L'èxit del primer intercanvi estabilitza l'alto el foc a Gaza

El CaireMalgrat les maniobres dilatòries del govern israelià i l’endarreriment inicial de l’entrada en vigor de l’alto el foc entre Hamàs i Israel, les crítiques dues primeres jornades de treva s’han succeït sense grans incidents a Gaza. Després del primer intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins, aquest dilluns transcorre amb una relativa calma a la Franja. L'ajuda humanitària també ha començat a augmentar, un pas vital per poder pal·liar la catastròfica crisi humanitària després de quinze mesos de guerra.

Després d’una llarga i tensa espera, 90 presoners palestins –dones i menors d’edat– van ser alliberats dilluns a la matinada a canvi de les tres ostatges israelianes lliurades hores abans per Hamàs en el marc de l’acord amb Israel. Les dones palestines i els menors van sortir de la presó d’Offer a Ramallah, a la Cisjordània ocupada, i van ser traslladades amb dos autobusos de la Creu Roja fins a una plaça de la ciutat on van ser rebudes enmig d’escenes d’alegria per una multitud de familiars i amics.

Aquest primer grup de presoners estava format per 69 dones i 21 adolescents –el més petit de 12 anys– de Cisjordània i Jerusalem Est, i molts es trobaven en detenció administrativa, una figura legal a Israel que permet l’empresonament sense càrrecs i prorrogable. La presonera alliberada més coneguda era Khalida Jarrar, de 62 anys, una diputada del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina que havia passat més de sis mesos en una cel·la d’aïllament. Com Jarrar, alguns palestins alliberats es trobaven en un fràgil estat de salut i van descriure les dures condicions que havien hagut d'aguantar a la presó.

Les tres ostatges israelianes alliberades per Hamàs diumenge, al seu torn, es troben en un “estat estable”, segons va declarar a mitjans locals el subdirector de l’hospital a prop de Tel-Aviv on van ser traslladades, tot i que va precisar que necessitaran dies per completar tots els exàmens mèdics. La mare d’una de les ostatges, Mandy Damari, també va assegurar dilluns en un comunicat que la seva filla, que va perdre dos dits durant els atacs del 7 d’octubre del 2023, “es troba molt millor del que qualsevol de nosaltres podia haver previst”.

Una operació "complexa"

La Creu Roja, que ha facilitat l'operació d'intercanvi, va admetre dilluns que va ser “complexa”, però la seva presidenta, Mirjana Spoljaric, va declarar que “més famílies esperen ansioses que els seus éssers estimats tornin a casa”. Durant la primera fase de l’acord d’alto el foc, que ha de durar sis setmanes, està previst que Hamàs alliberi 33 ostatges i que Israel deixi en llibertat més de 1.900 presos.

Un altre aspecte clau de l’acord entre Hamàs i Israel és el compromís de les autoritats israelianes de permetre un augment substancial de l’ajuda humanitària a Gaza. Diumenge, durant la primera jornada de treva, més de 630 camions amb subministraments bàsics van entrar a la Franja, segons va informar l’agència de l’ONU d'afers humanitaris (OCHA). Almenys 300 es van dirigir al nord, la zona més castigada i arrasada per l’exèrcit israelià. Està previst que en aquesta primera fase de la treva puguin entrar a Gaza uns 600 camions de mitjana al dia.

Bona part d’aquests carregaments provenen d’Egipte, que entre diumenge i dilluns hi ha enviat més de 600 camions. Però els combois egipcis no entren a Gaza directament, malgrat que és la ruta més curta, pels requeriments d’inspecció de les autoritats israelianes i la destrucció de la banda palestina del pas de Rafah, que connecta Egipte amb la Franja i va ser ocupada i destruïda el maig passat per tropes israelianes. Per aquests motius, els camions egipcis han de desviar-se fins al pas d’Al Auja, entre Egipte i Israel, i després pel de Karam Abu Salem, entre Israel i la Franja, cosa que està alentint el procés i limitant l'enviament d’ajuda, segons va poder constatar l’ARA des del pas de Rafah diumenge.

Retorn al nord

Dins de Gaza, la continuïtat de l’alto el foc ha portat una certa calma i moltes famílies han començat a tornar a les seves ciutats per avaluar la magnitud dels danys causats per l’exèrcit israelià i intentar localitzar familiars sota les runes. Les tropes israelianes, al seu torn, s’han anat retirant des de diumenge de zones densament poblades, tot i que encara estan desplegades en una zona coixí al voltant de la Franja on la població no pot tornar.

On sí que ha esclatat la tensió ha estat a Cisjordània. Durant la nit de diumenge a dilluns, desenes de colons van atacar diversos pobles palestins i hi van incendiar cases i vehicles, segons va documentar el grup de drets humans israelià Yesh Din. Alhora, un soldat israelià va morir en la detonació d’un artefacte explosiu en una localitat del nord de Cisjordània i el cap de l’estat major de l’exèrcit, Herzi Halevi, va declarar que s’estan preparant per dur a terme “operacions significatives” a la regió.