L'esquerra, indignada amb Macron perquè li ha tancat la porta al govern: "És la negació de la democràcia"

PARISGairebé dos mesos després de les eleccions legislatives, França encara no té ni nou primer ministre ni nou govern. Havent consultat durant els últims dies totes les forces polítiques de l'Assemblea Nacional, el president de la República, Emmanuel Macron, s'ha refermat en la idea que ja va llançar just després de les eleccions del 7 de juliol: no deixarà el govern en mans del Nou Front Popular (NFP) –l'aliança dels partits d'esquerra– tot i ser el grup més nombrós de l'Assemblea, guanyador d'unes eleccions que van deixar un hemicicle sense majories àmplies. "L'estabilitat del nostre país imposa no optar per aquesta possibilitat", es justificava dilluns al vespre el president en un comunicat.

Segons l'inquilí de l'Elisi, nomenar una primera ministra i un govern de l'NFP provocaria la presentació "immediata" d'una moció de censura per part de formacions de la dreta i l'extrema dreta que faria caure el govern. Per als partits d'esquerres, la decisió és una galleda d'aigua freda.

El cop de porta definitiu de Macron a nomenar com a primera ministra la candidata presentada per l'esquerra, Lucie Castets, ha provocat aquest dimarts una onada de dures crítiques contra el president. Castets, erigida en portaveu de l'NFP, ha qualificat la decisió de Macron de "negació de la democràcia" i ha fet una crida a la mobilització en unes declaracions a France Inter. "La democràcia no significa res als ulls del president, i això ho trobo extremadament perillós", ha advertit.

La França Insubmisa (LFI) ha anat més enllà i ha posat data a la mobilització al carrer. El líder del partit homòleg de Podem, Jean-Luc Mélenchon, ha convocat la ciutadania a una manifestació el 7 de setembre i ha anunciat que la seva formació vol presentar una moció de destitució, una via que permetria fer plegar el president de la República. És molt poc probable que una moció d'aquest tipus, pensada per a casos i situacions molt excepcionals, tiri endavant.

Deriva il·liberal

Els socialistes, socis de l'LFI en el Nou Front Popular, s'han desmarcat de la proposta de Mélenchon per destituir Macron. El seu líder, Olivier Faure, ha admès que no serviria de res presentar-la perquè calen majories molt àmplies per aprovar la moció. Tampoc hi han donat un suport explícit els Verds. Els ecologistes, però, han estat també molt crítics amb el no del president a nomenar Castets. "Ens estan robant les eleccions i estem enmig d'una deriva il·liberal", ha lamentat la líder dels Verds, Marine Tondelier.

L'inquilí de l'Elisi va reprendre els contactes amb els partits un cop acabats els Jocs Olímpics i els ha intensificat des de divendres passat, però fins ara les converses no han tingut èxit i Macron ja sospesa nomenar un primer ministre que sigui una figura que compti amb el suport dels partits centristes i de la dreta i l'esquerra moderades. L'objectiu és trobar un cap de govern i un executiu que no siguin derrocats per l'Assemblea, una tasca complicada per la falta de majories clares. "Soc conscient de la urgència de la situació", ha admès Macron aquest dimarts davant els diputats centristes del grup parlamentari Liot.

Rècord històric sense nou govern

Tot i que a altres països és habitual estar setmanes o mesos sense govern després d'unes eleccions, a França la situació és inèdita. Habitualment, és qüestió de dies. Gairebé dos mesos d'interregne és un rècord a la V República. Però el resultat de les eleccions legislatives també va dibuixar una Assemblea Nacional sense cap majoria clara, un fet que Emmanuel Macron està aprofitant per intentar conservar la seva influència i salvar el seu llegat com a president. La prioritat per a la coalició d'esquerres si aconsegueix presidir el govern és fer marxa enrere en la reforma de les pensions, la reforma política més important que ha impulsat Macron i que allargava fins als 64 anys l'edat de jubilació.