Orient Mitjà

Es confirma la mort del president de l'Iran: què passarà ara al país?

Raisi ha mort en estavellar-se el seu helicòpter, en un accident que també ha matat el ministre d'Exteriors

ARA
4 min
El president iranià amb el seu homòleg de l'Azerbaidjan, en el moment d'inaugurar la presa aquest diumenge.

BarcelonaEl president de l'Iran, Ebrahim Raisi, ha mort aquest diumenge quan s’ha estavellat l'helicòpter on viatjava en una zona muntanyosa del nord-oest del país. També ha mort el ministre d'Afers Exteriors, Hossein Amir Abdollahian, que viatjava amb ell, segons ha confirmat Teheran aquest dilluns. El líder suprem del país, Ali Khamenei, ha nomenat el vicepresident Mohammad Mokhber com a president interí i li ha ordenat organitzar eleccions per elegir un nou president en un termini de 50 dies.

Mokhber haurà de treballar ara amb els líders dels poders legislatiu i judicial per convocar eleccions presidencials, doncs, al voltant del 8 de juliol. Amb la mort del ministre d'Exteriors, el gabinet de l'Iran ha nomenat un dels seus adjunts, Ali Bagheri Kani, com a responsable del ministeri, segons l'agència de notícies estatal IRNA. Kani ha exercit com a principal negociador nuclear de l'Iran i va participar en l'acord de 2023 que va alliberar nord-americans empresonats a canvi de diversos iranians empresonats i fons iranians.

"El president de la República Islàmica de l'Iran, Ebrahim Raisi, ha arribat al màxim rang de martiri quan anava a servir el poble", ha dit un presentador de la televisió iraniana aquest dilluns, i ha continuat: "L'helicòpter que portava Raisi, el popular president que ahir va viatjar a l'est d'Azerbaidjan per inaugurar la presa Khodaafarin i altres projectes provincials, s'ha estavellat mentre tornava de la presa i es dirigia a la refineria de Tabriz, a causa del mal temps".

Raisi viatjava en un comboi de tres helicòpters, que es va

enlairar de la província de l'Azerbaidjan Oriental cap a la una de la tarda d'aquest diumenge, hora local. Uns trenta minuts després s’ha perdut el contacte amb l’aparell del president. En canvi, els altres dos han arribat al seu destí sense problemes. Inicialment, l’agència IRNA i la televisió estatal han informat que l’aparell havia fet un “aterratge forçós”. Poc després, però, es temia el pitjor mentre els equips de rescat treballaven per localitzar l'aparell. Amb les hores s'ha acabat confirmant la mort de Raisi i de la resta d'ocupants de l'helicòpter, entre ells el ministre d'Exteriors, Hossein Amirabdollahian.

Equips de rescat traslladant un cos després de l'accident que ha acabat amb la vida del president iranià

Operació de rescat

En concret, l’helicòpter ha desaparegut als boscos d'Aras Baran, a la zona de Pir Davoud, a la província de l'Azerbaidjan Oriental. Per localitzar-lo s’ha posat en marxa un ampli dispositiu de recerca amb almenys 65 equips de rescat, però el mal temps ha dificultat arribar a la zona. Hi havia pluja i boira densa, i quan s'ha fet fosc a l'Iran encara havien trobat l'aparell.

Només quatre equips de rescat han aconseguit “acostar-se” a les coordenades on, en teoria, l’aparell va fer “l’aterratge forçós”. Un helicòpter ha intentat arribar fins al lloc del sinistre, però s'ha hagut de fer enrere a causa de la boira. En conseqüència, l’operació de rescat s’ha hagut de fer per terra. Almenys la televisió estatal iraniana ha difós imatges on es veuen suposats equips de rescat conduint totterrenys per carreteres rurals amb molta boira i grups de persones en una zona muntanyosa. "A causa de les desfavorables condicions climàtiques i del difícil accés a la zona, l'operació de recerca és complicada i no hi ha possibilitat de fer recerques amb drons i helicòpters", havien aclarit fonts de la Mitja Lluna Roja.

Atesa la complicada situació, l’Iran ha demanat ajuda a la Unió Europea perquè activi el servei de mapes de resposta ràpida Copernicus. Una petició que ha estat contestada de manera positiva, segons ha informat a través de la xarxa social X el comissari europeu de Gestió de Crisis, Janez Lenarcic. La cartografia que ofereix el sistema de mapes Copernicus proporciona informació detallada i actualitzada per a determinades situacions d'emergència causades per catàstrofes naturals o accidents.

Així mateix, l’Iran ha demanat a Turquia un helicòpter de rescat amb visió nocturna. Aquest país, a més, ha enviat al país persa un equip de 32 experts en rescat de muntanya. Per la seva banda, el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, que precisament aquest diumenge s’ha reunit amb el seu homòleg iranià per participar en un acte conjunt, també ha ofert ajuda per trobar l’helicòpter. També ho ha fet l’etern rival de l’Iran, l’Iraq, així com Rússia, l’Aràbia Saudita, Qatar, Kuwait i Armènia.  

"S'ha mantingut contacte amb un dels tripulants de l'helicòpter i amb un membre del personal de vol", ha afirmat aquest diumenge al vespre a la televisió estatal el vicepresident iranià d'assumptes executius, Mohsen Mansouri, per evitar mostrar que la situació està fora de control. "Això demostra que la gravetat de l'accident no ha estat gaire alta, ja que dues persones que eren en aquest helicòpter s'han comunicat diverses vegades", ha insistit. No ha precisat, però, quan s’han produït aquestes suposades comunicacions.

El líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, també havia fet una crida a la calma. "El poble de l'Iran no s’ha de preocupar, no hi haurà interrupcions en les funcions del país", ha assegurat. Amb tot, ha demanat que tothom pregui per la salut del president i dels seus acompanyants, fins que finalment s'ha confirmat la mort de tots els ocupants de l'helicòpter. De fet, la televisió estatal ha mostrat imatges de centenars de persones congregades a les ciutats sagrades de Mashad i Qom per resar pel benestar del mandatari.

El president iranià s’havia traslladat aquest matí a la frontera entre l’Iran i l’Azerbaidjan per participar en l’acte d’inauguració d’una presa, al qual també ha assistit el president del país veí. Els dos mandataris han destacat que el projecte comporta un pas endavant en les relacions bilaterals entre els dos països.

Raisi va arribar al poder el 2021 després d'imposar-se a les eleccions presidencials amb la participació més baixa en la història de la República Islàmica. És ultraconservador i el seu govern ha intensificat la repressió contra activistes, dones i crítics amb el règim.

stats