MoscouAnar a comprar a Rússia s’ha tornat una gimcana. Les sancions han deixat en fora de joc molts negocis russos, que ja no poden acceptar targetes de crèdit perquè estan associats amb un dels bancs sancionats. Ho avisen a la porta amb cartells: no podem acceptar pagaments amb targetes Swift. Això afecta tota mena de negocis, entre els quals serveis públics com per exemple el metro de Moscou. Sí que accepten targetes MIR, l’equivalent rus: molt menys habitual, però que ara guanya adeptes.
¿L’alternativa si s’ha d’anar a una botiga en concret? Treure efectiu. Però el que normalment és una tasca senzilla ara no ho és. Diumenge cues de desenes de persones s’aglomeraven per poder treure efectiu als caixers de tot Rússia. I aquest dilluns molts caixers no funcionaven i els que funcionaven tenien escassetat d’efectiu. Encara hi ha menys euros i dòlars en efectiu. Per aquest motiu s’ha obligat les companyies russes que tinguessin divises estrangeres que en venguin almenys el 80%. Pitjor ho tenen els russos que viuen a la Unió Europea, que han vist com d’un dia per l’altre les seves targetes es convertien en plàstics sense cap utilitat mentre viuen en països que els etiqueten d’agressors per les accions del seu govern.
Un dels que han tret la major part dels diners del seu compte bancari és la Svetlana –nom ficitici–, que explica que ho ha fet perquè tem que aviat es quedaran "sense diners". Les sancions que han provocat aquesta situació assegura que els "empobriran encara més que abans". Creu que "en primer lloc patirà el poble": "Ara mateix tenim la por de quedar-nos aïllats, en tots els sentits, de la resta del món”. Quan es pregunta per l’opinió sobre els governants russos, hi ha silenci. Mentre la població pateix els cops de les decisions de les autoritats russes, les elits treuen importància a les sancions i les titllen d’ineficaces i afirmen que no pararan la guerra. Fins i tot l’expresident Dmitri Medvédev se’n va mofar a les xarxes socials fent servir emojis mentre deia que Rússia no pararia.
Les autoritats russes afirmaven que estaven preparats per a les sancions però de moment s’han pres poques mesures per contrarestar el que era més que previsible. El MIR, el sistema alternatiu, es va crear el 2015 com a mesura de precaució per por que Rússia fos expulsada del Swift, però no està tan ampliat com es voldria. Altres països afins a Rússia també el fan servir, com Armènia i el Vietnam, entre d’altres.
Fantasmes del passat
Des del 25 de febrer els russos s'han preocupat per treure efectiu, per por al que pogués passar. Segons mitjans estatals, més de 111.000 milions de rubles, al canvi actual, prop de 950 milions d’euros. I aquest dilluns, una mala notícia més: el ruble ha passat de canviar-se a 94 per cada euro a arribar a canviar-se per 123. Per exemple, un lloguer a Moscou estàndard fa una setmana podia costa l’equivalent a 800 euros, mentre que actualment voreja els 600 euros. I els salaris han experimentat un retrocés similar, evidentment. El salari mitjà actual no arriba als 300 euros al canvi.
Entre les 4.30 i les 9 del matí és quan més ha pujat, i ha fet tornar un dels fantasmes dels anys 90. Aquesta època, la pitjor de la Rússia recent, és agitada ocasionalment per persones afins al president Vladímir Putin, quan per exemple afirmen que votar-lo és no tornar als anys 90, coneguts per la inseguretat, l’augment de la pobresa i la devaluació de la moneda. I sense que els russos hagin escollit algú altre per portar les regnes de l’ós rus, torna la inestabilitat econòmica i financera, aquest cop per l’atac a un país veí.
Un altre dels fantasmes dels russos és la manca de llibertat i les dificultats per viatjar a l’estranger. Les aerolínies russes no poden sobrevolar l’espai europeu i hi ha la por que es prohibeixi concedir visats Schengen per viatjar a la UE. Des de l’inici del conflicte Rússia ha limitat la velocitat de xarxes socials com Facebook, Twitter o Instagram i ha prohibit als mitjans que parlin de “guerra” i “invasió” –han de fer servir el terme putinià “operació militar especial”–. Recentment, s’ha aprovat que qui doni suport econòmicament a Ucraïna s'enfrontarà a penes de fins a 20 anys de presó, per “traïció”. Fins i tot s’ha plantejat reintroduir la pena capital, així ho va afirmar Dmitri Medvédev després que Rússia fos suspesa del Consell d’Europa.