L'horror torna a Gaza: "Hem trigat dies a recuperar tots els trossos del seu cos"

BarcelonaDijous passat, un bombardeig israelià va colpejar la casa de la família Abu Daqa, al sud de Gaza. L'atac es va produir a trenc d'alba i quan hi van arribar els veïns i els equips de rescat, es van afanyar amb pales, pals i les mans nues a buscar supervivents entre la runa. A través d'una paret foradada van trobar cossos inerts i empolsegats encara al matalàs. El pare, la mare i set germans –l'Omar, l'Osama, el Qusay, el Mohammad, la Batoul, la Hala i l'Ahmad– van quedar esclafats en la casa esventrada. Els seus cossos i els de set membres més de la mateixa família van ser traslladats a l'Hospital Europeu. Només van sobreviure els avis i la petita Ayla, una nena d'un mes d'edat, miraculosament il·lesa. "Ha estat una nit dura", deia a l'ARA Mahmoud Awad, un veí que ajudava els equips de rescat. Des que va reprendre els bombardejos a gran escaladesprés de dos mesos d'una treva que no va arribar a respectar mai, l'exèrcit israelià ha matat almenys 634 palestins i ha deixat 1.172 ferits a la Franja.

"L'assassinat de civils no s'atura, l'exèrcit israelià continua massacrant-nos i està aplicant el pla d'expulsió massiva que vol Trump... Tothom ho està veient i al món no li importa", explica a l'ARA Ahmed al-Shufi, alcalde de Rafah. També recorda que amb el sistema sanitari anorreat i sense subministraments les possibilitats de supervivència dels ferits són molt poques. "El 90% dels morts són criatures, avis i dones: sempre ha estat una guerra contra els civils", recorda l'alcalde.

Amal Khaled, educadora d'escola bressol que viu a Beit Lahia, al centre de la Franja, explica a l'ARA per WhatsApp com va ser assassinat el seu germà Imad: "Van llançar un míssil quan havia anat a visitar un amic; hem trigat dies a recuperar tots els trossos del seu cos". Deixa cinc fills i dues filles petites que tenen una afecció cardíaca. Divendres l'exèrcit israelià va bombardejar l'únic hospital oncològic que quedava a la Franja de Gaza i la resta estan funcionant sota mínims perquè fa tres setmanes que Tel-Aviv va ordenar tallar tots els subministraments de medicines, equipaments mèdics, aliments i electricitat.

La represa de la guerra a Gaza evidencia la deriva autocràtica de Netanyahu

Un altre testimoni esfereïdor és el que ha publicat a Instagram Mohamed El Balawui, sobre el seu amic Noor, que va perdre una trentena de membres de la seva família en un bombardeig israelià dimecres. "He anat a donar-li el condol i he vist esgotament, pena i falta de son al seu rostre. Gairebé no s'aguantava dret: feia dies que treballava sense parar per recuperar els cossos del seu pare, mare i germans entre la runa, sense cap mena d'equipament. L'he vist carregant una pala, abaixant el cap per mirar pels forats, buscant qualsevol senyal que indiqués la presència d'algun cos dels seus familiars per extreure'l. Et trencava el cor".

A més dels bombardejos, les tropes Israelianes han reocupat posicions que havien abandonat des de la treva que va entrar en vigor el 19 de gener: el corredor de Netzarim, que talla la Franja d'est a oest i la divideix en dues parts, i també al sud, a Rafah.

Invasió a gran escala

Segons informa el diari israelià Haaretz, els bombardejos d'aquesta setmana i les incursions terrestres podrien ser les primeres passes del pla del nou cap de l'estat major, Eyal Zamir, que preveu mobilitzar diverses divisions per a una invasió a gran escala. Zamir ha assegurat al govern que creu que podria assolir així els objectius declarats des del 7 d'octubre del 2023 i que Israel no ha aconseguit en 15 mesos aplanant Gaza: la destrucció total de les capacitats militars i de governança de Hamàs.

Per això el moviment de familiars dels ostatges israelians s'ha llançat als carrers denunciant que és una sentència de mort per als ostatges, en protestes que han estat reprimides per la policia. "L'objectiu és utilitzar la campanya de Zamir per establir una autoritat militar a Gaza –o almenys en parts de la Franja–, i transferir el control de la distribució de l'ajuda humanitària a l'exèrcit israelià", assegura el diari. L'anterior comandant en cap, Herzi Halevi, destituït el 5 de març, s'havia oposat frontalment a aquesta idea al·legant que era massa arriscat per als soldats. "Tot apunta que Israel està creant una cortina de fum per amagar les intencions reals del govern i els militars: mentre tothom espera novetats en el procés negociador, que són incertes, s'està preparant una operació a gran escala per ocupar Gaza i restablir-hi el control total israelià". No queda clar què ha canviat militarment perquè Israel pugui aconseguir ara l'objectiu que es va fixar després dels atacs palestins del 7 d'octubre del 2023.

Amb els seus socis d'ultradreta un altre cop a la coalició de govern –el ministre de l'Interior, Itamar Ben-Gvir, havia abandonat l'executiu quan va entrar en vigor la treva amb Hamàs i s'hi ha reincorporat ara que Israel l'ha trencada–, Netanyahu no tindrà problemes per superar la setmana que ve la votació dels pressupostos generals. Alhora segueix accelerant l'ofensiva militar a Cisjordània.

Els sectors ultres pressionen obertament per tornar a construir colònies israelianes a Gaza (el 2005, l'aleshores primer ministre Ariel Sharon les va desmantellar perquè defensar-les resultava massa costós per a Israel) i l'expulsió forçada dels palestins, amb una administració militar ocupant de la Franja i l'aval de Trump. Tot plegat ho haurà de gestionar Netanyahu amb l'oposició de les famílies dels ostatges israelians que continuen captius a Gaza i la crisi per la negativa del Tribunal Suprem d'acceptar el cessament del cap dels serveis de seguretat interior, Ronen Bar, que Netanyahu vol fer servir com a boc expiatori.