L’Azerbaidjan ataca l’Alt Karabakh i es tem l'esclat de la guerra

IstanbulQuan tot semblava calmar-se, els ciutadans de l'Alt Karabakh s'han vist forçats a tornar als refugis antiaeris. Les bombes i els combats han tornat a envair els carrers de la capital del Karabakh, Stepanakert. Amb el brunzit dels drons, l'espetec de les metralladores i les sacsejades de les explosions d'artilleria, els armenis, majoritaris en aquest enclavament oficialment de l'Azerbaidjan, han retrocedit en el temps i tornen a patir els fets de la guerra de l'any 2020.

L'Azerbaidjan ha fet realitat els pronòstics que es repetien des de fa mesos: ha llançat una ofensiva militar contra aquesta regió del Caucas. En un comunicat, el ministeri de Defensa ha dit que "per restaurar l'estructura constitucional de la República de l'Azerbaidjan, s'han iniciat mesures antiterroristes locals a la regió". L'evolució dels fets marcarà la magnitud i les conseqüències d'aquesta decisió. Molts ja donen per fet que una nova guerra ha esclatat, tot i que el govern armeni ja ha dit que no entrarà en conflicte per defensar l'Alt Karabakh. Això, evidentment, pot aplanar el camí de les tropes àzeris, que semblen disposades a controlar tot el territori.

Per la seva banda, el govern d'Artsakh –l'autodenominació de l'enclavament– ha alertat que les forces àzeris han atacat objectius i infraestructures civils. El Defensor del Poble de l'Alt Karabakh, Gegham Stepanyan, ha informat que han mort 25 persones, entre les quals dos civils –almenys una criatura–, i que també hi ha 138 ferits –29 civils–.

L'Azerbaidjan ha subratllat que mantindrà l'operació mentre hi hagi tropes armènies a l'enclavament –autoproclamat independent, però sense cap reconeixement–, segons ha publicat l'agència de notícies estatals, citant l'oficina presidencial. "Perquè les mesures antiterroristes s'aturin, les formacions militars il·legals armènies han d'aixecar la bandera blanca, han d'entregar totes les armes, i el règim il·legal s'ha de dissoldre. Si no, les mesures antiterroristes continuaran fins al final", ha avisat el govern de Bakú.

El primer ministre armeni, Nikol Pashinian, ha fet una crida a la comunitat internacional i a les tropes de pau russes destacades a la regió a exercir pressió sobre l'Azerbaidjan per posar fi a l'agressió, i ha assegurat que Armènia no té tropes desplegades a l'enclavament.

Nova guerra?

Les autoritats d'Artsakh fa temps que acusen a Bakú d'estar gestant una nova ofensiva militar, només tres anys després que acabés la segona guerra de l'Alt Karabakh. “L'Azerbaidjan ha dut a terme de forma diària trasllats de tropes i emmagatzematge de diverses armes, que anaven acompanyats d'intenses activitats d'informació i propaganda, preparant el terreny per a una agressió a gran escala contra l'Artsakh”, ha afirmat el ministeri d'Afers Exteriors de l'Alt Karabakh, Serguei Ghazarian. Les autoritats de l'enclavament armeni han demanat a Bakú que aturi les hostilitats i s'assegui a negociar. I a Erevan, la capital armènia, desenes de persones s'han aplegat davant d'edificis governamentals per reclamar la resposta de l'executiu, segons mostren diversos vídeos difosos a les xarxes socials.

L'objectiu de l'Azerbaidjan, segons Artsakh, és aniquilar tot armeni que visqui a la zona i, per descriure-ho utilitzen la paraula genocidi. Ja ho deien fa mesos, mentre el corredor de Lachin estava bloquejat per les autoritats de Bakú, i hi coincidia l'exfiscal del Tribunal Penal Internacional Juan Luis Ocampo. Aquell pas d'escassos kilòmetres era el cordó umbilical que els mantenia connectats amb Erevan i sense el qual no poden sobreviure. Després de moltes negociacions, aquesta setmana es van obrir dues rutes per deixar enrere mesos de fam i necessitats, fins que han arribat les bombes. Després de deu mesos amb el corredor de Lachin tancat per l'Azerbaidjan, es calcula que prop de 120.000 persones estan en perill de morir de fam.

Turquia, aliat de l'Azerbaidjan, ja ha sortit a donar suport al govern. El seu president, Recep Tayyip Erdogan, ha subratllat que Bakú té dret a prendre mesures per "preservar la seva integritat territorial". "El Karabakh és part del territori de l'Azerbaidjan, i la imposició d'un altre estatus és inacceptable", ha afegit. Per la seva banda, el Kremlin, aliat d'Armènia, ha fet una crida a la calma. "Estem preocupats per la intensa escalada de les tensions i l'inici de les hostilitats", ha manifestat el portaveu del govern rus, Dmitri Peskov, que ha instat les dues parts a dialogar amb el document d'alto el foc del 2020 com a base. Les autoritats armènies acusen el Kremlin de no haver complert la seva paraula de pacificar la zona. Perquè tot i abandonar les hostilitats, la guerra a l'Alt Karabakh no ha deixat mai d'existir.