L'agressió a un independentista cors empresonat provoca una onada de protestes a Còrsega

ParísFa gairebé dues setmanes, un presoner va intentar assassinar a la presó d'alta seguretat d'Arles l'activista independentista cors Yvan Colonna. Tot i la violència de l'atac –va ser apallissat durant vuit minuts– no va morir, però des d'aleshores està en coma, debatent-se entre la vida i la mort. L'intent d'assassinat de Colonna ha provocat una onada de protestes a Còrsega –l'última va ser diumenge a Bastia, la segona ciutat de l'illa, que va acabar amb desenes de ferits– i ha obligat el govern francès a reaccionar. El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, va anunciar dijous que viatjarà aquest dimecres a l'illa per "obrir un cicle sense precedents de discussions", en al·lusió a les demandes de més autogovern per part de Còrsega.

Els cors han sortit al carrer per demostrar el seu suport a Colonna, però les manifestacions són sobretot un símptoma del malestar dels ciutadans per la inacció del govern francès a l'hora de negociar amb els representants polítics més autonomia per a l'illa. "Des de fa més de 40 anys, França és incapaç de resoldre el problema polític cors amb un estatut particular: el 75% dels cors van votar a favor de més autonomia, i aquesta incapacitat de París per tractar la qüestió fa que regularment, quan passen coses, la qüestió exploti", resumia el diputat François Pupponi, del grup parlamentari MoDem, a Europe 1. Fins ara les protestes han provocat centenars de ferits i Pupponi tem que si Colonna no es recupera de les ferides les manifestacions siguin més violentes. "Si mor, em temo el pitjor", assegurava.

Darmanin viatjarà a l'illa per entrevistar-se amb els responsables polítics de Còrsega, segons ha anunciat ell mateix en un comunicat difós a Twitter. "El govern ha escoltat les demandes dels representants de Còrsega sobre el futur institucional, econòmic, social i cultural", afirma el ministre de l'Interior francès. La setmana passada, el president del consell executiu de l'illa, el nacionalista Gilles Simeoni, havia fet una crida al govern francès a obrir "un veritable diàleg".

Gest per calmar la situació

El govern francès ja va fer la setmana passada un gest per intentar "suavitzar" la situació, tot i que no ha tingut efecte: el primer ministre, Jean Castex, va anunciar que retirava l'estatut de "detinguts particularment assenyalats" (DPS) a dos companys de Colonna, Alain Ferrando i Pierre Alessandri. Els tres estan condemnats a cadena perpètua per l'atemptat terrorista que va posar fi a la vida del prefecte Claude Erignac (l'equivalent a França del delegat del govern) el 1998, però l'estatut de DPS els impedia ser transferits a una presó corsa, a prop de casa seva, i compleixen condemna a presons de l'Hexàgon. Yvan Colonna havia demanat en nombroses ocasions poder complir la pena a Còrsega.

Moltes de les protestes que han tingut lloc a l'illa des del 2 de març, que són protagonitzades majoritàriament per joves i compten amb un gran suport social, han acabat amb greus aldarulls. En la d'aquest diumenge, el lema era "Estat francès assassí" escrit en cors. Els manifestants atribuïen al govern francès la brutal agressió a Colonna per part d'un pres condemnat per terrorisme islamista i demanaven que s'investiguin els fets. L'atac va tenir lloc al gimnàs de la presó, una sala plena de càmeres que van filmar l'agressió. Tot i això, durant vuit minuts el pres va atacar l'independentista cors sense que cap vigilant hi intervingués. "L'acarnissament sistemàtic desplegat per l'acusat deixa pocs dubtes sobre les intencions d'homicidi", ha conclòs el fiscal.

L'illa mediterrània està governada per nacionalistes i independentistes des del 2015 i gaudeix d'un cert nivell d'autogovern, amb algunes competències transferides, però el govern cors reclama a París aprofundir en l'autogovern. Demana un "estatut d'autonomia de ple dret i de ple exercici" que suposi tenir més competències en matèria fiscal i legislativa, una qüestió que necessitaria un canvi constitucional. "Cap de les 70 demandes que hem fet han tingut resposta. És l'hora d'abordar el problema de l'evolució institucional de Còrsega", reclamava la setmana passada la presidenta de l'Assemblea de l'illa, Nanette Maupertuis. "Caldrà una fiscalitat específica per assolir els objectius de polítiques públiques”, afegia. El govern de l'illa també demana que el cors sigui llengua cooficial, juntament amb el francès, i l'amnistia de Colonna, que sempre ha mantingut la seva innocència i va ser condemnat sense proves materials, només amb declaracions de tercers.