L'amenaça russa inquieta els països bàltics i nòrdics
El desplegament de tropes i míssils russos a Bielorússia multiplica el risc
Barcelona“Si nosaltres ja no hi som, llavors Lituània, Letònia i Estònia seran els següents”. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, alertava així la setmana passada del perill que corren les nacions de l’antiga Unió Soviètica davant l’amenaça russa, especialment si Ucraïna no aconsegueix resistir a l’envestida. “Desfilaran fins al Mur de Berlín”, afegia. I citava, primer de tot, els països bàltics. Estònia, Letònia i Lituània estan doblement protegits pels escuts de l’OTAN i la Unió Europea, un “mur democràtic contra la marea d’autocràcia” de Rússia, com els va descriure aquest dilluns el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, que fa gira per l’est d’Europa.
Però això ja no sembla prou per apaivagar la intranquil·litat que ha despertat la invasió de Rússia a Ucraïna. El president de Lituània, Gitanas Nauseda, avisava Blinken que Putin “no s’aturarà a Ucraïna” i remarcava l’obligació d’ajudar els ucraïnesos “amb tots els mitjans possibles per evitar la Tercera Guerra Mundial”.
Annexionats per Moscou després de la Segona Guerra Mundial, les tres repúbliques bàltiques són les úniques exrepúbliques soviètiques que s'han adherit a la UE i l'OTAN després de la caiguda de l'URSS. Els líders d'aquests estats se senten especialment exposats i no es cansen de demanar més protecció. Tots tres tenen frontera amb Rússia i, a més, Letònia i Lituània també amb Bielorússia, l’aliat principal del Kremlin. A part de la gira de Blinken, aquest dimarts altres líders de països atlantistes han volgut escenificar el suport a les nacions bàltiques: a Riga, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, s'ha reunit amb el president i el primer ministre de Letònia, Egils Levits i Krisjanis Karins; el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, i el president espanyol, Pedro Sánchez, que ha assegurat que enviarà 150 soldats més a la base d'Adazi, on ja en té 350.
Stoltenberg ha insistit que l’Aliança protegirà i defensarà "cada centímetre" dels territoris aliats. "Tenim la responsabilitat que el conflicte no escali i no es propagui més enllà d'Ucraïna", ha afegit. Aquesta és la principal por, que Rússia intenti expandir-se cap al que sovint es coneix com “el pati de darrere” de Putin, les antigues repúbliques soviètiques.
Risc imminent?
Però com de real és aquest risc? L’analista del Centre Internacional de Defensa i Seguretat d’Estònia Martin Hurt, expert en la regió bàltica i nòrdica, considera que el perill “no és imminent” perquè ara Rússia està focalitzada en Ucraïna. “Però en algun moment Rússia tornarà a estar preparada. No estic preocupat pel que pugui passar aquesta setmana o la que ve, però sí pel que pugui passar d’aquí un any o dos”, afirma. Segons Hurt, el principal risc és que les forces de l’OTAN no estan prou preparades per actuar ràpidament en cas que es produís un atac als països bàltics, que tenen molt poca presència militar permanent. I alerta que els anuncis recents de reforç de la despesa militar en països com Alemanya tindran un resultat pràctic d'aquí a diversos anys.
Un dels punts més vulnerables en aquesta zona (i, en general, per a l’OTAN) és el corredor de Suwalki, un punt fronterer entre Lituània i Polònia de només 65 quilòmetres envoltat de territori rus –l’enclavament de Kaliningrad– i bielorús. “Si fos capturat, seria impossible moure forces de Polònia a Lituània”, explica l'analista. A més, les últimes setmanes, el perill s'ha multiplicat per la presència de milers de tropes russes a Bielorússia i la possibilitat de desplegar projectils nuclears a aquest país veí. “Fins a finals del 2020, l’amenaça militar contra els estats bàltics des de Bielorússia era molt baixa: no hi havia forces russes i les bielorusses eren molt escasses. Ara Rússia té accés a territori bielorús i ja abans que comencés la guerra hi tenia 30.000 soldats. Això constitueix una nova amenaça”, assenyala Hurt. Avisa, però, que Rússia té capacitat per apuntar tot Europa amb l'arsenal de míssils que ha desenvolupat, "inclosos Espanya i Portugal". "Però, òbviament, seria més fàcil ocupar petites parts dels estats bàltics", admet.
Una de les pors als estats bàltics és que Moscou pretengui instrumentalitzar la minoria russa per desestabilitzar-los i dividir la societat i, eventualment, utilitzar-ho com a pretext per a una invasió. Estònia i Letònia tenen aproximadament un 25% de població d'origen rus (a Lituània s'acosta al 5%). La ciutat estoniana de Narva se sol descriure com la ciutat més russa de la UE, més a prop de Sant Petersburg que de Tallinn, i la grandíssima majoria dels seus habitants té el rus com a llengua materna. Els últims dies han començat a aparèixer amenaces del Kremlin contra els governs bàltics, a qui ha advertit de "conseqüències" per haver desfermat una "psicosi anti-russa". Alhora, la policia d'Estònia ha alertat que s'estan difonent "informacions falses" a les xarxes socials sobre presumptes agressions o hostilitats contra la població d'origen rus, que, en general, està ben integrada.
Amenaça sobre Finlàndia i Suècia
L’amenaça russa, però, no es limita a l'espai exsoviètic, sinó que sobrevola també Suècia i Finlàndia. Moscou ha insistit que patiran "represàlies militars i polítiques" si decideixen avançar cap a una adhesió a l'OTAN. Fins ara, la qüestió no ocupava un espai destacat a l'agenda política de cap d'aquests dos països, però els últims dies, per primera vegada a la història, els mitjans han publicat enquestes que mostren una majoria de la població a favor d'unir-se a l'Aliança.
Hart, de fet, considera que Finlàndia i Suècia estan encara més amenaçades que els estats bàltics perquè no tenen la protecció de l'OTAN. La setmana passada, quatre avions de caça russos van violar l'espai aeri suec, sobre l'illa de Gotland, justament el dia en què els exèrcits dels dos països nòrdics feien maniobres militars conjuntes en aquesta illa del Bàltic, el punt més vulnerable de Suècia per la proximitat amb l'enclavament rus de Kaliningrad. "Aquest tipus de coses no passen als països bàltics", diu l'analista, que creu que el que pretén Rússia, de moment, és enviar un missatge clar: "Podem atacar-vos si volem, i no podeu fer-hi res".