Finlàndia

L'extrema dreta torna al govern de Finlàndia

El sanejament dels comptes públics i més traves a la immigració, principals eixos del nou executiu de coalició

Petteri Orpo, líder de la conservadora Coalició Nacional i futur primer ministre de Finlàndia, aquest divendres.
4 min

BarcelonaFinlàndia torna a donar un cop de volant cap a la dreta. El partit conservador Coalició Nacional (Kokoomus) liderarà el nou govern del país nòrdic, que també incorporarà el Partit dels Finlandesos, d'extrema dreta, i dues formacions minoritàries de centredreta. El líder dels conservadors, Petteri Orpo, serà el nou primer ministre en substitució de la socialdemòcrata Sanna Marin, que durant l'última legislatura ha encapçalat un executiu d'esquerres liderat per dones. Les línies bàsiques del nou govern són l'austeritat fiscal i el fre a la immigració.

Coalició Nacional va guanyar les eleccions de l'abril amb un 20,8% dels vots, tot i que a molt poca distància del Partit dels Finlandesos (20%) i els socialdemòcrates (19,9%). Però Orpo va deixar clar des del principi que no es plantejava cap aliança amb Marin, sinó que tenia la mirada posada a la seva dreta. Després d'un mes i mig de negociacions s'ha tancat una coalició governamental a quatre, que es completa amb els democristians i el Partit Popular Suec, una formació liberal de centre que representa la minoria sueca del país. Els conservadors han aconseguit així el seu objectiu d'assegurar-se prou majoria al Parlament per no haver de dependre de cap soci extern. Les converses, però, no han sigut fàcils, sobretot pel xoc de visions pel que fa a les polítiques climàtiques i de migració entre el Partit dels Finlandesos i el Partit Popular Suec.

Aquesta no serà la primera vegada que el Partit dels Finlandesos –populista, xenòfob i euroescèptic– forma part del govern del país. Ja ho va fer el 2015, en l'executiu liderat pel centrista Juha Sipilä, en el qual Petteri Orpo va ser ministre de l'Interior i de Finances. La formació d'extrema dreta, però, no va acabar aquella legislatura al poder: el 2017, després d'un canvi a la direcció del partit, que va optar per l’ala més dura contra la immigració, va provocar la seva expulsió de l'executiu. Al futur govern, tindrà set ministeris, inclosos Finances, Justícia i Interior.

Riikka Purra (Partit dels Finlandesos); Sari Essayah (Democristians); Petteri Orpo (Coalició Nacional) i Anna-Maja Henriksson (Partit Popular Suec), arriben a la roda de premsa de presentació de l'acord de govern.

Retorn a l'austeritat

Els conservadors han acusat l'anterior govern d'haver disparat la despesa pública i s'han fixat l'objectiu d'estalviar 6.000 milions d'euros aquesta legislatura per sanejar les finances. El deute públic de Finlàndia equival a un 71% del PIB, uns vuit punts més que a l'inici de la legislatura –per sota de la mitjana de la UE (84%), però lluny de Suècia i Dinamarca, que estan per sota del 40%–. I la solució per al nou govern passa per l'austeritat fiscal. “Per poder tenir cura dels més vulnerables, necessitem una economia forta i creixement econòmic. No es pot construir això sobre el deute", va dir dijous a la nit Petteri Orpo quan va anunciar l'acord de govern. Amb tot, va assegurar que la nova coalició ha fet "tot el possible per aconseguir finançament suficient per als serveis bàsics". Els partits d'esquerres temen que la nova política d'austeritat suposi el desmantellament de l'estat del benestar.

Tot i això, el nou executiu preveu una reducció d'impostos per a les rendes baixes i mitjanes i també per als pensionistes. La idea és poder-ho finançar a través d'un increment de l'IVA de certs productes –la majoria dels que ara estan taxats al 10% passaran a un IVA del 14%–: llibres, diaris, esdeveniments culturals i esportius i medicines. De fet, el Partit dels Finlandesos va assenyalar els subsidis a la cultura com un dels aspectes a revertir.

Més obstacles a la immigració

Pel que fa a la immigració, l'àrea on la formació xenòfoba ha pressionat més, els quatre grups han acordat reduir a la meitat la quota anual de refugiats distribuïts per l'Acnur, fins a 500, i posar més obstacles per desincentivar l'arribada de nouvinguts. Els requisits per obtenir la ciutadania s'enduriran, i també s'eliminarà l'estatus de refugiat amb un permís de residència permanent. Només s'atorgaran permisos temporals, de com a màxim tres anys, que s'hauran d'anar revisant, com ja passa a Dinamarca. També es volen dificultar els reagrupaments familiars. En la roda de premsa d'aquest divendres per presentar l'acord, la líder del Partit dels Finlandesos ha definit la nova política migratòria com un "canvi de paradigma", un concepte que, de fet, va començar a utilitzar Dinamarca i que Suècia també ha adoptat amb el govern que depèn del suport de la ultradreta.

A més, s'apujarà el salari mínim per obtenir un permís de treball: els immigrants hauran de tenir un contracte de com a mínim 1.600 euros al mes per poder entrar legalment a Finlàndia. I si perden la feina i no en troben cap altra en els següents tres mesos seran expulsats. La intenció és frenar l'arribada de migrants procedent de països extracomunitaris, excepte si arriben per treballar en sectors on hi ha falta de personal. El govern té previst introduir un model de país d'origen "per orientar la immigració laboral", i l'acord cita com a objectius els treballadors procedents de l'Índia, el Brasil, el Vietnam i les Filipines (aquest últim és d'on provenen moltes infermeres).

stats