L’arengada, en risc de desaparèixer de les taules de Finlàndia
La Comissió de la UE ha reduït les quotes de pesca davant la preocupació dels pescadors per la disminució de les captures al Bàltic
CopenhaguenCada mes d’octubre Hèlsinki acull el mercat d’arengades més important i antic dels que se celebren al país nòrdic. El mercat es remunta a gairebé tres segles enrere, quan la capital no era gaire més gran que un poble de pescadors. Durant una setmana, les tradicionals barques de fusta vingudes d’arreu de la costa bàltica ocupen el port per vendre arengades fumades, en escabetx o marinades. Cada any, però, es fa més difícil trobar al mercat arengades pescades a Finlàndia, un fet que posa en dubte la seva continuïtat en els anys vinents.
Les arengades del Bàltic representen el 90 % del total de captures de la flota pesquera finlandesa. Malgrat això, la sobrepesca i la contaminació han fet que en els últims anys les captures s’hagin reduït significativament. També se n’ha reduït el seu consum: fa 20 anys els finlandesos menjaven 1,2 quilos d’arengades per persona a l’any, però avui la quantitat és de només 300 grams. Aquest declivi també es fa evident a Hèlsinki: l’any 1950 el mercat de l’arengada reunia més de 100 embarcacions de pescadors, però aquest any només n’hi havia una vintena. Tot i això, el mercat continua sent un dels esdeveniments més esperats de la tardor a la ciutat, on els visitants poden comprar el peix directament dels pescadors i els productors artesanals.
Durant els mesos d’estiu i a les celebracions de Nadal, les arengades no poden faltar a la taula dels finlandesos. L’any passat es van capturar 68 milions de quilos d’arengada en aigües del país, per un valor de 15,5 milions d’euros. Tot i això, només un 5% de tota la captura va destinada a servir el consum d’aquest menjar tradicional, ja que la major part es tritura per produir pinso per a les granges de peix o s’exporta a l’estranger.
Finlàndia és el país pesquer més important del mar Bàltic. Però des del mes d’agost, una proposta de la Comissió Europea ha fet tremolar la indústria pesquera del país, a la vegada que ha obert una confrontació entre Brussel·les i Hèlsinki. La proposta de la UE, que finalment no ha estat aprovada, pretenia prohibir a partir de l'any vinent la pesca de l’arengada en aigües finlandeses. Segons la Comissió, la prohibició es justificava per la reducció dràstica dels bancs d'aquest peix al golf de Bòtnia. Malgrat que els pescadors finlandesos reconeixen que cada any la mida de les arengades capturades és més petita, alertaven que tirar endavant la proposta significaria la desaparició d’aquest peix de les taules del país.
Davant d'aquesta situació, la ministra finlandesa d’Agricultura i Boscos, Sari Essayah, va qualificar inicialment la mesura de “sorprenent i desproporcionada”, i va alertar que la restricció també afectaria altres països del Bàltic, a més de “comportar la pèrdua de llocs de treball a la regió”. Finalment, la Comissió Europea ha fet marxa enrere i només ha reduït les quotes de pesca d’arengades, fet que ha comportat l’alleujament, de moment, dels pescadors finlandesos.
El govern de Hèlsinki també posava en dubte que l’arengada estigui en risc de desaparèixer al mar Bàltic, i al·legava que la mesura que es volia imposar per a l’any vinent contradeia els informes del Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (CIEM), l’organisme científic consultiu més important del món sobre pesca. “Em complau que el Consell de la UE hagi decidit continuar amb la pesca selectiva de l'arengada d’acord amb els objectius de Finlàndia i la política pesquera comuna de la UE”, va dir Essayah.
Els bancs d'arengada, en nivells crítics
Malgrat els arguments del govern, els experts ambientalistes creuen que els bancs d’arengada de Finlàndia estan en un nivell crític, i per tant s’hauria de prohibir la seva pesca, sobretot quan es realitza amb el mètode d’arrossegament. Tot i això, segons l’expert en conservació de WWF, Matti Ovaska, el fet que cada vegada hi hagi menys arengades al mar Bàltic no és només a causa de la sobrepesca, ja que “l'arengada és un exemple d'espècie que es veu fortament afectada pels canvis ambientals”. Ovaska explica que “el deteriorament dels ecosistemes al mar Bàltic ha comportat que tot i que s’han seguit els consells científics per regular la pesca, l’arengada al golf de Bòtnia ha continuat disminuint”. L’expert també proposa que “es limiti la pesca de l’arengada destinada al consum humà i es deixi de produir pinso per a la cria de peixos”.
Tot i la notícia que a l’any vinent es podrà continuar capturant arengades a Finlàndia, el futur es veu amb pessimisme entre la indústria pesquera del país. Des de la ciutat costanera de Turku, l’empresari pesquer Jaakko Manelius es lamenta dels efectes que podria tenir la desaparició de la pesca per a l’arxipèlag d’illes que envolta la ciutat: “Les arengades donen feina a molta gent, embarcacions, manipuladors de peix, congeladors, envasadors i venedors” explica. Finalment, afegeix: “L’arengada pertany a la nostra vida diària i a les celebracions; la seva desaparició deixaria un buit enorme que costaria molt d’omplir”.