Canvi històric de govern a Polònia: l'europeista Tusk desbanca l'ultraconservador PiS

VarsòviaLes eleccions de Polònia han confirmat un canvi històric amb implicacions rellevants a la Unió Europea. Tal com auguraven els sondejos a peu d'urna, el partit ultraconservador PiS (Llei i Justícia) deixarà de governar en aquest país després de vuit anys encadenant majories absolutes i no podrà segellar un tercer mandat consecutiu. Ho farà, en el seu lloc, el bloc de l'oposició liderat pel candidat de Plataforma Cívica, l'expresident del Consell Europeu Donald Tusk. Dels 231 escons que es necessiten per formar govern, el partit de Tusk en sumaria 246 gràcies al suport de dues formacions minoritàries, Tercera Via i L'Esquerra.

Aquests càlculs, doncs, deixen sense efecte el fet que el PiS, liderat per Jaroslaw Kaczynski –tot i que el candidat era l'actual primer ministre, Mateusz Morawiecki–, hagi estat la força més votada amb un 36,1% dels vots –nou punts menys que a les anteriors eleccions–. Els seus 200 escons són insuficients per buscar una aliança amb Confederació, l'altre partit escorat a la seva dreta, que tan sols ha obtingut 12 escons i ha quedat en última posició.

És una victòria amarga per al PiS, que suposa la fi d'una etapa i l'inici d'una altra que liderarà Tusk, candidat de l'altra gran formació, Plataforma Cívica, que ha aconseguit el 30% dels suports. El recompte de vots, que s'acabarà aquest dimarts –tot i que aquest dilluns al vespre ja hi ha el 95% escrutat– ha estat d'infart, en alguns moments molt renyit, però finalment ha confirmat el que ja deixaven entreveure els sondejos a peu d'urna.

Els resultats són un cop duríssim per al PiS després de dos mandats ocupant amb molt de poder la majoria de les institucions poloneses. “Independentment de si estem al govern o a l'oposició, no deixarem que Polònia sigui traïda”, advertia ahir a la nit el president del partit, Kaczynski, que ha sigut el rostre d'aquesta formació durant tota la campanya electoral. Res a veure amb l'alegria expressada per Tusk, també diumenge a la nit: “Mai he estat tan feliç en la meva vida. Ha guanyat Polònia, ha guanyat la democràcia. Els hem fet fora del poder”.

Aquesta és una nova oportunitat per a Tusk, que ja va ser primer ministre en dues legislatures consecutives (del 2007 al 2014), l'última marcada per la crisi econòmica. La situació d'ara no és comparable a la d'aquell moment, però l'elevada inflació a Polònia ha generat molt malestar entre els polonesos. Carismàtic i respectat dins la seva formació, Tusk és un veterà de la política que ha ignorat els constants insults de diversos membres del PiS durant tota la campanya electoral. "És l'encarnació del mal", va dir Kaczynski aquest estiu en una roda de premsa.

Per engegar un nou govern, el líder de Plataforma Cívica necessitarà fer coalició amb els seus dos socis potencials: Tercera Via i L'Esquerra. Governar junts, però, no serà una tasca fàcil, tal com adverteix Aleks Szczerbiak, professor de política a la Universitat de Sussex. “Tots tres tenen en comú voler acabar amb el PiS. Però serà molt difícil que puguin presentar un programa polític coherent per les seves diferències ideològiques”. Les discrepàncies podrien sorgir especialment amb L'Esquerra, amb una ideologia molt més progressista que el partit de Tusk.

L'arribada del també expresident del Consell Europeu es llegeix també com una nova oportunitat per recuperar les relacions amb Brussel·les. La Unió Europea estava ben amatent als comicis d'aquest cap de setmana. Si Tusk se'n surt a l'hora de formar govern, a Brussel·les respiraran tranquils, i més si es té en compte que, en els últims anys, Varsòvia havia estat una de les habituals pedres a la sabata dels Vint-i-set, juntament amb l'Hongria d'Orbán. “Sota un govern de Tusk estic convençut que Polònia serà un actor molt més constructiu amb la Unió Europea. El seu principal objectiu és recuperar els fons congelats per la Comissió Europea”, afirma Piotr Buras, analista del think tank European Council on Foreign Relations.

Varsòvia ha estat sancionada per la UE per no respectar la independència del sistema judicial i perquè considera que amb certes mesures estava deteriorant la seva democràcia. Aquests són uns altres dels grans reptes als quals s'haurà d'enfrontar el nou executiu. Per això caldrà renovar, per exemple, la televisió pública polonesa, considerada el canal propagandístic del PiS per nombrosos organismes periodístics.

L'obstacle del president

Buras assenyala un altre obstacle amb què haurà de lidiar Tusk: Andrzej Duda, del PiS. És l'actual president de la República Polonesa i ho serà fins al 2024. Té capacitat de veto, cosa que podria jugar en contra d'aquest nou govern. “Duda pot aplicar el seu veto en projectes de llei, i com que aquest nou govern no disposarà de la majoria necessària per anul·lar-lo, serà difícil poder posar en marxa alguns dels canvis més demandats per la societat polonesa”, afegeix. I adverteix que el PiS i Confederació, formació d'extrema dreta amb líders obertament pro-russos, intentaran dificultar l'enviament d'ajuda militar a Ucraïna.

Segons els dos analistes, és probable que el PiS continuï governant en funcions fins a principis de desembre. Serà segurament a partir de l'any que ve quan aquesta nova etapa política comenci a Polònia, fruit d'unes eleccions en les quals s'ha batut el rècord de participació electoral a l'assolir un 70,3%, per damunt del 62,7% del 1989, el primer any en què es van celebrar eleccions després de l'època comunista.