Santiago de XileTal com havien pronosticat les enquestes, la candidata Luisa González, hereva de la Revolució Ciutadana de l’expresident Rafael Correa (2007-2017), ha guanyat la primera volta de les eleccions a l’Equador (el 33,1% dels vots amb el 78% escrutat) que s'han celebrat aquest diumenge. El segon candidat més votat ha estat l’empresari Daniel Noboa, que, en canvi, sí que ha estat la sorpresa de la nit (24,1% dels vots). El polític, de centredreta, el més jove dels vuit que competien, es disputava la segona posició amb Christian Zurita (16,2%), substitut de Fernando Villavicencio, assassinat el passat 9 d’agost; amb Jan Topic (14,6%), conegut com el Bukele equatorià, i amb Otto Sonnenholzner (7,1%), exvicepresident de Lenín Moreno (2017-2021), que han quedat en tercera, quarta i cinquena posició, respectivament.
Les eleccions s'han celebrat amb importants mesures de seguretat. Els votants eren escorcollats abans d'entrar als col·legis electorals i les autoritats van recomanar que hi anessin sense bosses ni motxilles. El candidat Christian Zurita s'hi va presentar amb casc, armilla antibales i escortat per militars i policies d'elit que van fer servir un escut antibales desplegable per protegir-lo. El Consell Nacional Electoral ha denunciat que el sistema de vot a l'exterior va patir ciberatacs en diversos països, com l'Índia, Bangladesh, el Pakistan, Rússia i la Xina. La participació va ser del 82,26%, en un país on votar és obligatori.
“És la primera vegada a la història de l’Equador que una dona obté un percentatge tan alt en la primera volta i que guanya les eleccions per ser la presidenta”, ha declarat Luisa González, la candidata guanyadora, després del seu triomf a les urnes. La Revolució Ciutadana, un dels moviments de l’esquerra tradicional llatinoamericana, passa per un bon moment, tot i l’escenari de violència i tensió que viu el país des dels últims tres anys, accentuat durant la campanya electoral. El bloc de Correa, que ell mateix controla des de Bèlgica, on viu arran d’una condemna per corrupció, va guanyar còmodament les eleccions locals i regionals al febrer.
“Hi ha un vot dur del correïsme que supera el 30% i, tot i que l’assassinat de Villavicencio ha afectat els seus resultats, no ha modificat el vot d’aquest sector”, explica l’acadèmica equatoriana i experta en comunicació política Caroline Ávila.
“No es perfilava entre els favorits”
Daniel Noboa, fill del multimilionari Álvaro Noboa, propietari de l’exportadora de plàtans més important del país, s’aparta de la política tradicional que la ciutadania equatoriana ha avorrit i s’enfoca en la seguretat, la producció i el treball. “A partir de demà hem de tornar a començar de nou, tornem a fer campanya”, ha assegurat abans d’advertir que està obert a acollir altres forces polítiques, però que “no farà cap coalició, perquè són un lligam”.
“Noboa no es perfilava entre els favorits, però les enquestes apuntaven a un percentatge d’indecisió molt alt que era difícil saber com es distribuiria, tenint en compte que el vot és obligatori”, diu la politòloga de la Universitat de Cuenca Angélica Abad. “Va fer un bon paper durant el debat presidencial, i això va impulsar la seva campanya i ha despertat l’atenció dels votants més indecisos”, afegeix Ávila.
Entre les preferències per disputar la segona volta sonaven Sonnenholzner, Topic i Zurita. Els dos primers per haver promès mà dura contra el crim organitzat en un moment en què el país viu una profunda crisi de seguretat i té els índexs d’homicidis disparats. El tercer, perquè malgrat que no se sabia l’impacte real en l’electorat, s’intuïa que el magnicidi contra el candidat Villavicencio, la cara i el nom del qual apareixien aquest diumenge a la papereta, podia acabar beneficiant-lo a les urnes.
Avui mateix començarà la campanya de cara a la segona volta, que se celebrarà el 15 d’octubre amb la polarització entre partidaris i detractors de l’expresident Correa encara més marcada: “Serà difícil per al correïsme, perquè en el balotatge l’elecció sol ser encara més dividida i, normalment, l’anticorreïsme s’uneix”, apunta Caroline Ávila.
Segons ella, González tindrà el repte de “convocar la unitat de les forces del seu moviment en clau més integradora i atraure el vot dels joves”, mentre que Noboa haurà de “consolidar el vot de la dreta sense entrar-hi en conflicte i representar millor la lluita contra la inseguretat”, principal preocupació de la societat equatoriana.
President o presidenta per poc temps
El president electe ho serà per poc temps. Serà al poder menys d’un any i mig, fins que conclogui el mandat de l’actual president, Guillermo Lasso, el maig del 2025. Fa tres mesos el mandatari va dissoldre l’Assemblea, de majoria opositora, i va convocar eleccions anticipades, a través del mecanisme conegut com a mort creuada, per evitar una moció de censura per acusacions de suposada corrupció. Avui ha declarat que, com que “va tornar el poder al poble, serà el poble qui esculli”.
El 59% dels equatorians voten en plebiscit que es deixi d'explotar el petroli de l'Amazònia
El 58,99% dels equatorians han votat aquest diumenge en un plebiscit que es deixi d'explotar el petroli de l'anomenat Bloc 43-ITT, un important jaciment de cru situat al Parc Nacional Yasuní, considerat el cor de l'Amazònia al país. Només el 41,01% s'han mostrat a favor que es mantinguin els treballs d'extracció amb el 93% de les paperetes escrutades. El referèndum, promogut pel col·lectiu ambientalista Yasunidos, marca un precedent mundial sobre l'explotació dels recursos naturals. En total, 13,4 milions d'equatorians estaven cridats a les urnes. La participació ha estat especialment alta: han votat el 82,26% dels electors.
Del Bloc 43-ITT se n'extreuen cada dia 55.000 barrils de cru, que equivalen a l'11% de la producció nacional de petroli de l'Equador i que aporten al govern beneficis per un valor de 1.200 milions de dòlars. Malgrat això, la majoria dels equatorians han preferit preservar aquesta zona, que és una àrea natural protegida de més d'un milió d'hectàrees, on hi ha més de 2.000 espècies d'arbres i arbustos i centenars de mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos. Els ambientalistes consideren que els diners que el govern deixarà d'ingressar amb l'explotació d'aquesta zona es podran compensar amb un impost a la riquesa.