L’escalada dels preus dels aliments desestabilitza l’Àfrica occidental

Barcelona“Se’ns diu que hi ha coronavirus, però és el coronafome [fome vol dir 'gana' en crioll] el que ens afecta”, cridava una venedora de peix. El maig del 2020 un vídeo va circular a les xarxes de Guinea Bissau: dues dones protestaven contra les mesures anticovid que els dificultaven vendre al mercat. Des del febrer Guinea Bissau té nou president, l’autoproclamat Umaro Sissoco Embaló. Un any i mig després, les queixes s’han estès arreu del continent africà: l’augment del preu dels aliments ha desembocat en situacions d’inestabilitat política que, a l’Àfrica occidental, han acabat amb diversos cops d’estat militars. La FAO (l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) va anunciar fa pocs dies que els aliments bàsics han arribat al seu preu més alt de l'última dècada.

Guinea Bissau avui és un gran camp d’anacards dedicats a l’exportació. “Amílcar Cabral –el líder de la independència del país– estaria frustrat si ho veiés. Els agricultors no reben suport, i els que sí que en reben és només per cultivar anacards, un gran negoci per al govern”, explica a l’ARA l’escriptora de Guinea Bissau Yasmina Nuny. Afegeix que el preu d’un sac de 50 quilos d’arròs ha augmentat en 1.500 francs CFA (2 euros): “És una gran diferència per a una població que sovint ni tan sols guanya 60.000 francs (90 euros) al mes”. No és una situació excepcional: una trentena de països africans gasten més del 30% de les seves importacions en menjar i energia. A Guinea Bissau aquesta factura supera el 60%, i a Togo pràcticament frega el 70%.

Aquesta situació té traduccions polítiques immediates, segons l’analista Cherif Ag Mohamed Ibrahim. Des de Bamako, la capital de Mali, l’investigador recorda que els preus del pa van contribuir a la caiguda d’Omar al-Bashir al Sudan, i considera que el problema ha arribat al Sahel: “L’augment dels preus dels aliments ha agreujat la situació d’inseguretat a Mali. Les persones frustrades pels preus alts i l’atur s’han integrat al moviment que va acabar amb la caiguda del president Keita”. Des de l’inici de la pandèmia Mali ha patit dos cops d’estat que han acabat amb el coronel Assimi Goïta, de 38 anys, liderant una junta militar. El continent ha patit altres cops d’estat, l’últim aquesta setmana al Sudan. També n’hi ha hagut al Txad i a Guinea Conakry, mentre que al Senegal i a Nigèria hi ha hagut manifestacions que han acabat amb disturbis i morts pels trets de les forces de seguretat.

Per què ingressen poc?

Els països citats tenen un aspecte comú: han de pagar el menjar i l’energia exportant productes que, generalment, tenen poc valor afegit. El Txad i Nigèria venen petroli i després han d’importar gasolina; Guinea Conakry exporta bauxita, però els beneficis de vendre alumini se’ls queden els Estats Units, Rússia, la Xina i els Emirats Àrabs. El Senegal i Guinea Bissau exporten cacauets i anacards sense processar, i els preus són irregulars: com que el Fons Monetari Internacional (FMI) recomana als països més pobres que cultivin productes agrícoles similars, quan tots tenen una collita excel·lent, hi ha més oferta que compradors i els preus cauen.

L’any 2014 l’economista senegalès Ndongo Samba Sylla va escriure un llibre molt crític amb el concepte de comerç just concebut a Occident. A The fair trade scandal, Samba Sylla explicava com l’exportació de matèries primeres barates des de l’Àfrica era una conseqüència directa de les decisions dels països rics: “Els aranzels que utilitzen respecte als productes processats són molt més alts que els que apliquen als productes sense processar”, deia. Els exportadors africans s’han d’enfrontar a impostos altíssims si pretenen vendre xocolata a Europa, però tenen les portes obertes de bat a bat si el cacau es ven sense processar. D’aquesta manera es protegeix Nestlé, Ferrero o Lindt de possibles competidors i s’incentiva la desindustrialització de l’Àfrica.

D’altra banda, els productes agrícoles subsidiats per la UE escombren alguns dels productors locals dels països africans. A Mali o a Guinea Bissau, la llet en pols alemanya pot ser més barata que la llet produïda al país. L’autosuficiència alimentària és una assignatura pendent, i els intents recents a Mali han acabat en fracàs, segons Mohamed Ibrahim: “Els cacics del règim anterior van robar els diners destinats a comprar fertilitzants i van entregar fertilitzants adulterats als agricultors. La reducció de la producció per l’ús d’aquests fertilitzants va generar tanta frustració que alguns van decidir sabotejar les campanyes agrícoles”.

L’augment del preu dels aliments importats es deu a elements interns i externs. Les males infraestructures fan que el transport dels aliments a les zones rurals sigui més difícil: un encariment de la gasolina es tradueix en un encariment de tot allò que es transporta. En el cas de Mali, un país sense costa, la situació és més greu. Mohamed Ibrahim recorda que part d’aquesta població rural va decidir marxar a la capital a provar sort. Aquesta concentració de persones a la capital i la falta de solucions van accelerar el descrèdit del president Keita. A Mali, un país amb un salari mínim de 70 euros, el preu del quilo de carn –quan n’hi ha– és d’uns 5 euros.

Per què els preus han pujat tant?

L’escalada de preus del transport marítim ha afectat el món sencer, però als països africans l’impacte ha sigut més profund que a Europa: alguns gegants del transport marítim han preferit destinar els vaixells a les rutes més lucratives (Xina - Estats Units, Xina-Europa) i abandonar-ne d’altres. El resultat és que arriben menys contenidors als ports africans i això dispara el preu dels aliments importats.

En un estudi del 2011, la investigadora de Harvard Karla Z. Bertrand buscava les causes de l'augment desbocat del preu dels aliments d'aquell any, clau per entendre la Primavera Àrab. Bertrand deia que l’oferta i la demanda ja no eren els únics factors per entendre el moviment dels preus dels aliments: calia afegir-hi el rol de l’especulació a la borsa. Els capitals s’havien traslladat allà per obtenir la rendibilitat que havien perdut en altres sectors.

Deu anys després, la història rima. La recuperació de la demanda xinesa i les vacunes contra el covid van generar un pronòstic clar per a Goldman Sachs, un dels bancs d’inversió més importants del món. Aquest gener, un informe seu pronosticava un supercicle de matèries primeres, que anirien molt més enllà dels preus del segon semestre del 2020. Pocs mesos després, el blat ha registrat el preu més alt en una dècada. Els traders de matèries primeres de Goldman Sachs van guanyar 2.000 milions de dòlars el 2020. El preu de les accions de Glencore, un dels gegants del sector, s’ha doblat des del gener.

“Per protegir les indústries de Portugal, els africans són forçats a comprar productes portuguesos mediocres a preus altíssims i a vendre els seus productes als colons/comerciants a preus més baixos que el que guanyen els colons quan els revenen”, va dir Amílcar Cabral, líder independentista de Guinea Bissau i el Cap Verd, fa molts anys. Cabral, l’enginyer agrònom que volia canviar l’agricultura del seu país, va ser assassinat uns mesos abans de la independència, l’any 1973.