partits es veuran forçats a ser competents si hi volen ser. Sense Macron el centre tornarà a sortir d'una manera o altra. Si és president Macron, la part de l'esquerra en pot sortir enfortida, però si és Le Pen la presidenta, hi haurà també incentius per fer un centre fort.

Què ha passat a França perquè l'extrema dreta es reforci així?

— Fa molt temps que l'extrema dreta és la gran protagonista a França amb Le Pen o el seu pare, que ja han passat altres cops a la segona volta. Però en els últims temps Le Pen ha aconseguit dues coses: 1) presentar-se com una candidata més centrada, perquè li ha sortit una competència a la dreta més radical, Zemmour, i 2) preocupar-se de temes als quals el centre polític i Macron en particular no han prestat prou atenció. La campanya de Le Pen s'ha centrat sobretot en qüestions socioeconòmiques, malgrat que les qüestions identitàries no han desaparegut. Si llegeixes el programa veus que continua sent antiimmigració i nacionalista, però sí que ha fet arribar el missatge que es preocupa per la pujada dels preus, la crisi energètica, el salari mínim. Ha fet un exercici cap al centre i els altres partits n'haurien de prendre nota: no es pot deixar l'agenda socioeconòmica en mans de l'extrema dreta perquè la capitalitza tan bé com la identitària.

Les enquestes pronostiquen una victòria ajustada per a Macron a la segona volta: ¿ja no hi haurà vot útil contra l'extrema dreta?

— El gran dubte aquí és l'abstenció. Si aquells que no han votat, creuran que no val la pena anar a votar a la segona volta. Si passa això, qui tingui més consolidat el vot més proper en sortirà beneficiat. Le Pen el té més consolidat i té tot el vot de Zemmour al darrere. Macron té més vot però menys consolidat. El seu 27,8% el pot portar a la victòria però no es pot despistar, perquè no pot donar per assegurat ni el vot de Mélenchon ni el de la dreta tradicional, ni els dels socialistes o els verds. Bona part del resultat dependrà de l'abstenció.

Què significaria per al món una Le Pen presidenta en el moment actual?

— En un context europeu marcat per la guerra, per la recuperació postpandèmia i per totes les reformes que cal fer en clau fiscal o d'immigració, per molt que tinguis un govern alemany més reformista i europeista que el de Merkel i per molt que tinguis António Costa a Portugal, Mario Draghi a Itàlia i Sánchez a Espanya, sense França és molt difícil fer cap d'aquestes reformes. Així doncs, l'agenda europea depèn molt del que passi en aquesta segona volta. Si guanya Macron, pot ser una finestra d'oportunitat per a l'Europa postpandèmia: amb l'endeutament conjunt, amb la renegociació de les normes fiscals i amb la unitat de la UE davant el conflicte d'Ucraïna que veiem ara (amb l'única excepció d'Orbán). Però amb Le Pen fent pinça amb [el primer ministre hongarès, Viktor] Orbán, tornaria el discurs de les forces contràries al projecte europeu.