L’exèrcit d’Israel s’enreda a Gaza per la manca de planificació
Les tropes de Tel-Aviv han hagut de retornar diverses vegades a zones de la Franja d’on s’havien retirat prèviament perquè Hamàs ha estat capaç de ressorgir-hi
El CaireA principis d’abril, l’exèrcit israelià va anunciar que la seva 98a divisió havia conclòs una missió a Khan Younis, una ciutat del sud de Gaza, i que abandonaria la Franja per un temps abans d’afrontar noves operacions militars. Un mes després, la unitat s’estava preparant per participar en l’assalt de Rafah, la ciutat més al sud del territori i on s’amuntega la majoria de la població, que ha estat forçosament desplaçada en gairebé més de 7 mesos d'ofensiva. Però els plans van canviar abruptament fa cosa d’una setmana.
Diumenge passat l’exèrcit va informar que la divisió havia estat enviada a l’altre extrem de l’enclavament palestí, concretament a Jabalia, una de les ciutats més septentrionals, després que els serveis d’intel·ligència israelians haguessin detectat que Hamàs i altres faccions palestines havien començat a ressorgir-hi i a restaurar-hi la seva infraestructura.
El moviment és, de fet, un pas enrere. Al desembre el mateix exèrcit israelià afirmava que havia derrotat Hamàs al nord de Gaza, inclosa Jabalia, que va ser un dels primers llocs que van envair. Cinc mesos després, es tornen a trobar al mateix lloc. I tot i que ja havien avançat que realitzarien incursions com aquesta, el nou assalt a Jabalia ha tornat a evidenciar les llacunes de l’ofensiva a Gaza, la falta de planificació i la llunyania d’una victòria total, fet que està generant una exasperació creixent dins i fora del país.
Aquest dimecres el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, va reclamar al seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, que aclareixi que Israel no establirà a Gaza ni un control civil ni un govern militar, i que plantejarà “immediatament una alternativa de govern a Hamàs” perquè “els èxits de la guerra s’estan erosionant”. Netanyahu va respondre ràpidament amb un vídeo a les xarxes socials, en el qual va reiterar que, mentre Hamàs segueixi en peu, “cap altre organisme entrarà a gestionar els assumptes civils” de la Franja.
La majoria de tropes de l’exèrcit israelià es van retirar de Gaza a l’abril, i les que s’hi van quedar es van concentrar en un corredor que parteix el territori en dos. Això ha permès que Hamàs i altres faccions palestines, fent ús de l’extensa xarxa de túnels sota la Franja, hagin pogut reorganitzar-se amb cert èxit en zones on l’exèrcit d’Israel s’havia retirat. Conscients de la gran diferència de capacitats militars, Hamàs està apostant per una guerra de desgast. I es creu que, amb les seves accions al nord, també pretén evidenciar que Israel no aconseguirà tampoc imposar-se encara que llanci un assalt a gran escala contra Rafah.
A més de Jabalia, fins dimecres l’exèrcit israelià també va estar operant en un barri de la ciutat de Gaza, Zeitoun, per tercer cop des del febrer. Prèviament, durant la segona meitat de març, Israel s’havia enfrontat a crítiques similars quan va llançar amb el mateix pretext un segon assalt devastador al principal hospital de la Franja, Al-Shifa.
Càlculs polítics
Un dels principals motius darrere la falta de planificació d’Israel a Gaza més enllà de l’ofensiva estrictament militar són els càlculs de Netanyahu, que molts consideren que busca allargar la guerra i posposar un procés polític tant com sigui possible per evitar un debat que molt probablement dinamitaria la seva coalició de govern i el faria caure. En aquest sentit, el sector més ultradretà de l’executiu rebutja frontalment qualsevol acord polític amb el poble palestí i advoca obertament per reocupar Gaza.
Tanmateix, la pressió sobre Netanyahu també està creixent en diversos fronts domèstics. Recentment, alts càrrecs de l’exèrcit i d’agències de seguretat li han retret a Netanyahu que encara no hagi definit un pla polític per al dia després a la Franja, tot i que les crítiques de l’exèrcit també han generat reprovació perquè coneixien la falta d’estratègia quan van ordenar l’assalt a Gaza.
Encara que els nivells d’aprovació de l’ofensiva entre els israelians es mantenen elevats, també està augmentant la pressió sobre el govern de familiars dels ostatges retinguts per Hamàs. A ells s'hi sumen els pares dels soldats enviats a Rafah i a zones com Jabalia, i membres de l’oposició que a l’inici de la guerra van accedir a formar un govern unitari amb Netanyahu i que se senten cada vegada més frustrats amb la seva gestió del conflicte.
Des de l’exterior, els Estats Units també estan demanant un pla a Tel-Aviv de forma cada cop més oberta. El president Joe Biden va afirmar en una entrevista amb la CNN la setmana passada que Israel “ha de pensar en el que passarà quan s’acabi” l’ofensiva. I el secretari d’Estat, Antony Blinken, va reiterar dimecres des de Kíiv que “comptar amb un pla clar i concret per al dia de després del conflicte a Gaza” és una “necessitat imperiosa”.
