L'altre Black Lives Matter: rècord d'aborígens morts sota custòdia policial a Austràlia

SydneyNo va veure els sis policies, tenia la cara tapada amb una tovallola. Va sentir com un d’ells el ridiculitzava imitant un gall d’indi. Els altres, reien. Va sentir com li tocaven l’estómac i un mugró. Era a l’ambulància. La nit del 14 al 15 de febrer del 2021 la Policia de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, va detenir un jove aborigen de 15 anys, va retenir-lo sota custòdia i va traslladar-lo de nit a un hospital per la seva conducta a la cel·la. La investigació de la Comissió per al Compliment de la Conducta Legal (LECC) considera provat que un dels agents va tenir una “greu” mala praxi professional. El text considera “tràgica” la situació del noi i resol que “ningú semblava recordar que el civil KIM1 era només una criatura”.

Ell no va morir, però altres no van tenir tanta sort. En concret, 16 aborígens van morir el 2021 sota custòdia o durant una operació policial. Una investigació del Tribunal Forense de Nova Gal·les del Sud, l'estat més poblat d'Austràlia, ha revelat que nou d'ells van perdre la vida en dependències policials i set més com a resultat d’operacions com arrestos, persecucions o després d’una descàrrega d’una pistola Taser. Ha estat el pitjor any des que el 1995 van començar els registres, ja que s'ha doblat l’anterior xifra més alta, del 1997, i hi ha hagut nou casos més que el 2019.  

L’informe eleva les dades publicades al desembre per l’Australian Insitute of Criminology, que en reconeixia set. “La xifra rècord de morts hauria de servir de crit d’alerta per al govern”, apunta Karly Warner, consellera delegada del Servei Legal Aborigen. Des d’aquesta organització, que assessora les comunitats indígenes, denuncien que la situació és culpa del “racisme sistèmic”. “Aquests incidents s’han d’investigar de forma independent –assegura–; no és acceptable que la policia s’investigui a ella mateixa. No hi ha justícia sense rendició de comptes”.

“Sabem i entenem que hi ha feina a fer”, reconeix el comissari d’operacions regionals i responsable de la col·laboració aborigen, Peter Thurtell. En resposta a l’ARA, la policia de Nova Gal·les del Sud apunta que “el cos considerarà les recomanacions, siguin del Tribunal Forense o de la LECC, per efectuar canvis rellevants en les polítiques, les pràctiques o els procediments”. Des del Servei de Presons de l’estat asseguren que estan fent “grans esforços” per prevenir les morts i que hi ha una investigació en marxa que “farà recomanacions sobre com els serveis penitenciaris poden millorar l’experiència”, assenyala un portaveu. Segons Thrutell, l'any passat es van produir 13 morts, tres menys que les dades de la forense: “No és apropiat fer cap comentari sobre les circumstàncies”, afegeix.

Sobre representació a les presons

Aquestes explicacions, però, no convencen ni les famílies, ni la jutge forense Teresa O’Sullivan, que en declaracions al The Sydney Morning Herald reconeixia que "no són només números, són persones que tenen famílies que les estimen, ara traumatitzades". Thalia Anthony, professora de dret a la Universitat Tecnològica de Sydney, tampoc es creu la versió de la policia: "Encara que assegurin que estan implementant polítiques, programes o formació, no canvia la situació si per sobre de tot hi ha una ideologia racista".

Anthony és experta en procediments legals, especialitzada en la justícia de les primeres nacions –un terme utilitzat per referir-se als pobles indígenes–, i assegura que les presons i la custòdia són un "entorn nociu" on la població aborigen és tractada com a "dany col·lateral". "El que passa amb les morts sota custòdia és un símbol de les tensions que hi ha en la societat australiana i l’herència del colonialisme", afirma.  

Nova Gal·les del Sud concentra 12.336 dels més de 40.000 presos d’Austràlia, en un estat de 8,1 milions d’habitants. La ràtio de presos per cada 100.000 residents és de 197, però entre la població aborigen és de 1.955. Representen el 29% de la població penitenciària, quan al cens només són el 3,4% dels habitants de l’estat. “Estem farts de recomanacions”, respon Karly Warner, del Servei Legal Aborigen. "Fa més de 30 anys de la Comissió Reial sobre les morts aborígens sota custòdia [un informe encarregat pel govern australià a finals dels anys 80 per investigar les qüestions socials, culturals i legals entorn d'aquest tipus de morts], però la majoria de recomanacions han estat ignorades pels governs”.

No es jutja un policia

L’informe del Tribunal Forense revela que el 37% dels morts sota custòdia policial l’any passat eren aborígens. “Veiem a través de les càmeres de seguretat imatges de persones aborígens sota custòdia, cridant per demanar ajuda durant hores sense que ningú els atengui, però tan bon punt moren hi ha una turba del sistema intentant encobrir-ho i investigar-ho”, conclou Anthony.

Des de fa un any està en marxa un protocol al Tribunal Forense, que compta amb dues treballadores aborígens, per aconseguir processos més transparents i suport a les famílies, però en opinió de l'experta, caldria tenir un cos independent, ja que la investigació pot trigar dos anys i la LECC només pot fer informes. A més, el govern liberal de Dominic Perrottet ja ha contestat en seu parlamentària que “no dona suport a l’ampliació de poders de la LECC”.

"Crec que hi ha la idea que als agents de policia no se’ls jutja i que quan s’obre una causa és molt difícil que el cos proporcioni proves contra els seus membres", conclou. Malgrat l’informe, el policia que va escopir al noi de 15 anys segueix treballant al cos.