L'atemptat a París dissabte en què va morir apunyalat un turista alemany ha estat un toc d'alerta per als països europeus. La comissària europea d'Afers Interiors, Ylva Johansson, ha admès aquest dimarts que la polarització de la societat provocada per la guerra entre Israel i Hamàs augmenta el risc de violència a la Unió Europea (UE). "Ho hem vist recentment a París i malauradament ho havíem vist en ocasions anteriors", ha declarat Johansson. Segons un alt funcionari comunitari, "hi ha un gran risc d'atemptats terroristes a la UE" durant les properes vacances de Nadal. Brussel·les ha posat a disposició dels estats membres un sobre de 30 milions d'euros addicionals per reforçar la seguretat als països comunitaris.
L'amenaça terrorista revifa les pors de França, que tem el Nadal i els Jocs Olímpics
El país es troba en alerta màxima i els dos últims atemptats i les desenes d'amenaces de bomba eleven la tensió al carrer
ParísLa cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de París es farà a través del riu Sena, per on desfilaran els vaixells amb les delegacions d'atletes. Passaran just pel punt on dissabte va morir un turista filipinoalemany de 23 anys apunyalat, presumptament, per un terrorista islamista i dues persones més van resultar ferides, al voltant del pont de Bir Hakeim, a tocar de la Torre Eiffel. França es troba en màxima alerta terrorista i els dos últims atemptats –a l'octubre a un institut d'Arràs i dissabte a París–, sumats a les desenes d'amenaces de bomba a llocs turístics com el Louvre i Versalles, han elevat la tensió al carrer i la por dels turistes.
A tres setmanes de les festes de Nadal i a poc més de set mesos dels Jocs Olímpics, la situació preocupa. Els mercats nadalencs de ciutats franceses com Estrasburg, Colmar, Lille o Reims acullen milers de turistes durant aquests dies. París també és una de les destinacions més tradicionals per Nadal. "El nivell d'amenaça terrorista continua sent molt elevat a Estrasburg", reconeixia fa pocs dies la prefecta de la regió del Gran Est, Josiane Chevalier, a France Bleu. Tot i això, Chevalier animava els turistes a no deixar-se vèncer per la por: "Hem d'estar atents, però no ens hem de quedar a casa".
"Tenim una mica de por. Ja havíem estat per aquí en els últims dies i no hi havia cap policia. Aviat hi haurà els Jocs Olímpics i ens preguntem si París és un lloc segur", afirma una turista espanyola a París que s'allotja a un hotel proper al lloc de l'atemptat de dissabte, entrevistada per Franceinfo.
A la mateixa zona, un veí es pregunta "com es protegirà el públic" durant la inauguració dels Jocs. Els atletes passaran pel riu i estarà prohibit circular pels ponts, però 600.000 persones veuran en directe la cerimònia en els llocs habilitats al costat del Sena.
Pla B per l'obertura dels Jocs
El pla de seguretat per a la inauguració dels Jocs Olímpics comptarà amb 35.000 agents i grans mesures de seguretat, però partits polítics de l'oposició comencen a alçar la veu. El vicepresident d'Els Republicans de la regió parisenca i exdirector general de la Policia Nacional, Frédéric Péchenard, ha advertit que els riscos d'un atemptat han crescut des de l'inici de la guerra a Gaza i ha assegurat que està "molt preocupat" per la seguretat dels JJOO. Péchenard creu que el comitè olímpic organitzador hauria de tenir un "pla B" per a la cerimònia d'inauguració per si l'alerta terrorista segueix al nivell màxim quan arribin els Jocs.
La policia francesa té sota el seu radar 10.000 islamistes radicalitzats. Tant el presumpte autor de l'apunyalament de dissabte com el detingut per la mort del professor d'Arràs, formaven part d'aquest grup de jihadistes. El seu seguiment per part de les forces de l'ordre, però, no va servir per evitar que actuessin, un fet que la dreta i l'extrema dreta han aprofitat per llançar crítiques al govern.
Tant el partit d'Els Republicans (LR), la dreta tradicional, com la formació d'extrema dreta del Reagrupament Nacional, reclamen que els islamistes radicalitzats fitxats per la policia siguin detinguts preventivament, encara que no hagin comès cap delicte. "La nostra llei ha de permetre detenir els que ens amenacen i expulsar-los sistemàticament si són estrangers", demanava un dirigent de LR. Tanmateix, el dret francès no permet detenir una persona abans que cometi una infracció, assenyalen els experts.
Problemes psiquiàtrics
El detingut per l'atemptat de dissabte prop de la Torre Eiffel, un home de 26 anys, ha declarat que va actuar com a resposta a la mort de musulmans a Gaza pels bombardejos d'Israel. El jove, que assegura ser seguidor de l'Estat Islàmic i va reivindicar l'atemptat en un vídeo, pateix "problemes psiquiàtrics importants" i havia estat condemnat el 2016 a quatre anys de presó per haver planificat un altre atemptat. També havia estat en contacte amb l'acusat de l'assassinat del professor Samuel Paty el 2020. Aquest dimecres el tribunal d'instrucció l'ha imputat per assassinat.
Segons el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, el presumpte terrorista havia abandonat el tractament psiquiàtric feia uns mesos. Darmanin, que ha advertit que França es troba "permanentment sota l'amenaça islamista radical", ha assegurat que el govern treballarà per fer possible que els poders públics puguin obligar una persona radicalitzada que pateixi una afecció psiquiàtrica a seguir un tractament mèdic. Segons dades del govern francès, el 20% dels islamistes radicalitzats de França pateixen malalties psiquiàtriques.