L'huracà 'Helene' afegeix més incertesa a les eleccions nord-americanes

WashingtonLa política de la catàstrofe pot ser una gran oportunitat per demostrar lideratge o pot desencadenar una greu crisi de credibilitat. L'huracà Helene va tocar terra la setmana passada a Florida i, enmig de la recta final de la campanya electoral, ja ha deixat 200 morts i centenars de persones sense casa al seu pas per Geòrgia, les Carolines, Virgínia i Tennessee. Els equips de rescat, i els mateixos veïns, treballen a contrarellotge per buscar supervivents. Es tracta del cicló més mortal als Estats Units des del Katrina, el 2005, i que va enfonsar la popularitat del llavors president George W. Bush per la mala resposta al desastre.

La manera com el president Joe Biden i sobretot la vicepresidenta i candidata demòcrata Kamala Harris reaccionin en les pròximes setmanes a la situació pot ser determinant a les urnes. Especialment perquè dos dels set estats clau que estan en joc aquest 5 de novembre, Geòrgia i Carolina del Nord, s'han emportat la pitjor part del cop. A principis de la setmana passada, una nova enquesta mostrava com el republicà Donald Trump tornava a agafar força als sondejos gràcies al seu lideratge en la batalla per aquests dos estats, a més d'aconseguir marcar distància amb Harris a Arizona (un altre estat frontissa). Tot i que Pensilvània segueix dibuixant-se com l'estat que decidirà qui s'asseu al Despatx Oval, Trump necessita Geòrgia, i perdre Carolina del Nord (que sempre ha votat republicà) seria un cop dur.

L'expresident no ha perdut l'oportunitat per aferrar-se a la tragèdia i instrumentalitzar-la en contra dels seus rivals. Dimarts, Trump va desplaçar-se a Geòrgia per visitar les zones afectades per l'huracà i només arribar ja va dir que Biden estava "dormint" i no contestava al telèfon del governador de Geòrgia, el republicà Brian Kemp, quan aquest "li va trucar i no va aconseguir parlar amb ell". Poc després, Kemp va haver de sortir a desmentir Trump, i va agrair a Biden la ràpida resposta. Si això no fos suficient, l'expresident també s'ha inventat que el govern federal està confabulant per no donar ajudes als estats amb governadors republicans.

La relació entre Trump i Kemp no és de les millors que hi ha, ja que l'expresident li guarda rancor al governador per haver defensat la integritat dels resultats de Geòrgia on Trump va perdre per un marge estret contra Biden. L'expresident, però, necessitarà la popularitat del governador per guanyar aquest estat. Així mateix, la catàstrofe de l'huracà Helene a Carolina del Nord ha arribat en un moment oportú per als republicans: la polèmica entorn de Mark Robinson, el candidat republicà a governador d'aquest estat que va descriure's com un "negre nazi" en un fòrum pornogràfic, amenaçava en esquitxar Trump a les enquestes presidencials. Ara els ciutadans de Carolina del Nord tenen preocupacions més importants, com ara aconseguir aigua corrent o electricitat. Molts dels residents de les dues Carolines segueixen sense llum i línia de telèfon arran dels estralls provocats per l'Helene.

El president Biden i Harris ja s'han desplaçat per separat a algunes de les zones més afectades. Dimecres Biden va volar fins a Greenville (Carolina del Sud) i després va recórrer altres zones d'aquest estat i de Carolina del Nord. Aquest dijous ha volat a Geòrgia, i després s'ha dirigit cap a Florida, tot i que ni Kemp ni el governador de Florida, el republicà Ron DeSantis, han acompanyat el president nord-americà en la seva visita. La Casa Blanca ha especificat que Biden ha parlat amb tots dos i els havia convidat a acompanyar-lo en la revisió de les zones catastròfiques. Harris va visitar Geòrgia dimecres, on va repartir menjar als afectats i va parlar amb les víctimes de l'huracà a la localitat d'Augusta, on els veïns segueixen sense electricitat.

En els últims dies el president Biden també ha anunciat el desplegament de fins a 1.000 soldats per reforçar la Guàrdia Nacional de Carolina del Nord i garantir l'entrega de subministraments vitals, entre els quals aigua, menjar i medicaments per a les localitats que han quedat aïllades.

Malgrat la ràpida resposta de l'administració Biden, les imatges catastròfiques i els més de 200 morts comptabilitzats deixen en l'aire la pregunta de com és possible que un país com els Estats Units no fos capaç de prevenir una catàstrofe com aquesta. Una qüestió que en els pròxims dies segurament serà el focus d'un dur escrutini dins del Congrés, especialment per part de la bancada republicana, i a escala nacional.