L'extrema dreta alemanya atia la retòrica contra els migrants per l'atac de Solingen
Olaf Scholz promet endurir les lleis sobre tinença d'armes i augmentar les deportacions de persones sense papers
BarcelonaL'atac amb ganivet que va causar la mort de tres persones divendres a la nit a la ciutat de Solingen, a l'oest d'Alemanya, ha tornat a situar la immigració i el terrorisme islamista en el primer lloc de l'agenda política, just quan falta una setmana per a les eleccions regionals de diumenge vinent, en què l'extrema dreta que representa Alternativa per a Alemanya (AfD) parteix com a primera força a les enquestes. De fet, a dos dels estats federats, Saxònia i Turíngia, l'atemptat s'ha convertit en un pilar de la seva campanya.
L'endemà que un immigrant sirià sol·licitant d'asil fos arrestat a Solingen sota la sospita d'haver matat a punyalades tres persones i haver-ne ferit vuit més, Björn Höcke, líder del partit a Turíngia, va afirmar que l'episodi demostra el fracàs del multiculturalisme. "Aquesta és la vostra "diversitat"? Quan la gent és tallada a trossos amb matxets o massacrada horriblement com a animals, com a Solingen?", va dir Höcke diumenge, en un míting de l'AfD a la petita ciutat oriental de Bad Frankenhausen. Amb anterioritat, ja havia sigut multat amb 17.000 euros per utilitzar eslògans nazis en una altra concentració. "Aquest experiment multicultural al nostre país portarà al col·lapse de la llei i l'ordre, al saqueig del nostre sistema de benestar i a la pèrdua de la nostra identitat", va dir a la multitud.
Pressió sobre el govern
Per la seva banda, aquest dilluns el canceller Olaf Scholz s'ha traslladat a Solingen, a l'estat occidental de Renània del Nord-Westfàlia, per dipositar una rosa blanca on va tenir lloc un atac que ha posat de manifest l'amenaça que suposa el terror islamista i el fracàs que l'opinió pública té sobre com el seu govern fa front a la immigració il·legal. El sospitós era un refugiat sirià que se suposava que havia de ser deportat a Bulgària l'any passat, però que va poder quedar-se a Alemanya.
Scholz ha promès endurir les lleis alemanyes sobre armes, especialment ganivets, reduir l'entrada de migrants irregulars i augmentar les deportacions. I ha destacat que les expulsions han augmentat el 30% aquest any, i dos terços des del 2021. Però això no era motiu "per abaixar la guàrdia". Scholz també ha promès tractar amb fermesa el terrorisme islamista: "No permetrem que la nostra cohesió social sigui destruïda per malvats criminals que persegueixen les intencions més dolentes".
Però altres veus polítiques, fins i tot dins del mateix partit del canceller Scholz, han advertit contra una resposta irresponsable, especialment qualsevol intent de restringir el dret d'asil consagrat a la Constitució alemanya. "No podem reaccionar davant d'això tancant la porta a la cara a la gent que sovint fuig dels islamistes", ha dit Kevin Kühnert, secretari general dels socialdemòcrates de Scholz (SPD).
En qualsevol cas, el que és segur és que abans de l'atac de Solingen, l'AfD estava situada en primer lloc a les enquestes (32% a Saxònia i 30% Turíngia), per davant dels tres partits de la coalició de govern de Scholz —SPD, Verds i liberals— així com el principal partit d'oposició d'Alemanya, la Unió Democratacristiana (CDU). L'AfD ha fet de l'atemptat una raó més amb què martellejar el seu missatge contra els estrangers.
El presumpte autor dels assassinats, identificat només per les autoritats com Issa Al H, un sirià de 26 anys, va entrar a Alemanya el 2022 i va sol·licitar asil, petició que va ser rebutjada. L'any passat les autoritats tenien previst deportar-lo a Bulgària, el país per on havia entrat a la UE. Però es va amagar i l'expulsió no va tenir lloc finalment. L'Estat Islàmic es va atribuir l'atac, però no ha demostrat tenir-hi cap relació directa.