El líder d'Els Republicans defensa un pacte electoral amb Le Pen i obre una crisi a la dreta francesa

ParísEl tabú s'ha trencat també a França. El president d'Els Republicans, Éric Ciotti, ha anunciat aquest dimarts que vol pactar una aliança amb l'extrema dreta de Marine Le Pen per presentar-se junts a les pròximes eleccions legislatives, avançades pel president francès, Emmanuel Macron, per a finals de juny i principis de juliol. Si l'acord tira endavant, serà la primera vegada a França que un partit pacta anar de bracet de l'extrema dreta a unes eleccions. Es trencaria així definitivament el cordó sanitari.

Però l'acord no es pot donar per fet: l'anunci de Ciotti ha provocat la rebel·lió interna al partit. Pesos pesants de la formació conservadora com Valérie Pécresse, presidenta de la regió de París, o el president del Senat, Gérard Larcher, s'han mostrat en contra de pactar amb Le Pen de manera contundent. Algunes veus d'Els Republicans han demanat fins i tot la dimissió de Ciotti, que representa l'ala més conservadora del partit. "Per a mi l'amenaça és França Insubmisa", ha argumentat Ciotti. La qüestió ha provocat un sisme i amenaça amb provocar un trencament de la formació.

Després de les crítiques de diputats i càrrecs del partit a Ciotti, quan semblava que finalment no hi hauria pacte, el president de Reagrupament Nacional i mà dreta de Le Pen, Jordan Bardella, ha sortit aquest vespre a donar la "benvinguda" a l'acord assolit amb Ciotti per a les legislatives, segons el qual, ha dit, els diputats d'Els Republicans "sortints o investits comptaran amb el suport de Reagrupament Nacional". Segons Bardella, se sumaran al pacte "algunes desenes" de diputats. Ciotti no ha confirmat el pacte.

Decisió valenta

Bardella ha destacat els tres grans eixos temàtics en què es basa l'acord: poder adquisitiu, seguretat i immigració. La mateixa Marine Le Pen havia sortit hores abans a felicitar Ciotti per la seva "decisió valenta". En canvi, Reagrupament Nacional rebutja una unió amb l'altre partit d'extrema dreta: la Reconquesta d'Eric Zemmour.

L'aliança de la dreta tradicional amb l'extrema dreta per a aquestes eleccions suposa un revés duríssim per a Macron, especialment després que els partits d'esquerra anunciessin també una aliança per concórrer plegades a les legislatives. Les aliances de les esquerres, d'una banda, i les dels conservadors amb l'extrema dreta, de l'altra, aïllen el president, que ja no té cap gran partit moderat amb qui pactar, ni els socialistes ni Els Republicans. Els dos partits s'han desmarcat de la proposta del president de fer front comú perquè Le Pen no guanyi. Les aliances limiten les possibilitats de Macron d'ampliar la seva majoria parlamentària i el situen en una posició molt complicada, que probablement no s'esperava quan va decidir dissoldre l'Assemblea. Macron ja ha sortit a dir que en qualsevol cas no es planteja dimitir, arran de les especulacions d'alguns mitjans francesos.

Aliança d'esquerres

La dissolució de l'Assemblea Nacional francesa i la convocatòria d'eleccions legislatives per al 30 de juny i el 7 de juliol van agafar a contrapeu tots els partits de l'oposició. L'estratègia de l'inquilí de l'Elisi era, de fet, convocar unes eleccions pràcticament sense marge de temps per teixir aliances. No comptava amb la reactivitat de l'esquerra. Però les formacions han posat la cinquena marxa i en 24 hores els quatre principals partits d'esquerra –socialistes, França Insubmisa, ecologistes i comunistes– anunciaven un acord per concórrer junts als comicis amb un objectiu clar: barrar el pas a l'extrema dreta.

Les formacions d'esquerres volen reproduir el Front Popular francès del 1936, quan els partits d'esquerres, que mantenien posicions que semblaven irreconciliables, es van unir per a les legislatives davant la por al feixisme que impregnava Europa i a la crisi econòmica. En aquella ocasió l'aliança dels partits d'esquerres va guanyar les eleccions i gràcies a aquella majoria de socialistes, comunistes i radicals-socialistes, França va fer un pas històric en els drets dels treballadors, com la setmana laboral de 40 hores i les vacances pagades, tot i que no va servir per ajudar els republicans espanyols contra Franco.

En ple segle XXI i en un altre context, les esquerres també s'uneixen en un nou front popular. La rapidesa amb què s'ha tancat l'aliança i la capacitat de posar-se d'acord quan tots els ponts semblaven trencats també han sorprès, sobretot si es té en compte les difícils relacions en els últims mesos entre formacions com la França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon –anomenada esquerra radical– i els socialistes. Però la gravetat del moment, amb la possibilitat real que l'extrema dreta de Le Pen domini l'Assemblea després dels resultats històrics de les eleccions europees, no deixava alternativa a l'esquerra francesa.

Un únic candidat comú

"Fem d'aquesta emergència una oportunitat, el país necessita una sortida", ha destacat el diputat de LFI François Ruffin. "El front popular és un compromís que va molt més enllà de nosaltres mateixos", afirmava el líder dels socialistes, Olivier Faure. Les quatre formacions ja havien tancat una aliança postelectoral el 2022 per fer front comú a l'Assemblea, però l'anomenada NUPES estava fracturada. Ara l'aliança es tanca abans de les eleccions legislatives, i això ofereix més bones perspectives a l'esquerra perquè presentaran una única candidatura a cada circumscripció per evitar la fragmentació i augmentar les possibilitats d'aconseguir diputats. A diferència de l'acord de NUPES, en què cada partit presentava els seus candidats i es comprometia a una política comuna un cop fossin elegits diputats a l'Assemblea, en aquest cas els partits acordaran un sol representant per a cada circumscripció, cosa que complica les negociacions.

La victòria històrica de l'extrema dreta a les eleccions europees de diumenge ha provocat protestes al carrer. Centenars de persones s'han manifestat en ciutats com París, Marsella i Estrasburg contra Le Pen. Aquest dilluns a la nit, a la capital francesa –on l'extrema dreta va obtenir els pitjors resultats– s'han viscut alguns enfrontaments entre la policia i els manifestants. Diversos sindicats han fet una crida a noves mobilitzacions per al cap de setmana vinent.