L'amenaça autoritària torna a planar sobre Tunísia
L'esborrany de la nova Constitució inclou la introducció dels "principis de la xaria" com a inspiradors de les accions de l'estat
TunisMés d'onze anys després de l'eclosió de les anomenades Primaveres Àrabs a Tunísia, es tornen a sentir crits reclamant democràcia a la cèntrica avinguda Bourguiba de la capital del país. “Llibertats! L'estat policial ja va morir!”, han corejat en recents protestes diversos milers de persones convocades pel Front de Salvació Nacional, una plataforma que agrupa diversos partits i associacions de la societat civil opositors al president Kaïs Saïed. La mobilització té lloc deu mesos després que Saïed s'atorgués poders absoluts i quatre setmanes abans del referèndum per ratificar una nova Constitució feta a mida del president.
Tot i les crides a un “diàleg inclusiu” per sortir de la crisi política actual per part dels països occidentals, així com del totpoderós sindicat tunisià UGTT, Saïed sembla determinat a forçar les costures de la política tunisiana per imposar el seu projecte. Divendres va presentar públicament la redacció de la nova Constitució feta a la seva mida. Entre les principals novetats, el pas d'un règim parlamentari a un de presidencialista reforçat, i la introducció dels "principis de la xaria" com a inspiradors de les accions de l'estat.
“No hem decidit què farem davant del referèndum [del 25 de juliol], però no participarem en aquest procés il·legítim, i més ara que Saïed ha escollit a dit els membres de la junta electoral”, diu Jawhar Ben Mbarek, líder de la plataforma Ciutadans contra el Cop, integrada al Front de Salvació Nacional. Per al Front, que reuneix els dos partits més votats a les últimes eleccions -els islamistes d'Ennahda i els populistes de Qalb Tunes-, s'imposa la celebració d'eleccions anticipades i la restauració de la Constitució del 2014, el principal èxit d'una dècada de transició democràtica.
“Saïed fa servir un discurs d'odi, violent, contra l'oposició. Ens trobem amb obstacles al dret de reunió i de manifestació. A més, pel sol fet de criticar el president, un pot acabar davant d'un tribunal militar”, es queixa Ben Mbarek. Les associacions de drets humans, com ara Amnistia Internacional, també han denunciat una deriva autoritària que s'ha traduït en arrestos i processaments arbitraris, sobretot de polítics islamistes. La condició de Tunísia com a únic país àrab amb eleccions lliures està en un perill seriós.
La transició democràtica, truncada
I és que la transició democràtica a Tunísia va fer un gir inesperat el 25 de juliol de l'any passat, quan el president Kaïs Saïed va decretar una mena d’estat d'excepció d'acord amb una controvertida lectura de l'article 80 de la Constitució. Saïed, un professor de dret de 64 anys, va justificar el cop de força amb la crisi sanitària provocada per la pandèmia i el llarg conflicte que mantenia amb la majoria parlamentària. Escollit el 2019 amb més del 70% dels sufragis, aquest polític independent atribuïa a la “classe política corrupta” la situació d'estancament social i econòmic que patia el país des de la revolució del 2011.
“Kaïs Saïed no escolta ningú. Ni tan sols es reuneix amb els dos partits que li donen suport. Fins i tot han dimitit els últims mesos alguns dels seus col·laboradors més propers”, sosté el periodista Aymen Herbewi. Convençut de la necessitat de purgar l'estat tunisià de “traïdors, corruptes i agents estrangers”, a mesura que passaven els mesos, Saïed ha anat acumulant poder i desarborant totes les institucions independents que podien representar un fre a la seva voluntat. Per exemple, al gener, va dissoldre el Consell Superior de la Magistratura, cosa que va comprometre seriosament la independència del poder judicial. I al març, va fer el mateix amb el Parlament, que estava “congelat” des del mes de juliol. Des de fa tres setmanes els jutges fan vaga per la decisió del president de jubilar 57 magistrats.
Sense experiència política prèvia -es va donar a conèixer a les tertúlies dels platós televisius-, Saïed és un polític heterodox, difícil de definir. Els mitjans francesos el van catalogar d'“islamista” per la seva moral conservadora, mentre que altres preferien l'etiqueta “radical” o “populista”. “Kaïs Saïed no creu en la democràcia liberal. Vol implantar un sistema de democràcia directa de base local. El problema és que no té prou suports per a un canvi d’aquest abast, i això genera conflictes”, adverteix el politòleg Tarek Kahlawi, ben connectat amb l'entorn presidencial.
Mentre creix la tensió entre el govern i l'oposició, bona part de la població està més preocupada per la crisi econòmica i per una inflació galopant, uns problemes que s'han agreujat després de l'esclat de la guerra a Ucraïna. “La gent volia canvis com fos, i per això Saïed era molt popular l'estiu passat. Però han passat els mesos i no ha canviat res”, diu Farida, mestressa de casa d'un barri popular, que es queixa perquè els bolquers del seu fill s'han encarit un 50% en poc temps. Encara que les enquestes reflecteixen que el president manté un suport considerable, les manifestacions per donar-li suport han anat perdent força. L'estiu a Tunísia es preveu molt calent.