Ucraïna, Gaza... Per què l'Aràbia Saudita s'ha convertit en un 'hub' diplomàtic decisiu?

BarcelonaTal com va passar el 2018, l'Aràbia Saudita i el seu príncep hereu, Mohamed Bin Salman, estan en boca de tothom: tant de mandataris com de mitjans de comunicació internacionals. Tanmateix, les raons no poden ser més diametralment oposades. Llavors, el líder saudita i el seu regne es trobaven a l'ull de l'huracà pel brutal assassinat del periodista i dissident Jamal Khashoggi. Ara, són protagonistes perquè han adquirit un enorme pes al tauler geoestratègic, sobretot a l'Orient Mitjà, però no només. Les visites de presidents, ministres d'Afers Exteriors i emissaris a Riad se succeeixen aquests dies a un ritme frenètic. La cirereta d'aquest estatus de hub diplomàtic podria ser la celebració d'una cimera sobre la pau a Ucraïna entre el president rus, Vladímir Putin, i l'estatunidenc, Donald Trump, ell mateix promotor de la idea.

La transició d'estat pària a actor inevitable de la diplomàcia mundial ha estat progressiva, però s'ha accelerat darrerament i no hauria estat possible sense la tenacitat de Bin Salman, autèntic home fort del règim, i el múscul energètic i financer d'un país que ha liderat durant dècades la llista d'exportadors mundials de petroli. Durant diversos anys, els líders occidentals van evitar qualsevol contacte amb Bin Salman, considerat l'autor intel·lectual de l'assassinat de Khashoggi al consolat saudita d'Istanbul. El fet que Riad promogui una versió ultraconservadora de l'islam, el wahhabisme, tampoc ajudava a la seva reputació internacional.

Així doncs, durant la seva campanya presidencial del 2020, Joe Biden va declarar que volia convertir el jove príncep en un "pària" internacional. Dos anys després, el mateix Biden escenificava una mena d'indult simbòlic amb una salutació al líder saudita típica de l'era covid, un suau xoc de punys. Entre les dues escenes, un fet que va sacsejar les relacions internacionals i va facilitar la rehabilitació de l'Aràbia Saudita: l'esclat de la guerra d'Ucraïna.

L'ascens de Riad a la diplomàcia mundial

Dos altres esdeveniments han segellat el retorn de Riad a la primera fila de la diplomàcia mundial: l'atac de Hamàs el 7 d'octubre del 2023 i la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels EUA. Després de molts anys de mantenir-se en un segon pla, la guerra de Gaza, definida com a "genocidi" per diversos actors internacionals, ha situat de nou el conflicte entre Israel i Palestina al centre de les preocupacions de la comunitat internacional. Per la seva banda, Trump té una relació molt fluida amb la família reial saudita, com ja va demostrar al seu primer mandat, gràcies als seus negocis immobiliaris a la regió del golf Pèrsic.

Hi ha un tercer factor més estructural que ha facilitat l'ascens saudita: el declivi d'Egipte com a líder del món àrab. "Des de la caiguda de Mubarak, l'Egipte ja no té un paper clau a la regió", comenta l'analista sirià Muhsen al-Mustafa, del think tank Omran Studies. Aquest buit que ha deixat el Caire l'ha anat ocupant a poc a poc Riad. Per això, aquest va ser el destí del primer viatge internacional del nou líder sirià, Ahmed al-Sharaa. L'Aràbia Saudita s'ha convertit en el que en anglès s'anomena "un estat pivot", és a dir, que amb els seus moviments fa bascular una regió sencera perquè molts altres, de menor importància, el segueixen.

És precisament aquesta nova condició de pivot la que fa que tant Trump com el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, considerin l'Aràbia Saudita com un país clau en el conflicte entre israelians i palestins. Estan convençuts que si Riad normalitzés les seves relacions amb Tel-Aviv, diversos estats àrabs seguirien els seus passos i els palestins es quedarien sols i aïllats en la seva reclamació d'un estat.

Probablement, per raons més purament egoistes de Trump –somnia amb el Nobel de la pau–, aquesta ja va ser una obsessió durant el seu primer mandat, i tot sembla indicar que ara hi insistirà de valent. De fet, a instàncies seves, tres altres països àrabs, el Marroc, Bahrain i els Emirats Àrabs, ja van establir relacions diplomàtiques amb Israel el 2020, els anomenats Acords d'Abraham.

Potser la idea de suggerir l'Aràbia Saudita com a seu de la trobada de Trump amb Putin forma part d'una campanya de seducció de Bin Salman amb un nou capítol dels Acords d'Abraham a l'horitzó. En tot cas, és cert que el distanciament entre Washington i Riad, que ja va començar durant la presidència Obama, ha provocat que el règim saudita apliqui una política exterior més independent. Per això no s'ha alineat amb Occident a l'hora d'imposar sancions a Rússia i no ha trencat els ponts amb Putin. Els dos països són els més poderosos de l'OPEP+, l'associació que reuneix els principals productors mundials de petroli.