L'extrema dreta guanya a Turíngia i queda segona a Saxònia, segons els sondejos a peu d'urna
És el primer cop que una força d'extrema dreta guanyaria unes eleccions estatals a l'Alemanya democràtica
BarcelonaEls sondejos a peu d'urna als länder alemanys de Saxònia i Turíngia no contradiuen les enquestes i confirmen la que podria ser la primera victòria de l'extrema dreta en unes eleccions regionals alemanyes des de la Segona Guerra Mundial.
El partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) obtindria ara mateix la victòria a Turíngia amb un 33,5% dels suports. En aquesta regió lidera el partit el controvertit historiador Björn Höcke, que ha estat condemnat dues vegades per fer proclames nazis en públic. Darrere de l'AfD hi ha els democristians de la CDU, que aconseguirien el 24,5 % dels vots. En tercera posició dona la sorpresa el partit de la històrica diputada del partit postcomunista Die Linke, Sahra Wagenknecht (BSW), que obté un 14,5% dels vots, 3 punts més que la seva antiga formació (11,5%), que s'estavella i cau fins a la quarta plaça tot i haver guanyat els comicis fa cinc anys. El conegut líder de Die Linke a la regió, Bodo Ramelow, havia liderat una coalició de govern en minoria amb els Verds i els socialdemòcrates de l'SPD, fins ara. Turíngia era l'única regió alemanya on governava un partit d'esquerres.
L'SPD, el partit del canceller alemany Olaf Scholz, salvaria els mobles i aconseguiria entrar al parlament estatal, amb un 6,5% dels suports. Es quedarien sense representació, però, els dos partits que formen la coalició del govern amb Scholz a Berlín: els Verds (Grünen) i els liberals de l'FPD.
A Saxònia les projeccions tampoc fallen, i seria la CDU qui s'emportaria la victòria (32%), seguida de molt a prop per l'extrema dreta (31,5%). En aquest estat, BSW (11,5%) també passaria per damunt de tots els partits que formen part de la coalició de Scholz. L'SPD obtindria un 7,5% dels suports, 2 punts per sobre dels Verds, que entrarien pels pèls en el parlament saxó. Die Linke, amb un 4,5% dels vots, i els liberals (1%) es quedarien fora de l'hemicicle. Fins ara la regió la governava Michael Kretschmer, de la CDU, amb el suport dels Verds i l'SPD.
Tant a Turíngia com a Saxònia tots els partits s’han compromès a respectar un cordó sanitari envers l’extrema dreta, el que a Alemanya s’anomena brandmauer (tallafocs). Tot i això, si les previsions es confirmen, l’extrema dreta pot ser una pedra a la sabata en tots dos parlaments, amb capacitat per bloquejar lleis o suspendre subvencions, perquè, de moment, supera el 30% dels vots.
Els sondejos a peu d'urna també certifiquen l’entrada per la porta gran a la política alemanya de Sahra Wagenknecht. L’exdiputada de Die Linke, reconeguda a Alemanya per les seves intervencions televisives, s’ha presentat amb el seu propi partit a tots dos estats. El seu discurs barreja posicions d’esquerres en assumptes econòmics –la seva tradició política és el comunisme ortodox–, amb trets xenòfobs pel que fa al discurs migratori. Aquesta doble vara de mesurar li ha permès aglutinar el vot descontent amb l’esquerra tradicional. Wagenknecht també defensa tallar l’ajuda militar a Ucraïna i tornar a importar combustible rus.
Les eleccions s'han desenvolupat en un clima marcat per l'atemptat terrorista de divendres passat a Solingen, on tres persones van ser apunyalades mentre assistien a un concert en un festival de música. A més, en les últimes hores hi ha hagut manifestacions contra l'extrema dreta en diversos punts dels dos estats i se'n preveuen més aquest vespre en punts com Erfurt, la capital de Turíngia.
Aquests resultats serien un punt d’inflexió per al conjunt d’Alemanya. Serien un cop dur per a Olaf Scholz, que a les eleccions europees del juny ja va veure com el seu partit patia els pitjors resultats de la història en unes eleccions a escala nacional. Si bé llavors Scholz gairebé no va reaccionar, aquest segon daltabaix podria canviar les coses.
