L’extrema dreta, favorita a les eleccions de Saxònia i Turíngia

BerlínEl discurs sobre refugiats i migrants a Alemanya va fer un gir fa una setmana després que un jove sirià a qui s'havia denegat l'asil causés tres morts en una festa pública. A les portes d'unes eleccions clau a l'est del país, on l'extrema dreta preveu molt bons resultats, l'atemptat de Solingen ha endurit el to de la resta de partits en la recta final de campanya. El govern d'Olaf Scholz ja ha anunciat una bateria de mesures i ha reprès les deportacions de refugiats a l'Afganistan dels talibans.

Aquest diumenge hi ha eleccions a dos estats federats de l'antiga Alemanya de l'Est, Turíngia (on ara governa l'esquerra) i Saxònia (on el govern és dels conservadors de la CDU). Els carrers són plens de cartells electorals d'Alternativa per a Alemanya (AfD) amb missatges radicals contra la immigració. El partit d'extrema dreta encapçala les enquestes a Turíngia, amb el 29,5 d'intenció de vot i està frec a frec amb el partit conservador CDU per guanyar a Saxònia (30%).

Si es confirmen les enquestes, seria la primera vegada des del nazisme que un partit d'extrema dreta guanya unes eleccions regionals. Un maldecap més per al canceller socialdemòcrata Olaf Scholz, que el 2021 va obtenir un bon resultat als estats d'antiga Alemanya de l'est. Tot just un any abans de les eleccions federals, l'SPD lluita per superar la barrera del 5% per entrar als dos parlaments regionals. Encara pitjor ho tenen els seus socis de coalició, els verds de Die Grüne i els liberals de l'FDP. Qui sí que podria sortir reforçada d'aquestes eleccions és Sahra Wagenknecht, una històrica diputada del partit postcomunista Die Linke que es presenta per primer cop amb la seva nova formació i un fort discurs antiimmigració.

Scholz gairebé no es va immutar després que a les europees el seu partit obtingués els pitjors resultats de la història en unes eleccions a escala nacional. Caldrà veure si ara continua fent com si sentís ploure i aguanta la pressió del seu principal rival, el cap dels conservadors de la CDU, Friedrich Merz, que aquesta setmana ja li ha pres protagonisme reaccionant públicament a l'atac de Solingen abans que ell.

Embat contra l'extrema dreta

Tots els partits s'han compromès a respectar el brandmauer (tallafocs) contra l'extrema dreta i no pactar amb l'AfD, malgrat que calguin coalicions complexes per formar govern. Ara bé, si el partit xenòfob acumula un 30% de vots, es convertirà en una pedra a la sabata amb capacitat per bloquejar lleis i pressupostos i exigir la retirada de subvencions a organitzacions que li desagradin, com les que treballen amb la immigració o per la millora de la democràcia.

L'oficina de Protecció de la Constitució Alemanya ha classificat les branques de l'AfD a Turíngia i Saxònia com a organitzacions d'extrema dreta. El líder a Turíngia, el professor d’història Björn Höcke, ha estat condemnat dues vegades per fer servir proclames nazis en públic. El director del memorial del camp de concentració de Buchenwald és una de les veus que li ha plantat cara i fins i tot ha enviat una carta a tots els votants de més de 65 anys per demanar-los que no votin l'AfD, "un partit que banalitza el nazisme".

Entre els més preocupats també hi ha el col·lectiu LGTBI+. A la ciutat saxona de Leipzig aquest agost van celebrar el Dia de l'Orgull amb un desplegament policial sense precedents, mentre uns 300 neonazis que volien rebentar la diada eren retinguts a l'estació central de trens. "Si guanyen, continuarem fent actes com aquest a la ciutat i als pobles petits. No ens aturaran", assegura a l'ARA Jasmin, portaveu de l'organització de l'Orgull a Leipzig.

El greuge entre est i oest

A Alemanya també són molts els qui volen deixar enrere els episodis més foscos de la seva història. Fa mesos que milers de ciutadans s'han manifestat per mostrar el seu rebuig a l'AfD i els plans per incrementar deportacions i acabar amb la política d'acollida de refugiats. La història, i en particular la d'aquests estats, que formaven part de la República Democràtica d'Alemanya, pot ajudar a entendre per què són tants els que ara voten l'AfD. "La unificació amb l'Alemanya de l'Oest i els anys posteriors van ser un xoc per a molts ciutadans", assegura Kai Arzheimer, un professor de ciències polítiques de la Universitat de Mainz especialitzat en extrema dreta. "Durant els anys 90 l'atur va fer estralls i el daltabaix econòmic va fer que molts haguessin d'emigrar". Des d'aleshores, la suma d'aquest trauma col·lectiu i altres factors han creat un caldo de cultiu per a les idees d'extrema dreta, i l'AfD ho ha sabut aprofitar. Arzheimer en destaca alguns, com ara que moltes posicions de poder han estat durant anys ocupades per ciutadans de l'Oest, i la poca experiència en la convivència amb immigrants d'altres bandes del món. "És la idea del boc expiatori: sovint s'han sentit ciutadans de segona, però com a mínim se sentien alemanys, i això els ha dut a ser més nacionalistes".

A l'est del país també hi ha un sentiment de rebuig a la Unió Europea força estès, i més simpaties envers Rússia que no pas envers la resta d'Alemanya. Qui ha sabut aprofitar bé aquesta realitat és Sahra Wagenknecht, la històrica diputada comunista ortodoxa del partit d'esquerres Die Linke coneguda per les seves intervencions televisives. Les enquestes preveuen que Wagenknecht reculli un 18% del vot a Turíngia i un 12% a Saxònia. Partidària de tallar l'ajuda militar a Ucraïna i tornar a importar combustibles russos, i amb una barreja d'idees d'esquerres en temes socials i econòmics i tics autoritaris pel que fa a la immigració, l'excomunista ha recollit les frustracions de votants tradicionalment d'esquerres i pot tenir la clau en la formació de govern en algun d'aquests estats.

El 22 de setembre hi haurà eleccions regionals a Brandemburg, i el cicle electoral culminarà el 28 de setembre del 2025, quan se celebrin les eleccions al parlament federal. L'èxit de partits amb discursos populistes, que s'allunyen del discurs polític que ha imperat a Alemanya d'ençà de la unificació, ha avançat sobretot a escala local. Si passen a ocupar posicions clau als lands, serà un punt d'inflexió històric, també per al conjunt d'Alemanya.