L'esperança que ve del nord: Europa confia en el gas de Noruega

OsloEn els últims deu anys, Oslo ha experimentat una espectacular transformació urbanística que l'ha convertit en la ciutat europea amb un creixement més gran. En part, això ha estat possible gràcies a una inversió intel·ligent de la riquesa derivada de les seves ingents reserves de combustibles fòssils. Segons el govern noruec, aquests ingressos encara augmentaran els pròxims anys gràcies a l'escalada dels preus i al compromís de les autoritats en incrementar l'exportació de gas als països europeus per intentar pal·liar el descens de la importació de gas rus a causa del conflicte d'Ucraïna.

"Hi ha un fort potencial per a un increment de vendes a Europa el 2022, cosa que significaria uns 100 Twh d'energia addicional per al mercat europeu", van afirmar el mes passat en una declaració conjunta Kadri Simon, la comissària europea de l'Energia, i el seu homòleg noruec, Terje Aasland. Noruega ja ha augmentat un 8% les exportacions de gas natural al Vell Continent (inclòs el Regne Unit), de manera que aquest any arribarà a la quantitat de 122.000 milions de metres cúbics. "Les empreses estan produint a la màxima capacitat", va dir Aasland. En concret, el gegant noruec Equinor, del qual el govern posseeix el 67% de les accions, ha autoritzat un augment de la producció d'almenys 1.400 milions de metres cúbics en dos dels seus camps principals: Oseberg i Heidrun.

Alternativa per a alguns països

“L'esforç de Noruega és destacable, però no podria substituir el gas rus si Putin tanqués l'aixeta… Ara bé, és molt important per a alguns països europeus en una situació delicada”, sosté Martin Jirusek, professor de la Universitat Masaryk a Txèquia especialitzat en energia. Jirusek es refereix sobretot als països bàltics i Polònia, que a partir d'aquesta tardor estaran vinculats amb Noruega a través d'un gasoducte que travessa Dinamarca. Aquests quatre països són els que han adoptat una actitud més hostil cap a Rússia després de la seva invasió d'Ucraïna i fins i tot han deixat de comprar combustibles fòssils abans que entrin en vigor les sancions europees.

En total, Noruega va cobrir el 20% de la demanda europea de gas el 2021, i els experts calculen que la xifra haurà pujat fins al 25% a finals d'aquest any." Aquest percentatge encara podria créixer més endavant si Europa és capaç de reduir el consum de gas, tal com pretén la Comissió Europea. Ara bé, veurem si això és possible", postil·la Jirusek. Noruega exporta pràcticament tot el gas que produeix.

La capacitat de creixement del sector del gas natural a Noruega és limitat, tant per qüestions logístiques com polítiques. "Els nous jaciments estan situats al nord del país, i amb les infraestructures actuals no es pot transportar molt més gas als gasoductes del sud que ens connecten amb Europa", explica Jakub M. Godzimirski, expert en Energia de l'Institut Noruec d'Afers Internacionals. "A més, hi ha un altre possible obstacle de tipus polític: hi ha alguns partits, sobretot els verds, que s'oposen a fer noves perforacions", afegeix.

La benzina més cara d'Europa

En molts aspectes, Noruega és un gegant energètic atípic –és el quart exportador mundial de gas i el setè de petroli–. Per exemple, no subsidia els derivats del petroli per als ciutadans. Mentre que el litre de gasolina pot arribar a costar menys que el d'aigua a països com Líbia o l'Iran, els conductors noruecs paguen la benzina més cara d'Europa. En concret, costa 2,53 euros per litre. Més de la meitat d'aquest preu correspon a impostos. A diferència de molts governs europeus, inclòs l'espanyol, el noruec no ha aplicat recentment cap rebaixa a les taxes per limitar la inflació.

“Les autoritats han posat en marxa una política molt ambiciosa de promoció del cotxe elèctric, i el cost de la benzina pretén desincentivar la compra de cotxes de motor de combustió”, apunta Godzimirski. Així, per exemple, no hi ha cap impost que gravi la compra de cotxes elèctrics, en cas d'embús aquests vehicles poden circular per carrils ràpids i no paguen per aparcar al carrer, o ho fan a un preu reduït. Les mesures han estat un èxit, i els cotxes elèctrics ja van representar més d'un 80% del total de vendes. Aquests automòbils constitueixen ja la meitat del parc automobilístic a Noruega, una fita inèdita al món sencer.

A diferència de la gasolina, l'executiu noruec sí que ha intervingut amb subvencions per limitar l'escalada de preus de l'electricitat, que va provocar fins i tot la celebració de manifestacions al sud del país. I és que els seus habitants van arribar a pagar a l'hivern un preu 100 vegades superior al dels compatriotes del nord. "Dos factors expliquen aquest fenomen: l'augment del preu a la resta d'Europa, ja que la xarxa elèctrica del sud està connectada amb altres països, i un nivell de l'aigua als embassaments inferior al que és habitual", explica Godzimirski, que recorda que fins al 97% de l'electricitat consumida a Noruega és d'origen hidroelèctric. Ni tan sols Escandinàvia es deslliura de les alteracions dels patrons de la pluviometria associades al canvi climàtic.