L'impacte regional del cop d'estat a Guinea

Barcelona“Guinea és bella i no volem violar-la més. Volem fer-li l’amor”. Amb un to de veu suau i embolcallat amb una bandera del país, el militar Mamadi Doumbouya acabava així el seu discurs a la televisió nacional de Guinea Conakry. L’exèrcit anunciava el que se sospitava des de feia hores: els dies d’Alpha Condé com a president del país havien acabat. El cop militar ha sigut a Conakry, la capital del país, però els efectes es notaran arreu de l’Àfrica Occidental.

Durant la major part de la seva vida, Condé va lluitar contra les dictadures que governaven Guinea. Aquest país va fer història quan l’any 1958 va negar-se a formar part de la comunitat francoafricana proposada per Charles de Gaulle. El vot negatiu dels guineans va traduir-se en la independència del país, que també va abandonar el franc CFA, la moneda colonial francesa. París va reaccionar inundant el país de moneda falsa per destruir la seva economia. Guinea mai es va recuperar d’aquest sotrac i va encadenar règims autoritaris als quals Condé es va enfrontar, fet que va pagar amb la presó i l’exili. Això el va convertir en un referent dels sectors progressistes africans dels 70. La seva arribada a la presidència el 2010, quan va prometre acabar amb la corrupció, va marcar la fi del control dels militars a Guinea. Finalment, la generació més jove ha pogut comprovar que Condé s’assemblava massa als dèspotes que havia combatut. Quan va complir els dos mandats presidencials –el màxim que permet la Constitució guineana–, Condé va forçar un tercer passant per sobre dels seus opositors polítics.

Una regió convulsa

I és per això que el cop d'estat a Conakry tindrà un impacte regional. De fet, en els últims anys diversos països de l'Àfrica Occidental han viscut episodis similars. Com també ha sigut similar la tàctica de diversos mandataris de la regió per perpetuar-se al poder: reformar la Constitució per optar a un tercer mandat. Per aquest motiu, des del Senegal miren amb especial atenció el que passa a Guinea. A Dakar sospiten que el president del Senegal, Macky Sall, també vol un tercer mandat. Quan Alassane Ouattara (Costa d’Ivori) i Alpha Condé (Guinea Conakry) van aconseguir-lo, la inacció contra els dos règims va ser llegida com una porta oberta. La caiguda de Condé, ara, s’ha convertit en una advertència per al govern de Dakar.

Doumboya, líder del cop a Guinea, va prendre part en els exercicis militars que els Estats Units van fer a la regió l’any 2019. En aquells entrenaments contra l’amenaça jihadista al Sahel també hi havia Assimi Goita, home fort de Mali després de dos cops d’estat. Guinea Bissau també té al capdavant un altre beneficiari d’un cop, Umaru Sissoco, que va arribar al poder arran de l'aixecament. I al Txad, després de la mort en combat del dictador Idriss Deby, el poder va passar al seu fill, ràpidament reconegut per França i la diplomàcia europea. L’augment del preu dels aliments importats i la gasolina, entre altres factors, ha desestabilitzat una zona rica en recursos naturals.

Fa uns mesos, el portal Tribune publicava una vinyeta sarcàstica que resumia perfectament el panorama. En una habitació que, segons es llegeix, és "El Sindicat dels Caps d'Estat de l'Àfrica Occidental", hi ha bona part d'aquests mandataris. Hi surten Ibrahim Boubacar Keita i el seu fill abandonant l'estança després del cop d'estat a Mali. Mentrestant, Alassane Ouattara, president de Costa d'Ivori, i el mateix Condé juguen amb les cartes de la Constitució per imposar el tercer mandat. De fons, eI president senegalès, Macky Sall, i el nigerià, Muhammadu Buhari, s'ho miren amb atenció.