L’extrema dreta guanya per primera vegada les eleccions a Àustria

BerlínPer primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, l'extrema dreta s'ha imposat en unes eleccions parlamentàries a Àustria. El Partit de la Llibertat (FPÖ), liderat per l'ultranacionalista Herbert Kickl, ha estat la formació més votada en els comicis que s'han celebrat aquest diumenge per renovar la cambra baixa del Parlament austríac. L'FPÖ ja va guanyar les eleccions europees del juny, però mai no havia quedat en primera posició a escala nacional. Kickl ha aconseguit el millor resultat nacional d'aquest partit ultradretà, superant fins i tot el que va tenir el 1999 l'històric dirigent Jörg Haider (1950-2008).

Tot i que ha guanyat les eleccions parlamentàries, l'FPÖ no pot governar en solitari –no ha aconseguit la majoria de 92 escons necessaris–, per la qual cosa haurà de buscar un soci de coalició. L'FPÖ s'ha imposat amb gairebé el 29% dels vots (12,8 punts més que el 2019), seguit pel democristià Partit Popular Austríac (ÖVP) del canceller sortint, amb un 26,3% (-11,2%). El Partit Socialdemòcrata (SPÖ), amb un 21% (-0,2%), queda en tercera posició i encaixa el pitjor resultat. També aconsegueixen escons el partit liberal NEOS i Els Verds, amb un 9,1% i un 8,3% d'intenció de vot respectivament; mentre els liberals guanyen un 1% dels vots, els ecologistes, soci minoritari del govern sortint, en perden un 5,6%.

En canvi, es queden fora de l'hemicicle els comunistes del KPÖ i el Bierpartei (Partit de la Cervesa) del músic punk i metge de professió Dominik Wlazny, àlies Marco Pogo. Aquests dos partits petits no aconsegueixen superar el llistó del 4% de vots necessaris per entrar al Consell Nacional (Nationalrat), la cambra baixa del Parlament austríac.

L'extrema dreta obté 56 escons; els conservadors, 52; els socialistes, 41; els liberals, 18, i els ecologistes, 16. A l'hemicicle sortint, l'ÖVP tenia 71 escons; l'SPÖ, 40; l'extrema dreta de l'FPÖ, 30; Els Verds, 26; els liberals de NEOS, 15, i hi havia un diputat independent.

Negociacions per formar govern

Després dels comicis, comencen les negociacions per formar govern. "Els votants s'han pronunciat –va dir Kickl després de la seva històrica victòria electoral–. El resultat és un missatge clar que les coses no poden seguir així al país. Estem preparats per dirigir un govern”, va afegir el líder de l'FPÖ.

Tot i quedar en segona posició, el Partit Popular Austríac té la clau del govern. Hi ha tres possibilitats: una coalició entre l'FPÖ i l'ÖVP, amb els conservadors com a soci minoritari; una entre l'ÖVP, l'SPÖ i els liberals de NEOS, de la qual l'extrema dreta quedaria fora; o un acord entre els conservadors, els socialdemòcrates i Els Verds, de la qual l'extrema dreta també quedaria al marge. El Partit Popular Austríac, l'ÖVP, ja havia deixat clar durant la campanya electoral que descarta una coalició amb Kickl com a cap del govern i ells com a partit minoritari.

Fins ara els conservadors de l'ÖVP governaven Àustria en coalició amb Els Verds. L'FPÖ era la tercera força política a Àustria, darrere dels democristians i dels socialdemòcrates.

A diferència de França o Alemanya, on hi ha un cordó sanitari per evitar l'arribada al poder de l'extrema dreta, l'FPÖ ja ha estat soci minoritari de governs democristians i socialdemòcrates anteriorment.

Un perfil molt controvertit

El partit de Kickl, exministre de l'Interior, partia com a favorit en aquests comicis. Kickl es va afiliar el 1995 a l'FPÖ, seduït pel discurs del carismàtic líder ultra Jörg Haider. Kickl, que havia treballat entre bastidors a l'FPÖ com a estrateg i redactor de discursos, va prendre el juny del 2021 les regnes d'aquest partit fundat per exnazis el 1959 i el va radicalitzar encara més.

El líder ultradretà, de 55 anys, és un polític controvertit a Àustria per ser antiimmigració, pro-rus, euroescèptic i antivacunes. El líder de l'FPÖ, declarat admirador del primer ministre hongarès Viktor Orbán, ha aconseguit que el seu partit sigui el més votat amb una retòrica xenòfoba, antisistema i populista. Kickl havia promès als austríacs durant la campanya electoral que, si el votaven, seria el volkskanzler (canceller del poble, en alemany), un terme problemàtic a Àustria, perquè és el que els nazis van utilitzar durant la dècada del 1930 per descriure el dictador Adolf Hitler.

El canceller sortint Karl Nehammer no ha aconseguit, com confiaven al partit conservador, “l'efecte inundacions” o “l'efecte Schröder”. En plena campanya de les eleccions del 2002, el llavors canceller alemany sortint, Gerhard Schröder, del partit socialdemòcrata, es va calçar les botes d'aigua, va visitar les zones afectades per les inundacions de l'Elba i va aconseguir capgirar els resultats derrotant el candidat conservador Edmund Stoiber, que partia com a favorit.

La ràpida mobilització del govern de Nehammer després de les inundacions recents a Àustria per la borrasca Boris i les promeses d'ajuda als damnificats no han aconseguit, finalment, decantar la balança a favor seu, malgrat haver escurçat distàncies en les enquestes els últims dies. A Kickl, en canvi, no sembla que li hagi passat factura el discurs negacionista del canvi climàtic.