Amèrica Llatina

Què és l'anarcocapitalisme, la ideologia de l'extremista que ha guanyat les primàries a l'Argentina?

Javier Milei defensa que fins i tot el tràfic d'òrgans "és un mercat més"

Una imatge ben expressiva de Javier Milei, el candidat a la presidència de l’Argentina que es defineix com un outsider de la política.
3 min

BarcelonaUn anarcocapitalista podria ser el pròxim president de l'Argentina. El líder de la coalició La Libertad Avanza, Javier Milei, ha guanyat contra tot pronòstic les eleccions primàries d'aquest diumenge i es perfila com a favorit a les generals del pròxim octubre. Els crits de “¡Libertad, libertad, libertad!” dels seus seguidors deixen clar l'afartament amb la política tradicional que ha elevat aquest economista i outsider de la política que ara posa rumb a la Casa Rosada. Però quina ideologia hi ha al darrere? Què és l'anarcocapitalisme i per què és extrema dreta?

Javier Milei s'autodefineix com a "anarcocapitalista, perquè l'estat és l'enemic". Ell mateix diu que ha ponderat aquesta ideologia perquè "cal ser realistes i tocar de peus terra", de forma que només accepta que l'estat serveixi "per a la seguretat i la justícia". Però per a l'anarcocapitalisme pur, una ideologia econòmica sorgida a mitjans del segle XX, el principi fonamental de "llei i ordre" s'assenta sobre el dogma de "la propietat privada i el lliure mercat", sense cap intervenció de l'estat. Seria una societat similar a la del Far West dels Estats Units, on fins i tot la justícia i les forces de l'ordre sorgien d'iniciatives privades. El lliure mercat portat a la màxima expressió.

En el camí cap a aquesta privatització i liberalització radical, Milei ha defensat sense vergonya fins i tot que vendre i traficar amb òrgans sigui considerat una transacció comercial: "És un mercat més". "La meva primera propietat és el meu cos, per què no he de poder disposar del meu cos?", va dir en una polèmica entrevista en què proposava "buscar mecanismes de mercat" per gestionar els trasplantaments d'òrgans. Fins i tot aplica el principi de la propietat privada per justificar la seva oposició a l'avortament, i més aviat l'únic supòsit en el qual el permetria. "Estic d'acord amb l'avortament quan la vida de la mare corre perill. El bebè és una altra persona. Si algú ve a robar a casa teva i la teva vida corre perill recorres a la força. La teva propietat està en perill. És el mateix quan una mare corre aquest perill: hi estic d'acord perquè hi ha un conflicte de propietat, que seria el cos de la mare".

La teoria econòmica de l'anarcocapitalisme defensa que hi ha tres grans principis: la propietat privada, la llei i l'ordre i el principi de no-agressió. La violència, doncs, estaria prohibida en aquesta ideologia, que considera, això sí, que els impostos, el frau i el robatori són violència. Dins d'aquesta teoria, doncs, no hi tenen cabuda els drets humans: els drets individuals es basen totalment i completament en el dret a la propietat privada.

A Milei se l'ha anomenat també algun cop "el Trump argentí", i certament hi té punts de connexió, com el populisme que intenta treure rèdit de la ira ciutadana assenyalant com a culpables les elits polítiques o, en el cas argentí, "la casta política". Un crit que a Espanya va capitalitzar l'esquerra amb el moviment del 15-M, però que Milei vocifera des de l'extrem contrari, des del neoliberalisme. La principal diferència amb Trump, però, és el biaix proteccionista que tenia el seu "fer Amèrica gran de nou" i que fins i tot va portar l'expresident dels EUA a una guerra comercial que posava límits al lliure mercat a escala mundial.

L'aversió del Partit Republicà estatunidenc a l'estat el podria apropar a aquest corrent, però alguns principis conservadors i militaristes l'allunyen. Un dels think tanks que més propugnen conceptes propers a l'anarcocapitalisme, el Cato Institute, el finança un dels grans donants de la causa republicana, el multimilionari Charles Koch, un dels germans Koch. També s'ha atribuït aquesta ideologia a alguns dels defensors de les criptomonedes i de la llibertat total a internet.

Vox i Milei són aliats, malgrat les seves diferències ideològiques: la formació espanyola ha silenciat les seves veus internes més ultraliberals.

stats