L’estigma de la menstruació aïlla les dones de Tanzània

Arusha (tanzània)La Joya [pseudònim per protegir la privacitat], una noia de 17 anys del Kilimanjaro, no sabia usar una compresa menstrual. No n’havia vist mai cap. “Mai vaig parlar amb els meus pares sobre la menstruació”, diu. Explica que un dia li va demanar diners a la seva mare dient-li que necessitava uns llibres per a l’escola, perquè tenia vergonya de dir-li que necessitava compreses. En va agafar una, la va tallar a trossos i se’ls va introduir dins la vagina. “Fins que no vaig venir a classe no vaig aprendre la manera correcta de posar-me-la ni em van informar sobre higiene menstrual”.

A Tanzània, com en molts altres països, la menstruació es considera un tabú, s’estigmatitza i s’amaga. A causa de la vergonya, la poca informació i el difícil accés als productes sanitaris, les dones i nenes solen aïllar-se a casa quan tenen la regla i no participen en cap activitat: no van a l’església, i fins i tot falten a l’escola. Adelaide Deogratius, professora de Blue Sky School, a Nambala, Arusha, explica com va mantenir en secret la seva primera experiència amb la menstruació: “Ningú me n’havia parlat mai, estava en xoc, no l’hi vaig dir a ningú i rentava les calces d’amagat”. Després de tres dies va decidir explicar-ho a la seva mare, que li va donar alguns consells.

Veronica Urio, una altra professora de la mateixa escola, explica el perquè del tabú: “La societat pensa que estàs bruta i per això has d’apartar-te”. Es mostra esperançada i comenta que les coses van canviant gràcies a l’educació. Ella ja n’ha parlat amb les seves filles petites i confessa rient: “Ara no paren de preguntar-me quan els vindrà, i volen que els compri ja les compreses”.

Però es calcula que el 85% de les noies i dones de Tanzània no tenen accés a compreses i tampons, algunes perquè no poden permetre-s’ho, i d’altres perquè no tenen on comprar-los, sobretot en les zones rurals. Algunes utilitzen alternatives com trossos de roba kanga, una tela gruixuda que s’usa per confeccionar els vestits tradicionals a l’Àfrica oriental, o fins i tot ugali, un plat tradicional fet de farinetes de blat. Materials poc higiènics que les exposen a infeccions.

Compreses de tela i copes menstruals, l'alternativa

A poc a poc van arribant també les compreses de tela reutilitzables o les copes menstruals, una alternativa ecològica, duradora i econòmica. Organitzacions com Femme International i Tafcom fan tallers per confeccionar-ne dins d’un curs de sastreria.

Els tallers combinen educació, parlen sobre l’estigma de la menstruació, desmuntant mites i tabús, i també distribueixen kits, amb calces, sabó, copa menstrual i un pack de compreses reutilitzables. Elia Mahusi, facilitador del projecte i un dels encarregats d’aquests tallers, explica que algunes noies encara tenen vergonya al parlar en públic sobre la menstruació i que falten a escola perquè “no se senten còmodes durant el període”. Magreth Nyaki, assistent personal, alerta que les nenes i dones opten per ocultar les compreses o les peces de tela a l’habitació, de manera que no s’assequen bé i el risc d’infecció augmenta.

Des de Femme es van adonar que mitjançant l’educació l’estigma pot abordar-se i ajudar les nenes i dones a continuar participant en l’escola i en la seva comunitat: el 78% de les que participen en el programa diuen que ara tenen una activitat normal o gairebé normal. Ara un dels seus reptes és incloure-hi també els nois, “perquè almenys prenguin consciència”, puntualitza Mahusi. Segons Urio, els homes no saben bé què és la menstruació, “són problemes de la dona”, i afegeix: “No volen dir ni la paraula”. Segons Nyaki, això va canviant a poc a poc: “Necessitem que homes i dones, nenes i nens, tots junts, en siguin conscients”.