L'empenta imparable del kahanisme
Aquest mes d'agost hi ha hagut un incident entre el president d'Israel i un grup de ciutadans progressistes que es manifestaven contra el govern. Els manifestants recriminaven al president, Isaac Herzog, les actuacions de l'executiu de Benjamin Netanyahu, en especial les del ministre per a la Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir. Però Herzog es va defensar dient que ell estava en contra del kahanisme -posició que defensa que els àrabs que viuen a Israel són enemics dels jueus-, en referència a les pràctiques de Ben Gvir i altres ministres. L'incident no es va acabar aquí, perquè l'endemà Ben Gvir va dir que el president Herzog li havia comentat personalment en alguna ocasió que li agradava la feina que fa. Les declaracions deixaven Herzog al descobert i evidenciaven la distància entre el que diu en públic i el que diu en privat.
Què és el kahanisme i quina relació té amb el que està passant a Israel? El kahanisme és un moviment que va establir el rabí ortodox estatunidenc i israelià Meir Kahane, que va ser assassinat a Nova York el 1990 per un àrab. Kahane va ser un nom molt carismàtic i controvertit que va fundar el partit Kach i va arribar a ser diputat a la Knesset, el Parlament israelià. La seva figura s'assembla a la del rabí ultraortodox Avraham Kook, que fa un segle va acostar per primera vegada el judaisme ortodox al nacionalisme sionista. Anys després de la seva mort, les idees d'Avraham Kook van influir decisivament en la creació del nacionalisme religiós, que abans d'ell no existia. Aquesta ideologia religionista i nacionalista, i també messiànica, va establir les bases teòriques de l'ocupació dels territoris palestins just després de la guerra del 1967.
La ideologia de Meir Kahane, d'espoleta retardada, està donant ara els fruits que no va donar quan era viu. I l'encarnació més visible d'aquesta ideologia és el ministre Itamar Ben Gvir. Ben Gvir, seguidor de Kahane, ha fomentat l'extremisme en el passat, però ara ho fa des del govern, sostingut per un grup de diputats imprescindibles dins la coalició de Netanyahu.
Protegit per les estructures d'estat
Ben Gvir va pujar aquest mes d'agost a l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem, protegit per la policia, i va animar els jueus radicals a fer el mateix davant les càmeres de televisió. El ministre per a la Seguretat Nacional no perd cap oportunitat per desenvolupar la seva agenda kahanista, cosa que preocupa a altres responsables més moderats, però compta amb el suport del primer ministre Netanyahu.
El director del Shin Bet, els serveis d'intel·ligència interior d'Israel, Ronen Bar, va escriure la setmana passada una carta desesperada als ministres i a altres responsables en què denunciava el comportament extremista de Ben Gvir i el suport que la policia, el govern i l'exèrcit dona als extremistes. Ronen Bar va parlar obertament de "terrorisme jueu", un concepte que no és nou i que -segons diu- està fent molt de mal a l'estat, sobretot a la imatge exterior del país.
És difícil saber fins on arribarà el fanatisme dels sectors nacionalistes i religionistes, però certament pot tenir un resultat catastròfic per al sionisme tradicional. La involució identitària i sectària que experimenta Israel no és nova, però és preocupant. El kahanisme ja no és un sector marginal del país, sinó que ha arribat a dalt de tot de les estructures de l'estat i té la clau de la governabilitat.
