L'aliança de l'esquerra proposa "una ruptura total" amb Macron, que s'enfonsa

ParísTres dies abans de l'inici oficial de la campanya electoral per a les eleccions legislatives, l'aliança de l'esquerra francesa, el Front Popular, ha presentat aquest divendres el seu programa electoral, pactat en un temps rècord. Tot i que hi ha 20 propostes que els partits es comprometen a posar en marxa abans de 15 dies després d'haver-se constituït la nova Assemblea Nacional, el programa es resumeix en "una ruptura total amb les polítiques d'Emmanuel Macron", en paraules del coordinador electoral de França Insubmisa (LFI), Manuel Bompard. "Si el poble ho decideix, ho podem canviar tot", ha promès.

El Front Popular també s'ha posat d'acord amb una de les qüestions que separaven més els dos principals partits, LFI i els socialistes: la guerra a Gaza. Les seves posicions semblaven irreconciliables. Fins ara, els insubmisos s'havien negat a qualificar Hamàs de "terrorista" o a condemnar explícitament l'atac del 7 d'octubre. El programa electoral inclou clarament la condemna a "les massacres terroristes de Hamàs".

L'aliança dels partits d'esquerres s'ha presentat com l'única alternativa a l'extrema dreta. "Són o ells o nosaltres", ha advertit la secretària general dels ecologistes, Marine Tondelier.

A l'altra banda del tauler polític, l'extrema dreta també s'ha presentat com l'alternativa al Front Popular, a qui assenyala com el seu principal rival electoral. Del president de la República, Emmanuel Macron, ja ni en parlen. La sensació que s'imposa és que a les eleccions legislatives, que se celebraran el 30 de juny i el 7 de juliol, l'Assemblea Nacional es jugarà entre el Front Popular i el Reagrupament Nacional (RN) de Le Pen.

Situació "catastròfica"

L'RN també ha posat damunt la taula alguna de les seves propostes populistes, sense cap sorpresa. El número dos de la formació de Le Pen i candidat a primer ministre, Jordan Bardella, ha promès una rebaixa de l'IVA alhora que ha advertit –cosa que posa en relleu les contradiccions de les seves propostes– que la situació de l'economia de França és "catastròfica". Com es podia esperar, Bardella ha deixat clar que l'extrema dreta farà de la immigració la seva bandera. "Si soc primer ministre, faré de la qüestió de la immigració i de la seguretat una de les meves prioritats".

Segons les enquestes, les eleccions legislatives no pinten bé per al president de la República. Les aliances electorals –difícils de preveure quan va convocar els comicis– han tirat per terra els càlculs d'Emmanuel Macron. L'aliança dels partits d'esquerres, sumada a la força de l'extrema dreta de Marine Le Pen, projecta un daltabaix per a la coalició presidencial de Macron, que passaria a ser la tercera força de l'Assemblea. Els sondejos apunten a una victòria per a Le Pen, però sense obtenir la majoria absoluta.

En un sistema de doble volta és molt difícil fer projeccions, però la tendència que apunten les enquestes és a un creixement dels extrems. El Front Popular de les esquerres, nascut amb la idea de barrar el pas a l'extrema dreta, podria tenir –paradoxalment– l'efecte contrari. La projecció que ha fet Le Figaro apunta que en un 93% de les 536 circumscripcions, a la segona volta el duel serà entre un candidat del Reagrupament Nacional i un del Front popular. Els candidats de l'RN tenen més possibilitats de guanyar la segona volta davant un rival de l'aliança d'esquerres que no pas d'un rival de Macron o d'Els Republicans (LR), el partit conservador. Un partit conservador que a darrera hora d'aquest divendres ha vist com l'exclusió d'Eric Ciotti com a líder ha sigut suspesa pels tribunals, a l'espera d'una decisió sobre el fons de la qüestió. L'oficina nacional de LR va votar dues vegades, dimecres i aquest divendres, per excloure el líder després que decidís aliar-se amb RN per a les legislatives. L'embolic en la dreta tradicional pot afavorir encara més les expectatives de Marine Le Pen.