L’auge de l’extrema dreta a Europa afavoreix la Xina?

BarcelonaL’auge de l’extrema dreta a les últimes eleccions europees ha estat interpretat com un regal geopolític per als rivals de la UE. Per motius diferents, actors com Rússia, Donald Trump o Israel han celebrat el creixement d’aquestes forces oposades a la integració europea. És temptador posar també la Xina en aquesta llista. Però la relació entre la nova dreta europea, la UE i Pequín està carregada de matisos.

En primer lloc, l’extrema dreta no està unificada en la seva posició respecte a la Xina. Fa uns mesos, Giorgia Meloni va treure Itàlia del projecte de la Nova Ruta de la Seda xinesa, al qual el país s’havia unit el 2019. Viktor Orbán, en canvi, ha apostat per ampliar les relacions comercials amb Pequín: Hongria ja és el país europeu que rep més inversió xinesa. La Lliga de Matteo Salvini ha estat un dels partits més furibunds contra Pequín. Marine Le Pen i el partit alemany AfD s’han negat diversos cops a criticar la situació de drets humans a la Xina o les interferències de Pequín a Europa, però alhora han donat suport a mesures proteccionistes contra el comerç i les tecnologies xineses. La nova dreta, com en molts altres camps, també està fragmentada en la seva posició respecte de la Xina.

En segon lloc, encara que l’extrema dreta hagi pujat al Parlament Europeu, el poder d’aquesta cambra és limitat. A escala de les institucions europees, tindrà més impacte la continuïtat com a presidenta de la Comissió de Von der Leyen –defensora de posicions dures contra Pequín– o l’arribada com a cap de la diplomàcia europea de l’estoniana Kaja Kallas –un falcó contra Moscou que, per associació, probablement ho serà amb la Xina–. El Parlament Europeu mateix, malgrat aquest ascens de la dreta radical, segueix amb una majoria dels partits tradicionals. La política respecte de la Xina de la UE serà, fonamentalment, continuista.

Finalment, cal recordar que la Xina no és Rússia. Putin veu l’extrema dreta com a aliats ideològics i bombes revolucionàries en el seu objectiu de generar caos i dinamitar la UE. El marxista i tecnocràtic Partit Comunista de la Xina, en canvi, es veu ben lluny del populisme i marc ideològic d’aquesta nova dreta. La Xina vol augmentar la seva influència i ho pot aconseguir gràcies a polítiques oportunistes com les d’Orbán. Però la Xina no vol destruir Europa: el seu escenari ideal seria una UE forta i autònoma independent dels Estats Units. Pequín creu que moltes decisions geopolítiques que la UE està prenent han succeït perquè Brussel·les no té força per oposar-se a la pressió de Washington. A llarg termini, una Unió Europea integrada i forta encaixa en la visió del món multipolar desitjada per la Xina.