L'agenda social i climàtica de Biden, a la corda fluixa

Les dues ànimes del Partit Demòcrata nord-americà estan més enfrontades que mai, després que el senador de Virgínia Occidental, Joe Manchin, amenaci d'enterrar l'agenda legislativa progressista del president Joe Biden. Després de mesos de negociacions, Manchin, de l'ala conservadora del partit, va deixar anar la bomba diumenge: pensa votar no al paquet d'inversions socials i climàtiques que Biden ja ha retallat a la meitat en l'intent d'aconseguir el seu vot. El seu no se sumarà al dels 50 senadors republicans i ni tan sols el vot de desempat de la vicepresidenta Kamala Harris hi podrà fer res, perquè sense Manchin la proposta es queda amb un 49 a 51 (això si no s’hi suma també el rebuig de la senadora demòcrata d’Arizona, Kyrsten Sinema, també reticent). Ara, els membres més progressistes del Partit Demòcrata reclamen ignorar Manchin i tirar endavant les reformes per la via executiva, una fórmula que sembla més fruit d'un rampell d'indignació que d'una estratègia realista. Aquest vespre de dimarts, matinada a Catalunya, està prevista una reunió virtual de senadors demòcrates que serà virtual però molt tensa.

"No puc votar per continuar amb aquesta llei, simplement no puc. He intentat tot el que és humanament possible; no hi puc arribar", deia Manchin per sorpresa aquest diumenge, en una entrevista televisiva a la cadena Fox, ni més ni menys. "Això és un no; he intentat tot el que sé", afegia. Fa tot just un mes, el 19 de novembre, la Cambra de Representants havia aconseguit aprovar finalment aquest paquet de reformes socials i mesures per combatre la crisi climàtica, per un valor d'1,75 bilions de dòlars, força menys dels 3,5 bilions que formaven part de la proposta inicial de Biden.

Coneguda com la llei reconstruïm millor (build back better), el paquet inclou diverses mesures per ampliar la cobertura sanitària dels nord-americans amb menys recursos, ajudes per a la cura dels infants, i també inversions per impulsar la transformació energètica que ha de reduir al 55% les emissions de gasos d'efecte hivernacle al país en els pròxims deu anys.

"Crec que el senador haurà d'explicar moltes coses a la gent de Virgínia Occidental per dir-los per què no té el coratge d'enfrontar-se a les farmacèutiques i reduir el cost de les medicines amb prescripció mèdica, i per què no està disposat a expandir els serveis sanitaris quan és un dels estats més pobres del país", advertia el senador de Vermont i líder de la branca més progressista del partit, Bernie Sanders, que apostava per dur el projecte a votació al Senat igualment per enfrontar Manchin amb la seva decisió. El líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer, també s'ha mostrat partidari de dur el paquet a votació a principis del 2022, com estava previst.

No està clar, però, si aquesta serà la sortida. La confusió dins del partit després de l'inesperat cop de porta de Manchin és màxima. La portaveu demòcrata a la Cambra de Representants, Nanci Pelosi, encara creia dilluns que era possible convèncer el senador de Virgínia i seguir negociant per trobar un punt de consens. Però els demòcrates més a l'esquerra ja han deixat clar que no estan disposats a retallar encara més la proposta. La congressista Pramila Jayapal, que lidera el Caucus Congressional Progressista, format per uns 100 legisladors demòcrates, apostava per tirar endavant les mesures incloses a la llei a través d'ordres executives del president Biden.

Aquest grup veu ara confirmats els temors que expressaven quan reclamaven vincular la negociació del BBB a la del paquet d'infraestructures, que sí que tenia suport bipartidista. Les votacions, però, es van acabar separant i el pla d'infraestructures, per 1,2 bilions de dòlars, es va aprovar a principis de novembre.

Potser encara no es resoldrà en la reunió d'aquest dimarts, però abans que es reprenguin les sessions al Congrés, que està en recés nadalenc fins al 3 de gener, caldrà que el partit de Biden es posi d'acord almenys en com vol afrontar aquesta nova crisi interna. Una crisi que posa en perill moltes de les promeses electorals del president demòcrata, començant per les polítiques de lluita contra la crisi climàtica a les quals es va comprometre davant de la comunitat internacional en la COP26 de Glasgow.