L'era daurada dels drons de guerra

BarcelonaLa guerra d’Ucraïna ha marcat un abans i un després en l’ús de drons, els vehicles no tripulats capaços de moure’s per control remot, sense haver d’exposar les vides dels soldats. Ho explicava gràficament a l’ARA, a la fira Unvex, que s’ha celebrat aquesta setmana a Barcelona, Fernando Ciria, cap de màrqueting de sistemes aeris d’intel·ligència, vigilància i reconeixement d’Airbus: "Els ucraïnesos han comprat tot el que volava: des d’aparells de joguina fins a vehicles de vigilància i atac. Ha canviat radicalment el paradigma, amb la universalització i els nous tipus d’usos". I afirmava: "El que Israel va començar fa molts anys i després van continuar els Estats Units com una solució puntual, ara s’incorpora a tot el món i ja tenim cotxes sense conductor circulant a Los Angeles". El portaveu del gegant de l’aviació europeu també té clar que això és només al principi: "El primer pas són vehicles que mou un pilot per control remot i després seran sistemes automatitzats sense implicació humana directa". 

La fira Unvex ha servit com a aparador de les últimes novetats tecnològiques dels drons, que es mouen per terra, mar o aire. El fabricant noruec Paukner ha presentat el Black Hornet 4, un nanohelicòpter (19 centímetres i 77 grams) que es pot llançar amb una sola mà i permet als agents de forces especials reconèixer el terreny de dia o de nit. Ja el fan servir militars i policies als Estats Units, Noruega, Alemanya i altres països de l’OTAN.

La constructora naval espanyola Navantia també ha portat a la fira el seu dron: un patruller no tripulat al qual es poden incorporar vehicles aeris i submarins i que serveix per a la vigilància costanera, per a flotes militars híbrides (ja s’està provant en exercicis de l’OTAN) o per fer el manteniment de parcs eòlics marins. 

Javier Barcala, director de seguretat i vehicles aeris de la multinacional espanyola Indra, explica que s’estan centrant en els sistemes antidrons i en el futur caça de combat europeu, el FCAS, un aparell de nova generació que operarà amb un sistema de "núvol de combat": integrarà un eixam de drons, satèl·lits i fragates en una arquitectura de combat col·laborativa que permetrà als militars tenir dades en temps real de totes les plataformes i sensors integrats per tenir una visió de conjunt del camp de batalla . Els drons es comunicaran directament amb els avions i seran de diversos tipus i característiques d’acord amb el que requereixi cada missió. És un dels projectes estrella de la indústria militar europea, amb la participació d’Espanya, França i Alemanya amb un pressupost que pot arribar als 100.000 milions d’euros. Per a Barcala, "els drons són un complement a la guerra que poden operar els 356 dies de l’any les 24 hores del dia sense exposar vides". Les vides dels qui els comanden, esclar.

L’Eurodrone 

L’altre gran projecte europeu que s’ha vist a la fira és l’Eurodrone, que es preveu que sigui una realitat el 2030, amb la participació d’Airbus, la francesa Dassault i la italiana Leonardo. Es tracta d’un dron gegant (26 metres d’envergadura, més del doble que el seu competidor estatunidenc, el Reaper) que volarà a gairebé 500 kilòmetres per hora. S’està dissenyant per oferir una elevada capacitat de vigilància, reconeixement i intel·ligència, per volar 24 hores seguides i està dotat amb míssils.

El principal sensor de l’Eurodrone serà una avançada càmera que transmetrà imatges en temps real per assenyalar objectius de nit i de dia, a més d’un radar, un equip de geolocalització i comunicacions via satèl·lit, i equips de guerra electrònica. Això és el que s’ha publicitat, però el projecte és altament confidencial. El ministeri de Defensa espanyol ja ha pressupostat una inversió de 1.900 milions d’euros per comprar 12 d’aquests avions i les seves estacions de control. Ha de ser un dels pilars de l’anomenada "autonomia de defensa europea" respecte dels Estats Units. 

Alguns d’aquests aparells havien d’haver-se exhibit durant la fira a l’aeròdrom de Sabadell, però l’organització va cancel·lar aquesta activitat després que s’anunciés una acampada de grups solidaris amb Palestina. 

En una de les taules rodones de la fira, Pere Ferrer, director de Mossos d’Esquadra, va reconèixer que el els drons "estan transformant el nostre dia a dia i la nostra societat". A l’estand que la policia catalana tenia a Unvex es mostraven alguns dels aparells que la unitat de drons utilitza en la seva feia quotidiana: des de la vigilància de manifestacions i grans esdeveniments com la Patum de Berga fins al control d’incendis, la vigilància d’abocaments il·legals o la recerca de persones desaparegudes. Fa poc han incorporat un dron d’ala fixa que té més autonomia de vol i més abast, i alhora fa menys soroll que els multirotors, destinat a la vigilància costanera, la lluita contra el narcotràfic o la detecció de plantacions il·legals i que incorpora per primer cop un sistema d’intel·ligència artificial per analitzar imatges d’altra resolució. Els Mossos també compten amb equips d’inhibició de drons, com el sistema Kuppel, una espècie de cúpula digital que evita que els drons no autoritzats puguin sobrevolar Barcelona, l’aeroport del Prat o zones amb grans aglomeracions. 

I els usos civils?

Mentre que la indústria militar ho té tot de cara per construir aparells no tripulats, el sector civil ha desenvolupat una tecnologia que no acaba de tenir sortida per la manca de regulació. A la fira exposaven també les seves innovacions petites empreses que fan servir els drons per a usos civils, com extinció d’incendis, agricultura, transport de persones i paquets o treballs en alçada. Singular Aircraft és una empresa catalana que ha desenvolupat l’avió no tripulat més gran d’Europa, amb capacitat per transportar 4.000 quilos de càrrega. El seu director d’operacions, Miquel Ginovart, alerta que "la regulació europea va tard i a Espanya encara més". "Avions com el nostre no es poden basar en cap regulació perquè no existeix. Tenim tecnologies molt sofisticades però que no estan certificades. Hem d’anar a altres països per provar els nostres aparells". Tot just dimarts el govern espanyol va aprovar el primer decret que regula l’ús civil dels drons.